Antalya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kenan Evren Caddesi

Antalya (antiga Adalia, català Adàlia; grec de Pamfília : Αττάλεια Attália) és una ciutat de la costa Mediterrània del sud de Turquia, capital de la província d'Antalya. La població és de 775.157 habitants (2007) i 800.000 estimats pel final del 2008. El clima és mediterrani. Des dels anys setanta és un centre turístic [1]

Història[modifica | modifica el codi]

Estàtua d'Àtal II de Pèrgam
Porta d'Adrià
Torre Hıdırlık
Vegeu també: Província d'Antalya#Història

A Antalya hi ha evidencies d'ocupació del territori des de la prehistòria (entre 150.000 i 200.000 anys aC) a les coves de Karain a 30 km al nord de la ciutat; ocupació mesolítica s'ha trobat a les coves de Beldibi, i neolítica a Bademağacı Höyüğü. Altres troballes posteriors demostren que el territori va romandre habitat continuadament però fins al període hitita, en què era part de la terra de Lukka no hi ha cap referència escrita. Després del superficial domini hitita la zona fou seu de ciutats independents una de l'altra. No consta que el regne d'Arzawa o Cilícia hi exercís el domini. Els grecs van anomenar a la zona Pamfília. Vers l'any 1000 aC hi havia una federació de ciutats i potser es van establir algunes colònies o emporis grecs per aquesta època.

Al segle VII aC la regió d'Antalya feia part del regne de Lídia que va existir fins el 546 aC quan fou eliminat per Pèrsia i agregat a aquest imperi. El domini persa va durar fins el 334 aC quan hi va arribar Alexandre el Gran; Les ciutats de la zona foren ocupades sense dificultat excepte Termessos i Sillyon que el 333 aC van refusar als macedonis.

Les darreres excavacions al Doğu Garajı han posat a la llum restes del segle III aC que suggereixen que la ciutat ja existia quan fou fundada (refundada) per Àtal II de Pèrgam. Aquest és considerat tradicionalment el fundador amb el nom d'Attalia (Αττάλεια) el 150 aC com a base de la seva flota naval. El 133 aC el regne de Pèrgam fou llegat a Roma, i la ciutat va créixer considerablement sota domini romà.

Pau de Tars va visitar la ciutat i esmenta Attalia als Fets dels Apòstols; al segle II hi va penetrar el cristianisme. En el període bizantí fou capital de thema de Carabisiani (Θέμα Kαραβησιάνων, Thema Karavēsianōn) que ocupava la costa sud de l'Àsia Menor i les illes de la mar Egea.

En temps de Joan II Comnè (1118) era una posició bizantina aïllada en territori turc a la que només es podia arribar per mar.[2] però el 1119 el general Joan Axuch va aconseguir netejar els camis i connectar la ciutat amb la resta de l'Imperi. Finalment fou conquerida per Kay Khusraw I el 5 de març de 1207. Ensorrat el sultanat de Rum, va passar als turcmans de Tekeoğulları (1321-1423) parents dels Hamid-oghlu, fins que fou conquerit pels otomans el 1390, però restaurat el juliol del 1402 després de la victòria de Tamerlà a la batalla d'Ankara, fins l'annexió definitiva el 1423 quan fou considerat un sandjak. Ibn Battuta va estar a la ciutat vers 1335.[3]

A la segona meitat del segle XVII Ewliya Celebi descrivia els carrers estrets amb 3000 cases i l'existència de quatre barris grecs i vint de turcs; la ciutat havia crescut cap a fora de les muralles; el port podia allotjar 200 vaixells. Al segle XVIII els senyors locals eren la família Dere Bey. La família Tekeoğulları residia a Perge on conservava també un poder local, i encara que fou reduïda a la submissió total el 1812 va romandre influent localment fins al final segle XX. Al segle XIX la població es va incrementar per l'emigració de turcs del Caucas i els Balcans i el 1911 tenia 25.000 habitants incloent cristians i jueus, que vivien en barris separats. La ciutat era coneguda com a Adàlia (Adalia). La muralla (que encara existeix) ja era un atractiu per la ciutat.[4] El 1919 i fins al 1923 fou ocupada pels italians als que s'havia assignat en el repartiment del Imperi al final de la I Guerra Mundial.

