Antònia Font

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antònia Font
D'esquerra a dreta:Jaume Manresa, J.M. Oliver, Pere Debon, Pau Debon i Joan Roca
D'esquerra a dreta:
Jaume Manresa, J.M. Oliver, Pere Debon, Pau Debon i Joan Roca
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen Mallorca Mallorca
Gènere(s) Pop, Rock català
Anys en actiu 19972013
Discogràfiques Blau/DiscMedi
Influències Pau Riba
Jaume Sisa
Pascal Comelade
Artistes relacionats Fora des Sembrat
Joan Miquel Oliver
Lloc web oficial www.antoniafont.com
Membres
Jaume Manresa (teclats)
Joan Miquel Oliver (composició, guitarres, veu)
Joan Roca (baix)
Pau Debon (veu)
Pere Debon (bateria)
Membres anteriors
Pere Estarellas (baix)
Pau Debon signant un autògraf el 2001.
Joan Roca tocant en directe a Gandia.

Antònia Font va ser un grup de música mallorquí, nascut el 1997, que es caracteritzava per la seva música festiva i per les seves lletres humorístiques i fantasioses. Entre els temes de l'univers creatiu d'Antònia Font destaquen, especialment, l'espai, l'astronomia i tot el que es relaciona amb l'astronàutica; però, també, l'ambient més quotidià i proper, que estableix un joc constant entre una perspectiva local, global i universal o còsmica del món.

Habitualment, se'ls classifica com a grup de pop, tot i que ells manifesten que en el moment de compondre les cançons no tenen "prejudicis d'estil", i els temes són una cosa que, sovint, surt espontàniament. El compositor dels temes és el guitarrista del grup, Joan Miquel Oliver, que també edita discs en solitari i escriu lletres d'altres grups, com ara Fora des Sembrat. El 28 de novembre de 2013 el grup va anunciar la seva dissolució[1] deixant enrere 16 anys de carrera musical.

Origen del nom[modifica | modifica el codi]

Han circulat diverses versions i llegendes sobre l'origen del nom del grup. Sempre que s'ha preguntat al grup sobre el seu nom, han respost que es deu a una companya d'universitat que els va acompanyar durant el període de formació.[2] Expliquen que es va alegrar molt quan van decidir posar-li el seu nom a un grup format només per homes. Finalment, al programa Bestiari Il·lustrat del canal 33, Joan Miquel Oliver va revelar que com que eren un grup de 5 homes, els feia gràcia que el grup dugués un nom de noia, i el més sonor dels noms de les companyes de la facultat era Antònia Font, que a més va aparèixer per primer cop en públic en aquell programa.[3]

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Formació[modifica | modifica el codi]

Pels volts de 1997, Joan Miquel Oliver era el guitarrista del grup La Fosca i Oliver va entrar en contacte amb Pere Debon (bateria) amb qui decidiren muntar un grup. Segons explicà Oliver, la idea era "intentar treure uns temes mediterranis amb aquell puntet domèstic surrealista". Pau Debon, el vocalista del grup, va ingressar al projecte musical de la mà del seu germà Pere, el qual va fer escoltar un casset a Joan Miquel Oliver en el qual se sentia en Pau cantar. Més endavant, va entrar el teclista Jaume Manresa i, en darrer lloc, el baixista Pere Estarellas. Els artífexs de definir tots els aspectes del grup foren principalment en Pere i en Joan Miquel; van ser els encarregats d'anomenar la banda Antònia Font.[4]

Inicis[modifica | modifica el codi]

Antònia Font va autoeditar la seva primera maqueta l'any 1997 sota el nom homònim del grup. Es va gravar als Estudis TJ So sota la producció de Tomeu Janer. El grup va presentar la maqueta a un concurs però no va ser seleccionada.[5] En aquesta maqueta només tenia quatre temes i eren: «Cibernauta Joan», «S'Univers és una festa», «Rumba» i «Es xifon és un aparato».[6] Aquests darrers dos temes són peces encara inèdites.[5] El primer concert de la banda va ser el mateix any als quintos de Bunyola i a partir de llavors començaren a fer les seves primeres actuacions per alguns bars de l'illa de Mallorca.[7]

