Anortosita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anortosita de Polònia
Anortosita de la Lluna portada pel Apollo 15

L'Anortosita és una roca fanerítica, intrusiva, ígnia caracteritzada per la predominança de la plagioclasa feldspat (90–100%), i un mínim de component màfic (0–10%). El Piroxè, ilmenita, magnetita, i l'oliví són els minerals màfics més comunament presents.

L'anortosita del planeta terra es poden dividir en dos tipus: Anortosita del Proterozoic i anortosita de l'Arqueà.

L'anorosita de la Lluna ha estat objecte de molta recerca científica.[1]

Anortosita del Proterozoic[modifica | modifica el codi]

Formada durant el Proterozoic (2.500-542 milers d'anys enrere.

Pot mostrar iridescència

Anortosita de l'Arqueà[modifica | modifica el codi]

Edat de 3.800-2,400 milers de milions d'anys o bé entre 3.200 i 2,800 milers de milions d'anys. Són diferents en la textura i en els minerals de la del Proterozoic. La seva característica principal és la presència de megacristalls de plagioclasa envoltats per una massa de gra fi màfica.

Valor econòmic[modifica | modifica el codi]

Presenten ilmenita (òxid de titani). Algunes anortosites del Proterozoic tenen grans quantitats de labradorita amb valor en joieria i com a material de construcció. Les anortosites de l'Arqueà són font d'alumini.

Són útils per investigar els meteorits.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anortosita