Antíoc II Theós

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Antíoc II Theós (286 aC246 aC) fou rei selèucida de Síria del 261 aC al 246 aC. Era fill d'Antíoc I Soter i de la princesa Estratonice, filla de Demetri Poliorcetes.

Moneda d'Antíoc II. La inscripció grega diu: ΒΑΣΙΛΕΩΣ ΑΝΤΙΟΧΟΥ (Basileus Antíoc)

Va succeir el seu pare Antíoc I Soter a la seva mort en la guerra contra els gàlates i llavors va fer la pau amb Pèrgam i amb Egipte sobre la base del manteniment dels territoris. La pau amb Egipte no va durar i la rebel·lió de Ptolomeu, governador de la Jònia Egípcia, instigada per Antíoc, va suposar el reinici de les hostilitats (260 aC). Els selèucides van recuperar Cilícia i la costa fenícia i van retornar la llibertat a les ciutats fenícies, especialment Arvad (259 aC) on fou proclamat Gerostrat amb el seu fill Estrató. El 258 aC els selèucides van entrar a Efes, capital de la Jònia Egípcia, i a Milet, i van ocupar tota la regió; sembla que els ciutadans de Milet, agraïts per alliberar-los del tirà Timarc, van atorgar-li el sobrenom de Théos (Déu). Antígon II Gònates de Macedònia, aliat als Selèucides, també va derrotar els egipcis en aigües de l'illa de Cos. Ptolomeu, el governador de Jònia, fou finalment assassinat. Aquesta guerra, anomenada II Guerra de Síria, va acabar finalment amb un nou tractat de pau (255 aC), en virtut del qual, en un dels acords, Antíoc repudiaria a la seva dona Laodice (que era sa cosina germana) i es casaria amb Berenice, filla de Ptolomeu II d'Egipte, i el fill d'aquesta unió seria proclamat hereu passant per davant dels drets dels quatre fills de Laodice (Seleuc, Laodice, Estratonice i Antíoc conegut com a Antíoc Hierax); Egipte va renunciar a Jònia (incloent algunes illes), a Cilícia i a Celesíria.

El 252 aC Antíoc va repudiar a la seva muller segons allò pactat amb Egipte i el 251 aC es va casar amb Berenice. D'aquesta unió va néixer un infant, de nom desconegut.

El sàtrapa de Pàrtia Andragores, va agafar el títol de Basileos (rei) vers el 255 aC. També el sàtrapa de Bactriàna Diodot es va revoltar vers el 255 aC i es va fer independent amb títol reial. No massa després, el 250 aC, els parns van apoderar-se de Partia; Andragores va fugir i el cap dels parns (parts) Arsaces I, es va proclamar rei.

El 246 aC, al morir Ptolomeu II Filadelf, Antíoc va canviar la seva decisió sobre la successió i va restaurar al seu fill gran, Seleuc, com a hereu, i va desheretar al fill que havia tingut amb Berenice. Antíoc va deixar a la seva dona Berenice a Antioquia i se'n va anar a Àsia Menor, a Efes, on va tornar a viure amb Laodice (agost del 246 aC), que probablement el va enverinar. Probablement enterrat a Belevi. Seleuc II Cal·línic fou proclamat rei. A Antioquia soldats addictes a Laodice van matar al fill de Berenice. Aquesta va demanar ajut al seu germà Ptolemeu III d'Egipte, però fou també assassinada, abans que l'egipcià inicies les hostilitats (la Tercera Guerra Síria).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antíoc II Theós Modifica l'enllaç a Wikidata
Precedit per:
Antíoc I Soter
Imperi Selèucida Succeït per:
Seleuc II Cal·linic