António Lobo Antunes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntónio Lobo Antunes

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r setembre 1942 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Lisboa - medicina Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor
Carrera militar
Rang militartinent Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra colonial portuguesa Modifica el valor a Wikidata
Participà en
4 gener 2021Dialogue for Catalonia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareJoão Alfredo Lobo Antunes Modifica el valor a Wikidata
GermansJoão Lobo Antunes, Manuel Lobo Antunes i Nuno Lobo Antunes Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0516502 Discogs: 1661928 Goodreads author: 40485 Modifica el valor a Wikidata

António Lobo Antunes (1 de setembre de 1942, Lisboa) és un escriptor portuguès que ha estat candidat al Premi Nobel de Literatura.

Biografia[modifica]

Lobo Antunes és llicenciat en medicina, amb l'especialitat de psiquiatria. Entre 1970 i 1973 va participar en l'última fase de la guerra d'alliberament colonial d'Angola, experiència que ha estat un tema recurrent en molts dels seus llibres. Actualment viu a Lisboa i es dedica exclusivament a la literatura i al periodisme. El novembre de 2014 va signar el manifest «Deixin votar els catalans», juntament amb altres personalitats internacionals.[1]

El gener de 2021, fou una de les 50 personalitats que signar el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació en el context del procés independentista català. Els signants lamentaren la judicialització del conflicte polític català i conclogueren que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja: «ha comportat una repressió creixent i cap solució». Alhora, feren una crida al «diàleg sense condicions» de les parts «que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític» i exigiren la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats.[2]

Obra[modifica]

Algunes de les seves obres:

  • Memória de elefante (1979)
  • Os cus de Judas (1979)
  • A explicação dos pássaros (1981)
  • Conhecimento do inferno (1981)
  • Fado alexandrino (1983)
  • Auto dos danados (1985)
  • As naus (1988)
  • Tratado das paixőes da alma (1990)
  • A ordem natural das coisas (1992)
  • A morte de Carlos Gardel (1994)
  • Crónicas (1995)
  • Manual dos inquisidores (1996), Traduït a Edicions 62 (1998) com a El manual dels inquisidors
  • O esplendor de Portugal (1997), Traduït a Proa (1999) com a L'esplendor de Portugal
  • Olhares 1951-1998 (1999) (amb Eduardo Gageiro)
  • Exortação aos crocodilos (1999)
  • Não entres tão depressa nessa noite escura (2000), Traduït a Proa (2002) com a No entris tan de pressa en aquesta nit obscura
  • Que farei quando tudo arte (2001)
  • Segundo livro de crónicas (2002)
  • Diálogos (2003)
  • Boa tarde às coisas aqui em baixo (2003)
  • Eu hei-de amar uma pedra (2004)
  • D'este viver aqui neste papel descripto: cartas de guerra (2005)
  • Terceiro livro de Crónicas (2006)
  • Ontem não te vi em Babilónia (2006), Traduït a El Gall Editor (2009) com a Ahir no et vaig veure a Babilònia

Obra traduïda[modifica]

  • Exhortació als cocodrils[3]

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Desmond Tutu i Pérez Esquivel encapçalen una petició internacional perquè es deixi votar els catalans». Ara, 01-11-2014 [Consulta: 1r novembre 2014].
  2. «Yoko Ono, Dilma Rousseff i 5 Nobels, en un manifest d'Òmnium per l'amnistia dels presos». 324cat, 04-01-2021. [Consulta: 4 gener 2021].
  3. Lobo Antunes, António. Exhortació als cocodrils. 1a. Capellades: Proa, 04-2000, p. 411. ISBN 84-8256-996-1. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: António Lobo Antunes