Antíoc VIII Grypos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moneda encunyada per Antíoc VIII Grypos.

Antíoc VIII Grypos (nas de ganxo) i també Epifanes, Cal·línic i Filomètor, fou un rei selèucida fill de Demetri II Nicàtor i de Cleòpatra Thea, que va regnar del 125 aC al 96 aC.

El 125 aC la regent Cleòpatra Thea va enverinar al seu propi fill Seleuc V Filomètor, que s'oposava a les seves ordres, i va proclamar l'altre fill Antíoc VIII. El 123 aC Alexandre II Zabinas va ser derrotat i va fugir a Antioquia, la capital. Cleòpatra va voler que el seu fill l'obeís però aquest va seguir el seu criteri. Cleòpatra el va voler enverinar i li va oferir vi, que Antíoc no bevia normalment, i això el va fer sospitar i va obligar a la mare a beure la copa, fet que li va provocar la mort.

El 122 aC va entrar a Antioquia i es va casar amb la princesa làgida Tryphaena.

El 116 aC el seu mig germà i cosí Antíoc IX Cyzicenos, que havia estat enviat a Cyzico per Cleòpatra com a precaució, va tornar a Síria i va esclatar la guerra civil. La dona de Cyzicenos que es deia també Cleòpatra i era mig germana de Tryphaena, fou assassinada de forma dramàtica al temple de Dafne a Antioquia per ordre de sa germanastra, i com a revenja Antíoc IX va fer matar a Tryphaena. Els dos germanastres van acordar el repartiment del país (111 aC), partició que va durar fins que Grypos fou assassinat pel seu ministre Heracleon el 96 aC. El 112 aC Damasc es va erigir en regne sota direcció dels grecs de la regió. Els jueus es van apoderar de Samària el 109 aC i d'Iturea el 104 aC, i el 103 aC van atacar Ptolemaida, que al no rebre ajut de cap dels dos reis va demanar auxili al rei làgida de Xipre Ptolomeu Làtir que no va poder desembarcar per les pressions del rei egipci Alexandre I (Ptolomeu X), si bé sí que va ocupar Gaza, Estratonice i Doira els tirans de les quals van acollir a Làtir. L'any següent, en una ofensiva, Làtir va ocupar Ptolemaida però en fou expulsat pels egipcis.

Antíoc VIII Grypos va morir assassinat a Antioquia el 96 aC. El seu rival i germanastre Antíoc IX Cyzicenos, que dominava Celesíria i Fenícia, havia de ser reconegut com a únic rei, però cinc fills d'Antíoc VIII es van revoltar i van reclamar els seus drets (Seleuc, Antíoc el major, Felip, Demetri i Antíoc el menor) i el gran d'entre ells fou proclamat rei com a Seleuc VI Epifanes Nicàtor.

Antíoc VIII va deixar diversos fills, dels quals quatre van ser després reis: Seleuc VI Epifanes, Antíoc XI Epifanes Filadelf, Felip I Filadelf, i Demetri III Eucàros. Una filla, Laodice, es va casar amb Mitridates I Cal·línic de Commagena en el marc d'un arrengament propiciat pel pare de Mitridates, Sames II; el fill que va néixer de la unió fou més tard el rei Antíoc I Theós de Commagena.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antíoc VIII Grypos Modifica l'enllaç a Wikidata
Precedit per:
Seleuc V Filomètor
Imperi Selèucida Succeït per:
Seleuc VI Epifanes