Ant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ant
Plistocè inferior – recent[1]
Mascle
Mascle
Femella i fill
Femella i fill

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Artiodactyla
Família: Cervidae
Subfamília: Capreolinae
Gènere: Alces
Gray, 1821
Nom binomial
Alces alces
(Linnaeus, 1758)
Mapa de la distribució de l'ant
Mapa de la distribució de l'ant

L'ant (Alces alces) és l'espècie vivent de cèrvid més gran. Viu a Nord-amèrica i al nord d'Euràsia. Una de les característiques de l'ant és el banyam dels mascles en forma de palma; d'altres membres de la família tenen les banyes en forma de brancam. L'ant és una de les espècies més apreciades per a la caça esportiva als Estats Units. A Rússia s'han domesticat per a la producció de carn i llet i també per a utilitzar-los com a animals de tir.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

L'ant habita comunament els boscos boreals i boscos mixtos caducifolis, també a la taigà de l'hemisferi nord amb zones que varien des del climes temperats al clima subàrtic. Li agraden les zones pantanoses de boscs amb aiguamolls, on sovint pastura dins l'aigua. A Nord-amèrica es poden trobar ants des del Canadà i l'Alaska fins a les muntanyes de Colorado i els boscs del nord-est (Maine, New Hampshire, Vermont i l'estat de Nova York) als Estats Units. A Europa i Àsia es localitzen principalment a Escandinàvia, els països bàltics, Polònia, Bielorússia, el nord d'Ucraïna, República Txeca, Eslovàquia i Sibèria (a Rússia hi viu aproximadament la meitat de la població mundial), on són coneguts sota una diversitat de noms, en idiomes eslaus sovint com a Los.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Mida i pes[modifica | modifica el codi]

Ant creuant un riu al Parc Nacional de Yellowstone.

De mitjana un adult fa 1.5–1.8 m d'alt fins a les espatlles. Els mascles pesen 380–535 kg i les femelles 270–360 kg.

Banyam[modifica | modifica el codi]

El banyam del mascle neix perpendicularment al mig de crani de l'animal, en forma de forquilla, que a poca distància torna a dividir-se de manera simple, o en alguns casos en dues o tres dents

Exemplar adult amb banyes primerenques

El mascle perd el seu banyam després de l'estació d'aparellament, per tal de conservar l'energia per al dur hivern. Un nou banyam tornarà a créixer a la primavera i trigarà un cinc mesos a estar completament desenvolupat. Inicialment, les banyes estan recobertes per una capa de pell que caurà quan hagin acabat de créixer.

Si es castra un mascle, ja sigui de manera accidental o químicament, ràpidament perdrà el banyam i immediatament li en començarà a créixer un de nou, però en aquest cas deforme i que ja no caurà a l'arribada de l'hivern.

Comportament[modifica | modifica el codi]

A l'estiu, els ants viuen sols o en grups familiars; a l'hivern, després del zel, es reagrupen en petits ramats que comprenen de 5 a 10 individus. Amb excepció de les migracions temporals —influïdes, sense cap mena de dubte, per les densitats de població i les carreres que emprenen en el moment del zel—, els ants romanen fidels als seus territoris, que per altra banda no defensen de cap manera. S'alimenten de fulles i de les branquetes tendres d'alguns arbres i arbustos (àlbers, verns, salzes), de plantes aquàtiques i dels brots tendres d'arbres resinosos. Les seves llargues potes els permeten arribar a les fulles de les branques altes; per a obtenir els vegetals aquàtics s'enfonsen fins a la meitat en l'aigua i per a pasturar sovint s'agenollen.

El zel té lloc de setembre a novembre; la caiguda de les banyes entre novembre i desembre; les criatures neixen des de finals d'abril fins a primers de juny. Els ants s'orienten sobretot per l'oïda i l'olfacte; la seva vista és bastant feble.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ant
  1. The Paleobiology Database. Informació taxonòmica i de distribució sobre el registre fòssil de plantes i animals.
  2. Deer Specialist Group (1996). Alces alces. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 20-08-2007] (en anglès).