Antígon de Judea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Antígon de Judea (Antigonus, Ἀντίγονος) fou rei de Judea, fill d'Aristòbul II i el darrer dels reis macabeus.

A la mort del seu pare pels pompeians, Antígon fou expulsat del país per Antípater i els seus fills i no va poder rebre ajut dels partidaris de Cèsar. Va fugir a Pàrtia i quan els parts van envair Judea el van col·locar al tron (40 aC). Herodes el gran, fill d'Antípater, va fugir a Roma on el senat li va reconèixer el títol reial mercès a la influència de Marc Antoni. Herodes va tornar a Judea assistit per un exèrcit romà dirigit per Sosius que va combatre als parts. Antígon fou derrotat i Herodes va entrar a Jerusalem després d'un llarg setge. Antígon es va entregar a Sosius que el va entregar a Marc Antoni que el va fer executar com a delinqüent comú el mateix any 37 aC.