Antínous

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Antínous (desambiguació)».
Bust d'Antínous procedent de Patres, conservat al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes

Antínous (del grec Ἀντίνους) (Bitinium-Claudòpolis, Bitínia, 27 de novembre entre el 110 i el 115 - riu Nil, prop de Besa, 30 d'octubre de 130) era un jove d'origen humil, reputat per la seva bellesa extraordinària i conegut per la seva estreta relació amb l'emperador Adrià.

La seva biografia i la relació mantinguda amb Adrià han estat sempre motiu de controvèrsia. Una versió relata que Antínous es va unir tot d'una al seguici de l'emperador quan Adrià travessava Bitínia, vers l'any 124, de seguida va esdevenir el seu jove amant i el va acompanyar en gran part dels seus viatges per l'Imperi. Segons una altra versió, Adrià hauria fet cercar per tot l'Imperi el jove més bell, i va escollir Antínous com a esclau al seu servei personal. Segons l'opinió majoritària, sembla que la relació entre tots dos va seguir el model clàssic de la pederàstia grega, si bé la seva veritable natura, més o menys romàntica, es desconeix. Quan Adrià conegué Antínous aquest no devia tenir més de 13 o 14 anys, si bé sembla que hi mantenia relacions sexuals freqüents. La bibliografia cristiana posterior va fer d'aquesta relació homosexual motiu d'escarn i la relacionaren amb la idolatria pagana de l'antiga religió romana.

En un dels viatges, l'octubre de l'any 130, Antínous es va ofegar al Nil, i els autors no estan d'acord a afirmar si fou un fet accidental o un suïcidi, si el va matar l'emperador mateix, o bé fou per alguna indicació d'un oracle o similar, segons la qual en cas de no morir Antínous cauria una gran desgràcia sobre Adrià. Dió Cassi afavoreix aquesta última suposició. L'emperador únicament va comunicar que Antínous s'havia ofegat al riu, sense donar-ne cap més detall. La crítica moderna especula que la mort del jove fou per salvar l'emperador d'alguna desgràcia sacrificant-se als déus, però com a esclau i no necessàriament com a amant. La posició d'amant és, si més no, qüestionada.

Adrià va tenir un gran disgust i li va fer construir monuments de tota mena. La ciutat de Besa a la Tebaida fou reconstruïda i rebatejada Antinòupolis. El malaguanyat jove fou declarat déu i es van erigir temples per al seu culte a Egipte i a Mantinea (Grècia), i les seves estàtues foren freqüents arreu de l'Imperi. La seva divinització després de mort, reservada només als emperadors i als membres de la família imperial, i la forta caracterització egípcia del seu culte, en fan un cas únic en la història romana. També es van fer uns jocs en honor seu. Una constel·lació entre l'Àguila i el Zodíac, que l'emperador deia que era l'ànima d'Antínous, va rebre el seu nom.

Modernament ha estat popularitzat per mitjà de la biografia novel·lada Memòries d'Adrià, de Marguerite Yourcenar (edició en català de 1983 a Laia, reeditada posteriorment diverses vegades, en traducció de Jaume Creus).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]