Antíoc Hierax

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Antíoc Híerax (Grec Aντιoχoς Ἰέραξ; Híerax vol dir, en sentit figurat, "Voltor")[1] fou rei d'una part dels dominis selèucides (243 aC-227 aC). Era fill d'Antíoc II Theós i germà de Seleuc II Cal·linic.

El 243 aC Seleuc li va concedir el govern de les regions de l'Àsia Menor al nord-oest del Taure. Antíoc es va comportar com a sobirà independent i va enfortir l'aliança amb el rei del Pont Ariobarzanes III, i va cercar també l'aliança dels gàlates.

El 236 aC Seleuc va decidir fer retornar al seu germà Antíoc Híerax a l'obediència i va envair els seus territoris iniciant-se l'anomenada "Guerra dels germans". La victòria de l'Híerax, gràcies als gàlates, a Ancira (235 aC), va obligar Seleuc II a tornar a Síria deixant l'Àsia Menor en poder de l'Híerax que havia adoptat els títols de "Rei de Cilícia i Àsia Menor", i estava casat amb una filla del rei de Bitínia Zielas (+ 228 aC).

El 230 aC el rei de Pèrgam Àtal, que havia derrotat als gàlates, va atacar a Antíoc Híerax, que era aliat d'aquestos. Antíoc, després de la derrota gàlata, només tenia el suport egipci, poc significatiu. Després de tres campanyes victorioses d'Àtal, finalment Antíoc va haver de fugir i els seus dominis es van repartir entre pergamides, egipcis, macedonis (Cària), gàlates i capadocis (227 aC). Llavors, el mateix any, Antíoc es va presentar a l'Alt Eufrates on pretenia crear-se un nou regne aprofitant que Seleuc II era a Hircània lluitant contra els parts, i que tenia el suport de la seva tia Estratonice (ex dona de Demetri de Macedònia) els agents de la qual van revoltar el nord de Síria al seu favor. Seleuc II va retornar a Síria i va derrotar els rebels amb certa facilitat, i va fer matar a Estratonice. Antíoc va fugir (segons uns vers Egipte o segon d'altres vers Tràcia) i va morir poc després (vers 227 aC) a mans d'uns lladres.

Remarques[modifica | modifica el codi]

  1. En sentit no figurat, el mot grec ὁ ἰέραξ -ακος designa l'astor, no pas el voltor. El malnom li'n venia de la seva rapacitat i cobdícia.