Anorèxia

L'anorèxia (del grec ἄν- [prefix negatiu] i ὄρεξις "apetit, desig") és el Trastorn de la Conducta Alimentària caracteritzat per la presència d'una pèrdua deliberada de pes. La persona afectada d'anorèxia es nega a mantenir el seu pes corporal dins dels paràmetres considerats normals per al seu grup d'edat i estatura, perquè té una percepció completament distorsionada de la seva figura corporal.

Les persones amb anorèxia estan constantment fent dieta. Per a ells la restricció en la ingesta d'aliments és un mètode emocional per sentir que controlen les seves pròpies vides; és la "solució" a tots els seus problemes.

La majoria de les persones que estan afectades d'anorèxia nerviosa es neguen a reconèixer que tenen aquesta malaltia, i la repetició d'aquest tipus de conductes va deteriorant dia a dia la seva salut física i la seva autoestima.

El dejuni autoimposat pot portar aquestes persones a un estat important de desnutrició i pot afectar el sistema endocrí, gastrointestinal, cardiovascular o ossi, entre d'altres, que pot resultar fatal en els casos més greus.

Tipus

Hi ha diversos tipus d'anorèxia:

• Anorèxia nerviosa primària: Provoca la por de pujar de pes. L'anorèxia nerviosa està lligada al sexe femení de manera rotunda: un 90-95% de les persones afectades són dones i l'edat sol estar entre els 12 i els 25 anys, i és més freqüent entre els 12 i els 17.
• Anorèxia de tipus restrictiu, coneguda com a anorèxia nerviosa, que limita estrictament la ingestió d'aliments, concretament els que contenen carbohidrats i grassa.

Anorèxia nerviosa secundària ve donada com a conseqüència d'una malaltia psiquiàtrica com l'esquizofrènia o la depressió.

• Anorèxia sexual, provoca la por de la intimitat fins al punt que la persona que la sofrei

x, presenta ansietat davant el sexe o qualsevol altre contingut emocional o que impliqui una relació íntima.

Causes

Actualment no existeix una causa única per l'anorèxia, encara que les investigacions han descobert certes pistes en el camp mèdic i psicològic. Les causes de l'anorèxia són múltiples i difícils de valorar. Totes elles, tant les individuals com les familiars, socials i culturals, han de tenir-se en compte de cara a un tractament. Hi ha molts enfocaments diferents però totes elles senyalen dues fases en el tractament d'aquest problema:com a primer pas ha de recuperar el pes a través d'una realimentació controlada mèdicament. La recuperació física duu junt a ella una millora en alguns aspectes psicològics com la percepció de la imatge corporal o la obsessió pel pes. Una vegada que l'estat físic ha millorat, el tractament es centra en els pensaments, sentiments i conductes que resulten poc adaptatives. Es tracta de millorar l'autoestima i d'estimular noves formes d'expressar sentiments i valorar-se a sí mateix, reconciliant a la persona amb el seu cos i les seves necessitats.

Manifestacions

• Es queixen freqüentment de estar grosses/os
• Prefereixen menjar tot sol
• Es preocupen exageradament pel contingut de calories dels aliments i per les dietes d'aprimar-se.
• Eviten el consum de determinats aliments: dolços, pa, patates, arròs, cigrons, mongetes i altres. Cada dia eliminen més aliments, quedant solament verdures, fruites i aliments "light". Poden fins i tot evitar els líquids. A més poden presentar un interès especial per la nutrició dels restants membres de la família.
• Augmenten l'activitat física per a afavorir la pèrdua de pes.
• S'oposen a menjar quantitats normals a pesar dels precs, recomanacions, ordres i/o amenaces dels familiars i fins i tot dels metges.
• Vomiten d'amagat després de menjar.
• Utilitzen laxants o herbes aprimadores

-Se'ls nota la pell seca i pàlida.

Símptomes

Hi ha diverses maneres de detectar la malaltia, entre les quals cal destacar les següents:

• Negar-se a mantenir un pes igual o superior al valor mínim que correspon a la seva edat i alçada.
• Pèrdua important de pes, i afirmar que s'està gras tot i que s'està prim.
• Reduir el consum d'aliments, especialment els que porten més greix i calories.
• Es tornen cada cop més introvertides i més aïllades de tota la vida social.
• Agressivitat, tristesa i aïllament de la família i amics.
• Jutjar la seva vida sota la visió de la imatge personal, la bellesa, el triomf...
• Concentració en els estudis però amb més dificultats que abans.
• Menjar tota sola.
• Augment de l'exercici físic desmesurat.
• Consum de diürètics i laxants.
• Irregularitats i pèrdua de la menstruació.
• Fred, estrenyiment.

Tractament

Aquesta malaltia ha de ser tractada per un professional, pot consultar amb un metge de capçalera o en la clínica corresponent, perquè aquí ho derivaran generalment un mèdic psiquiatra o a un especialista en aquesta malaltia.

La fita terapèutica és restablir el pes corporal normal i resoldre les dificultats psicològiques.

El metge farà un diagnòstic de l'estat de la persona, i segons el resultat aconsellarà el tractament, que pot ser d'hospitalització o pot ser en la casa (la família i persones relacionades amb la pacient ha de rebre també orientació i ajuda). El tractament, en ambdós casos, pretén corregir les anomalias metabólicas, causades per la malaltia, i a poc a poc augmentar l'alimentació i el pes de la pacient i tractar els trastorns físics i mentals ocasionats.Algunes vegades és necessari receptar alguns fàrmacs també.

Alguns pacients desenvolupen obesitat després del tractament. De 2 a 6% dels malalts mort per complicacions del trastorn o per suïcidi.

Conseqüències

La causa més greu de l'anorèxia és la mort. Una persona pot morir d'anorèxia tant per haver forçat massa el seu cos (quan el pes d'una persona és menor al 60% del què hauria de ser, la seva mortalitat pot augmentar fins a un 20%) o també, si no aconsegueix sortir-se'n de la malaltia, pot provocar suïcidis generats per les alteracions psicològiques.

Quan prohibeixes al teu organisme a menjar el necessari comporta un risc que pot ser totalment mortal. Hi ha coses reversibles, és a dir, que amb el temps poden esborrar-se, però n'hi ha d'altres que acompanyaran el malalt la resta de la seva vida.

Quan més temps es passi amb aquest trastorn, més possibilitats tens de tenir seqüeles.

Algunes de les conseqüències que provoca aquest trastorn són:

• Cardiopaties: El múscul cardíac (el cor) presenta una disminució del volum i comença a fallar.
• Desajustos d'electròlits: El nostre cos necessita uns líquids per poder funcionar, si aquests líquids desapareixen pot provocar la mort.
• Desordres hormonals: El cos deixa de produir hormones reproductives, la tiroides es desequilibra, això comporta amenorrea.
• Avortaments espontanis: Les dones anorèxiques embarassades poden patir-ne .
• Lent creixement: Els nens o adolescents anorèxics poden tenir un creixement inferior als altres.
• Problemes neuràlgics: com ara convulsions, pensament dispers, pèrdua de sensació en els membres.
• Alteracions sanguínies: com l'anèmia i fins i tot en els casos més extrems, pencitopenia, una malaltia mortal que elimina els glòbuls vermells i blancs.
• Calvície: el cabell pot caure fins arribar a la calvície.
• Anorgàsmia i frigidesa.

Enllaços externs

www.cuidatecv.es (castellà)

--Acha (disc.) 20:48, 2 nov 2011 (CET)