Antakya
Antakya (o Antakiya, en grec Αντιόχεια, en àrab انطاكيّة) és una vila de Turquia prop de la frontera amb Síria, capital de la província de Hatay. Té 139.000 habitants (2001). Està a la riba de l'Orontes
Taula de continguts |
Història [modifica]
- Per la història antiga vegeu Antioquia de l'Orontes
- Per la història medieval vegeu Principat d'Antioquia
Època moderna [modifica]
El Principat d'Antioquia que va durar fins la conquesta de la ciutat pel mameluc Baybars el 18 de maig de 1268. Després va perdre importància i va esdevenir una petita ciutat de la niyaba mameluca de Síria. Va passar als otomans el 1517, que hi van instal·lar una guarnició de geníssers. Fou una vila del pashalik d'Alep. Allunyada de les rutes comercials, Alep va agafar més importància i és a aquesta ciutat on són els consolats europeus a partir del segle XVI.
El 1832 la va ocupar Ibrahim Paixà d'Egipte en nom del seu pare Muhammad Ali, virrei d'Egipte, però fou retornada als otomans per la pau de Koutayeh (14 de maig de 1833). En aquest temps tenia 25000 habiatants i els àrabs eren majoria a la ciutat amb una forta minoria turca; també hi havia minories cristianes especialment grecs i armenis. El 1915, els armenis, davant les matances, es van refugiar a les muntanyes de Musa Dagh (Muntanyes de Moisès) entre la ciutat i el mar i van poder ser evacuats al darrer minut per la marina francesa.
El febrer de 1919 el sandjak d'Alexandreta, al quals pertanyia la ciutat, fou ocupat pels francesos junt amb Cilícia i Síria. En principi estava previst incloure Antioquia a Síria sota mandat francès de la Lliga de les Nacions, però la presencia d'una forta minoria turca exigia un referèndum. Per tranquil·litzar a Turquia i garantir la seva neutralitat en cas d'una nova guerra, el govern francès d'Édouard Daladier va deixar entrar al sandjak a l'exèrcit turc que es va encarregar del cens electoral; això va donar un 63% d'electors turcs. El sandjak fou incorporat a Turquia com a província de Hatay (1939). La població armènia (23000), els àrabs i altres minories van sortir en la major part. Antakya tenia el 1970 uns 46.000 habitants.
Monuments i llocs [modifica]
- Església de Sant Pere, a la roca, la primera església cristiana
- Guruta de Beshikli, amb tombes
- Columne de Yunus
- Museu del Mosaic
- Mesquita Habib Neccar
- Bazar
- Pont romà
- Ciutadella
- Santuari d'Haghios Petros Paulos
Personatges cèlebres [modifica]
- Sant Beril d'Antioquia , primer bisbe de Catania a Sicília.
- Sant Maró
- Sant Ignasi d'Antioquia
- Sant Flavià d'Antioquia
- Sant Teofil d'Antioquia
- Sant Doroteu
- Sant Efrem d'Antioquia
- Sant Lucià d'Antioquia
- Sant Romà d'Antioquia
- Sant Joan Chrisòstom
- Sant Esteve d'Antioquia
- Sant Cir d'Antioquia
- Santa Pelàgia d'Antioquia
- Santa Margarita
- Afmoni
- Ammià Marcel·lí, historiador
- Joan Malales, historiador
- Joan V, papa
- Evarist I, papa
- Maria d'Antioquia
- Jordi d'Antioquia
Galeria [modifica]
-
Gravat del segle XVII representant Dafne.
Bibliografia [modifica]
- Glanville Downey, A History of Antioch in Syria, 1974
- Sheila Campbell, The Mosaics of Antioch, 1988
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antakya |
- (turc) Lloc oficial de la municipalitat
- (francès) Antakya/Antioquia
- (anglès) Antioquia (Antakya)
Vegeu també [modifica]
|
|||||||