Antònia Adroher i Pascual
Antònia Adroher i Pascual (Girona, 1913-2007) era una mestra i activista política catalana. Estudià magisteri a l'Escola Normal de Mestres de Girona, on també fou militant de la Federació Espanyola de Treballadors d'Ensenyament (FETE). Fou una de les fundadores del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i, durant la guerra civil espanyola, fou la primera dona que va ser regidora de cultura i propaganda l'Ajuntament de Girona el 21 d'octubre del 1936. Des del seu càrrec va posar en pràctica un nou sistema d'educació, per mitjà del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), basat en una pràctica pedagògica innovadora i progressista, inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat; això va representar en la pràctica l'organització d'una escola pública i gratuïta per a tothom, l'ensenyament en català, la cura de la mainada i els principis higienistes i de salut i la igualtat d'oportunitats per als nens i nenes a través de la coeducació.
El 1939 es va exiliar a Tolosa de Llenguadoc i després a París amb el seu marit Carmel Rosa Baserba, on va fundar el Casal Català de París. El 1977 va tornar a Catalunya. Ha obtingut el Premi Mestres 68 per la seva tasca en la renovació de la pedagogia catalana. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.