El setembre de 1998, el grup va entrar de nou als estudis TJ So per gravar el que seria el seu primer CD. De nou el titularen com el nom del grup, Antònia Font (Slurp!). En aquesta ocasió, el disc es va començar a emetre pels 40 principals de l'illa i la popularitat com a banda va augmentar significativament.[8] Entre disc i disc, Pere Estarellas abandona el grup i és substituït per Joan Roca; Roca provenia del grup de música tradicional Herbes Dolces.[9] La formació del grup es mantindria estable fins a la seva desaparició el 2013.[9]

És en el tercer treball, i segon àlbum, A Rússia, que el grup dóna el salt al Principat.[10] El 17 de febrer de 2001, Antònia Font va presentar el seu segon disc a L'Espai (Barcelona) en les activitats musicals d'unes jornades anomenades Setmana de les Illes Balears.[11] L'afluència de públic a la presentació no va ser gaire nombrosa.[11] Entre els concerts de la gira cal destacar la seva actuació al festival de música Senglar Rock el juliol de 2001.[12] D'aquest disc reeixiren les cançons: «Tots els motors», «Fa calor» i «Camps de Maduixes».[13]

És llavors que el recentment creat subsegell Drac de la discogràfica Virgin s'interessa pel grup. Volien treballar amb ells en la publicació d'un nou disc. En un primer moment, segons unes declaracions del grup, van pensar en declinar l'oferta, ja que els exigien entrar a gravar el nou disc en un mes i ells encara no havien treballat en noves cançons; pocs dies després acceptaven l'oferta i signaven amb la discogràfica.[14] A la primera meitat de 2002 Antònia Font ja publica el seu quart treball, i tercer àlbum, Alegria(Drac/Virgin), que amb el temps es convertiria en un dels àlbums més aclamats de la banda.[15] El grup, amb el seu fitxatge amb Drac, declararen que: "La nostra música ara està molt millor distribuïda, se'ns respecta en principi el contingut dels nostres discs perquè passen de rollos lingüístics, i per allà anem".[16] Altrament i anys després, reconeixien que el subsegell funcionava realment com una discogràfica local i que per molta multinacional que fos, els enfocaven cap a un mercat local. Aquesta relació discogràfica amb Drac no duraria més enllà d'aquest disc, poc després que aquesta tanqués.[14] Sense abandonar l'estil, el to i el ritme de les seves cançons, el canvi del segon al tercer disc és major que el que hi havia hagut entre el primer i el segon.[cal citació]

Projecció[modifica | modifica el codi]

Taxi, el quart treball discogràfic d'Antònia Font, es va presentar el 2004 i ho va fer acompanyat de material audiovisual (un DVD i texts adjunts).

El 2006 es va presentar Batiscafo Katiuscas. Si el disc Taxi es caracteritza per un contingut relacionat amb l'espai exterior i els mons i personatges inventats, Batiscafo Katiuscas és un viatge interior en el qual la solitud i la malenconia hi són molt presents.

A Coser i cantar, enregistrat amb la cinquantena de músics de corda i vent de la Bratislava Symphony Orchestra, i amb arranjaments del compositor contemporani Miquel Àngel Aguiló, reinterpreten vint temes, en què descobreixen una perspectiva inèdita del maridatge entre pop i simfonisme. Per aquesta obra, al juliol de 2008 foren guardonats amb el Premi Nacional de Música concedit per la Generalitat de Catalunya, en què destaca "la personal aportació a la música pop-rock en català del quintet mallorquí".[17]

L'any 2011 varen anunciar que el 12 d'abril sortiria el següent CD d'estudi de la banda: Lamparetes. Així es desfeien alguns rumors que anunciaven el final de la banda.[18] El 22 de març varen avançar una cançó del CD: Clint Eastwood, tema que fa un homenatge al cineasta.[19]

El 2012, només un any i mig més tard de "Lamparetes", anuncien la sortida al mercat d'un nou disc anomenat Vostè és aquí. Està compost per 40 cançons d'una duració curta (entre minut i mig i dos minuts i mig). La gira comença al setembre de 2012 a Vic.

