António Lobo Antunes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

António Lobo Antunes (1 de setembre de 1942, Lisboa) és un escriptor portuguès que ha estat candidat al Premi Nobel de Literatura.

Lobo Antunes és llicenciat en Medicina, amb l'especialitat de psiquiatria. Entre 1970 i 1973 va participar en l'última fase de la guerra d'alliberament colonial d'Angola, experiència que ha estat un tema recurrent en molts dels seus llibres. Actualment viu a Lisboa i es dedica exclusivament a la literatura i al periodisme.


Algunes de les seves obres:

  • Memória de elefante (1979)
  • Os cus de Judas (1979)
  • A explicação dos pássaros (1981)
  • Conhecimento do inferno (1981)
  • Fado alexandrino (1983)
  • Auto dos danados (1985)
  • As naus (1988)
  • Tratado das paixőes da alma (1990)
  • A ordem natural das coisas (1992)
  • A morte de Carlos Gardel (1994)
  • Crónicas (1995)
  • Manual dos inquisidores (1996), Traduït a Edicions 62 (1998) com a El manual dels inquisidors
  • O esplendor de Portugal (1997), Traduït a Proa (1999) com a L'esplendor de Portugal
  • Olhares 1951-1998 (1999) (amb Eduardo Gageiro)
  • Exortação aos crocodilos (1999), Traduït a Proa (2000) com a Exhortació als cocodrils
  • Não entres tão depressa nessa noite escura (2000), Traduït a Proa (2002) com a No entris tan de pressa en aquesta nit obscura
  • Que farei quando tudo arte (2001)
  • Segundo livro de crónicas (2002)
  • Diálogos (2003)
  • Boa tarde às coisas aqui em baixo (2003)
  • Eu hei-de amar uma pedra (2004)
  • D'este viver aqui neste papel descripto: cartas de guerra (2005)
  • Terceiro livro de Crónicas (2006)
  • Ontem não te vi em Babilónia (2006), Traduït a El Gall Editor (2009) com a Ahir no et vaig veure a Babilònia

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Enllaços (en portuguès)[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: António Lobo Antunes