Vista cap a Kemer i les muntanyes del Taure des de Antalya.
Vista cap a Kemer i les muntanyes del Taure des de Antalya.

Població[modifica | modifica el codi]

Antalya té una població de 775.157 habitants segons el cens del 2007 (388.133 homes i 387.024 dones).

Població
Anys Ciutat
2008 798.507
2007 775.157
2000 603.190
1990 378.208
1985 258.139
1970 95.000
1965 72.000
1960 51.000
1955 36.000
1950 28.000
1945 26.000
1940 25.000
1935 23.000
1927 17.000

Geografia[modifica | modifica el codi]

Antalya

Antalya està situada al golf d'Antalya a la mar Mediterrània. Està a uns 550 km d'Adana, d'Esmirna i d'Ankara. Es troba en una plana rodejada de muntanyes; la costa té nombroses badies i penínsules. El centre de la ciutat es troba a una plana de roca davant la zona de Kepezüstü plena de cases.

Economia[modifica | modifica el codi]

Torre del rellotge

La base econòmica actual és el turisme, compaginat amb el comerç i l'agricultura; només hi ha industria lleugera. La producció agrícola son cítrics, fruites, cotó, flors i fins i tot plàtans. Antalya és un dels principals centres agrícoles pels seus procediments ecològics i cobreix el 65% de les necessitats de tota Turquia en fruites i vegetals.[5]

Turisme[modifica | modifica el codi]

El turisme permet visitar nombrosos llocs interessants com els carrers de Kaleiçi, amb les cases turques otomanes i gregues. L'oferta hotelera és prou completa. Les principals platges són Konyaalti i Lara. Les cascades de Düden, Manavgat i Kursunlu atreuen locals i turistes. A Beydağları i Saklikent es poden practicar esports de hivern.

El turisme ha atret a la ciutat molts emigrants del camp, que treballen a la construcció, el transport i els serveis. Cada any a l'estiu rep milers de turistes alguns dels quals han adquirit propietats immobiliàries.[6]

Antalya

Govern[modifica | modifica el codi]

Antalya està governada per un governador (alcalde) i un consell de la citat; la municipalitat o gran Antalya inclou dotze localitats. El pressupost del 2005 fou de 210 milions [7]

Educació[modifica | modifica el codi]

La ciutat disposa de 1387 escoles elementals i secundaries, amb 12.000 mestres i 275.000 estudiants en part de fora de la ciutat. L'analfabetisme a la ciutat és baix, però a la província arriba al 5%. A la ciutat té seu la Universitat Akdeniz.

Cuina[modifica | modifica el codi]

El menjar més típic d'Antalya és el Piyaz. Una altra especialitat local és el tirmis

Festivals i esdeveniments[modifica | modifica el codi]

Districte de Lara a Antalya

Celebra un bon nombre d'actes culturals, esportius i fires:

  • Festival de Cine de la Taronja Daurada d'Antalya (darrera setmana de setembre)
  • Festival d'Antalya, al setembre
  • Festival Internacional de Música de la Mediterrània, sis dies a l'octubre
  • Festival de la mel d'Antalya a Gündogmus, l'agost
  • Festival Internacional de Música folklòrica i Campionat de danses d'Antalya: darrera setmana d'agost
  • Festival Internacional d'Aspendos d'Òpera i Ballet, juny i juliol
  • Festival de Piano d'Antalya, octubre
  • Festival de Pintura d'Antalya, setembre
  • Festival de Rock del Parc de la Platja, octubre
  • Festival Kas-Demre, desembre
  • Fira d'Anfaş de Productes d'alimentació, febrer

Llocs i Monuments[modifica | modifica el codi]

Hi ha nombroses mesquites, esglésies, madrasses, i altres edificis religiosos, i alguns hammans o banys. El port de Kaleiçi és la part vella de la ciutat, i hi ha els minarets Yivli i Kesik i algunes cases històriques