El 28 de novembre de 2013 comuniquen, a través de les xarxes socials, la dissolució, consensuada entre tots els integrants del grup, de la banda després de 16 anys de carrera professional.

Discografia[modifica | modifica el codi]

Any Títol Discogràfica Comentaris
1998 Antònia Font Blau/DiscMedi
2001 A Rússia Música Global Disc Català de l'Any a Ràdio 4
2002 Alegria Virgin-Drac Premi Puigporret de la Crítica al Millor Disc de l'Any
2n Millor Disc Espanyol en la Rockdelux
2004 Taxi Blau/DiscMedi Premi Altaveu del MMVV al Millor Disc de Pop
Millor Disc de l'Any en l'Enderrock i la Rock'n'clàssic
2006 Batiscafo Katiuscas Blau/DiscMedi
2007 Coser i cantar Blau/DiscMedi Disc amb cançons de discs anteriors acompanyades per una orquestra
2011 Lamparetes Robot Innocent Companyia Discogràfica
2012 Vostè és aquí Robot Innocent Companyia Discogràfica

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Antonia Font plega - Ara Balears 27/11/2013
  2. «Antònia Font» (en català). Petits Camaleons, 2012. [Consulta: 13 d'octubre de 2012].
  3. «Bestiari Il·lustrar - Antònia Font» (en català). TV3, 9 de març de 2011. [Consulta: 13 d'octubre de 2012].
  4. Alegret, 2011, p. 20-21.
  5. 5,0 5,1 Alegret, 2011, p. 22.
  6. «Discografia i lletres del grup Antònia Font». a Viasona.
  7. «Antònia Font. Història». antoniafont.com. [Consulta: 9 abril 2014].
  8. Alegret, 2011, p. 23.
  9. 9,0 9,1 Alegret, 2011, p. 24.
  10. Alegret, 2011, p. 37.
  11. 11,0 11,1 Putx, Donat. «Desembarco balear. Crítica de música». La Vanguardia, 21 febrer 2001 [Consulta: 12 abril 2014].
  12. «[Els concert: el mite de sisa i l'auge d'Antònia Font http://arxiu.elperiodico.cat/ed/20010709/pag_134.html]». El Periódico, 9 juliol 2001 [Consulta: 12 abril 2014].
  13. Alegret, 2011, p. 11.
  14. 14,0 14,1 Alegret, 2011, p. 25.
  15. H.M.A.. «Antònia Font. Alegria revisitat». Revista Enderrock, 189, pàg. 34-37. 9771136739003 (EAN).
  16. Linés, Esteban. «Los mallorquines Antònia Font refrescan el pop en catalán con “Alegria”». La Vanguardia, 27 juny 2002 [Consulta: 27 maig 2014].
  17. 17,0 17,1 Francesc Casadesús, Antònia Font i Salvador Sunyer, Premis Nacionals de Cultura
  18. «El nou disc d'Antònia Font surt a la venda el 12 d'abril». Lamalla.cat, 22 de març del 2011. [Consulta: 24 març 2011].
  19. «Antònia Font torna amb 'Lamparetes'». VilaWeb, 22 de març del 2011. [Consulta: 24 març 2011].
  20. Linés, Esteban. «Actuaciones de Sara Tavares y del grupo Antònia Font en Vic». La Vanguardia, 15 setembre 2002 [Consulta: 12 abril 2014].
  21. EFE. «Antònia Font guanya el premi Puig-Porret». La Vanguardia, 14/09/2011 [Consulta: 12 abril 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alegret, Helena Morén (coordinadora). Antònia Font : robots innocents. 1a ed.. Valls: Cossetània, 2011, p. 73. ISBN 978-84-15403-64-7. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antònia Font Modifica l'enllaç a Wikidata