Anseriforme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Anseriformes
Cigne cantaire (Cygnus cygnus), un anàtid
Cigne cantaire (Cygnus cygnus), un anàtid
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Subclasse: Neornithes
Infraclasse: Galloanserae
Ordre: Anseriformes
Wagler, 1831
Famílies

Anhimidae
Anseranatidae
Anatidae
i altres famílies fòssils

Els anseriformes (Anseriformes) són un ordre d'aus, que agrupa tres famílies, 51 gèneres i 168 espècies, segon el Congrés Ornitològic Internacional. Entre els seus membres figuren les oques, ànecs, cignes i txajàs. La major part de les espècies són aquàtiques. Algunes de les espècies tenen importància per a l'home des de fa segles, per a la caça, la ramaderia o com a símbol cultural.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Els anseriformes són aus de mitjanes a grans, fan de 30 a 180 cm d'envergadura, amb un pes des de 230 g fins a 23 Kg de les oques domèstiques. El color del plomatge és variat, i pot anar del blanc o negre al gris o marró. Els txajàs tenen plomes de colors sobre el cap i el coll. Els anàtids de vegades tenen plomes iridescents verds, blaves o bronze. Les potes són palmades. Tenen quatre dits a cada peu; en el cas dels anhimidae el posterior es troba a la mateixa altura que els altres, però en els anatidae el dit posterior està absent o és molt menut, i una mica més alt que els altres.

Els anàtids mascle tenen òrgans copulatoris ossificats totalment o en part.

Als anhímids, el bec és curt i ganxut, mentre que en els anàtids el bec és, en general però no sempre, ample i arrodonit. Totes les espècies tenen unes plaques filtrants a l'interior del bec, incloent els anhímids de manera vestigial. El bec i la llengua actuen com una pompa d'aspiració per a filtrar l'aigua. Un conjunt de fines plaques atrapa les petites partícules que són separades i engolides.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Els anseriformes són principalment herbívors, però a vegades poden ser malacòfags, insectívors o piscívors, depenent de les espècies. Els herbívors es poden alimentar de fulles, tiges, flors, rails i llavors que troben en la vegetació aquàtica. Els carnívors mengen insectes, plàncton, cullerots, mol·luscs, crustacis i peixos petits. Els bec de serra són quasi en exclusiva piscívors.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

La major part dels anseriformes són migradors, i ponen una vegada a l'any, però les espècies tropicals sedentàries, poden criar en qualsevol època de l'any. Aquestes espècies són en general monògames, però algunes són conegudes per conservar la mateixa parella tota la vida. Les parades nupcials inclouen vocalitzacions i postures complexes. Un bon nombre d'espècies copulen sobre l'aigua, altres, com els anhímids ho fan sobre terra. El niu el fan generalment en terra. Coven des de 22 dies, les espècies més petites, fins als 45 frls anhímids. Els adults protegeixen llurs cries després de l'eclosió. Nidífugs, es poden alimentar per ells mateixos. Els pares es poden ocupar dels joves inclús després del primer vol, de vegades unes setmanes. Es poden reproduir a una edat de entre un i cinc anys.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

El mot Anseriformes esdevé del llatí Anser (oca), que és a més un dels gèneres. L'Ordre va ser creat per Carl von Linné com un dels sis grups en que dividia els ocells. Georges Cuvier va agrupar les espècies d'Anseriformes com a Lamel·lirostres, debut al particular bec. Aquest grup estava inclòs a les "palmípedes".

Els estudis de la morfologia, comportament o els basats en estudis de l'ADN no poden avui dia demostrar la tesi monofilètica de l'Ordre. En els anàtids, que van patir una recent radiació evolutiva, resulta molt controvertida la relació entre les diferents espècies. Així mateix, és molt controvertida la relació entre els anseriformes i la resta dels ocells.

Llistat de famílies[modifica | modifica el codi]

Avui la major part de les classificacions, com ara la del Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.2, 2009) separen els Anseriformes en tres famílies:

  • Família Anhimidae, amb tres espècies d'Amèrica del Sud.
  • Família Anseranatidae, amb una espècie australiana, l'oca garsera (Anseranas semipalmata)
  • Família Anatidae, amb 164 espècies disperses per tot el món.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Les Anseriformes estan repartides per totes les terres emergides del món, a excepció de l'Antàrtida. Viuen a prop de llacs i estanys, cursos fluvials, aiguamolls i praderies inundades. La majoria de les espècies són migradores. La zona de distribució de les anhímides està limitada a Sud-amèrica, i els anseranàtids a Austràlia.

Situació[modifica | modifica el codi]

La UICN ha inscrit més de quaranta espècies en el llistat d'espècies amenaçades. En 2008 es van donar sis espècies per extintes: Alopochen mauritianus, Anas marecula, Anas theodori, Camptorhynchus labradorius, Alopochen kervazoi, Mergus australis, deu són classificades en perill: Anas bernieri, Anas chlorotis, Anas melleri, Anas wyvilliana, Anser cygnoides, Branta ruficollis, Cairina scutulata, Oxyura leucocephala, Hymenolaimus malacorhynchos, Mergus squamatus. Sis taxons van ser registrats com "en perill crític d'extinció" Anas laysanensis, Anas nesiotis, Aythya innotata, Mergus octosetaceus, Rhodonessa caryophyllacea, Tadorna cristata.

Les causes que amenacen principalment aquestes espècies són les espècies introduïdes, la caça i recol·lecció d'ous i pollets, la destrucció de l'hàbitat i la utilització de productes agroquímics.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anseriforme Modifica l'enllaç a Wikidata