Minaret Yivli, símbol de la ciutat
  • Muralles, la Hıdırlık Tower, la porta d'Adrià i la Torre del rellotge.
  • Madrassa Karatay, Mesdjid Ahi Yusuf, Mesquita Iskele, Mesquita Murat Paşa, Mesquita Tekeli Mehmet Paşa, Mesquita Balibey, Mesquita Musellim, Mesquita Seykh Sinan Efendi, i Mesquita Osman Efendi.
  • Hans d'Evdir, Kırkoz, Sarapsu i Alara (amb castell).
  • Museu Arqueòlogic
  • Akdeniz Medeniyetleri Araştırma Merkezi o Centre de Recerca de les Civilitzacions de la Mediterrània, obert el 2007 [8]
  • Zoològic
  • Karpuzkaldıran
  • Tünek Tepe
  • Parc Karaalioglu
Kaleiçi
  • Aspendos, una ciutat pamfila propera (a 50 km)
  • Termessos, ciutat psídica ( a 35 km)
  • Ariassos, antiga ciutat a 48 km
  • Perge, antiga ciutat a 18 km
  • Olympos/Cirali, dos llogarets rurals a 80 km al sud-oest amb platges, ruïnes i una àrea protegida de fauna per les tortugues de mar
  • Phaselis, antiga ciutat a 57 km


Transport[modifica | modifica el codi]

Les carreteres no són gaire bones; els millors accessos són per mar i per aire. El 2007 l'aeroport de la ciutat va obrir una nova terminal. El port al sud de Konyaaltı ha estat ampliat i modernitzat. El servei local d'autobusos és l'únic transport (exclòs el taxi) pel interior de la ciutat; els mini busos municipals coneguts com a Dolmuş cobreixen recorreguts curts. La connexió ferroviària està planificada però no executada.[9]

L'aeroport local té caràcter internacional i més vols que l'aeroport Ataturk d'Istanbul i el Sabiha Gökçen.[10][11]

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Antalya està agermanada a:

Personatges[modifica | modifica el codi]

Vesprada a Antalya
  • Cafercan Aksu, futbolista
  • Coşkun Göğen, actor
  • Deniz Baykal, polític líder del Partit Republicà del Poble (CHP)
  • Deniz Seki, músic
  • Levent Yüksel, compositor
  • Miquel Attaliates, jurista bizantí del segle XI
  • Onat Kutlar, escriptor
  • Özgürcan Özcan, futbolista
  • Rüştü Reçber, futbolista
  • Sümer Tilmaç, actor
  • Tarık Akıltopu, arquitecte, historiador, poeta i escriptor


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Antalya». Terra Anatolia, 2008-08-25. [Consulta: 2008-08-25].
  2. Norwhich, John Julius. Byzantium: The Decline and Fall. (New York: Alfred A. Knopf, 1996) p. 68.
  3. Halsall, Paul. «Medieval Sourcebook», 1998-09-05. [Consulta: 2008-08-25]. «The lemon is still called Addaliya in Egypt»
  4. s:EB1911:Adalia
  5. «Covered Wholesale Food Market». Antalya Metropolitan Municipality Offical Web Site. [Consulta: 2008-08-25].
  6. de Quetteville, Harry. «Russians take over from British as ugliest tourists». Telegraph, 2008-08-08 [Consulta: 25 agost 2008]. «'Russians feel safe here [in Antalya],' he said, 'and more and more of our citizens want to buy land and real estate. Every day more Russians want to settle down here.'»
  7. «Budget». Antalya Metropolitan Municipality Offical Web Site. [Consulta: 2008-08-25]. «Our Year 2005 budget is New Turkish Liras 210 million.»
  8. Kaleiçi Museum
  9. «New Ankara train station to upstage Ankamall». Referans. Turkish Daily News, 2008-01-12 [Consulta: 25 agost 2008].
  10. «NUMBER OF PASSENGERS IN ANTALYA'S INTERNATIONAL FLIGHTS HIGHER THAN ISTANBUL». World Bulletin, 2007-09-16 [Consulta: 25 agost 2008].
  11. Yanik, Vahide. «Türkiye uçtu, dünya rekoru kırdı» (en Turkish). DHA. Hürriyet, 2007-09-17 [Consulta: 25 agost 2008].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antalya

Coord.: 36° 54′ 00″ N, 30° 41′ 00″ E / 36.9,30.683333333333