Antella
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Ribera Alta | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Ribera Alta Manc. de la Ribera Alta Alzira |
||
| Gentilici | Antellà, Antellana | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Pressupost | 887.435,35 € | ||
| Superfície | 17,60 km² | ||
| Altitud | 44 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
1.409 hab. 80,06 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 04′ 58″ N, 0° 35′ 26″ O / 39.08278,-0.59056Coord.: 39° 04′ 58″ N, 0° 35′ 26″ O / 39.08278,-0.59056 | ||
| Distàncies | 50,2 km de València 19,7 km de Alzira |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 4 PP, 3 PSPV i 2 GdA-Compromís Gustavo Montagudo (Gent d'Antella) - Amparo Estarlich (PSPV) |
||
| Codi postal | 46266 |
||
| Festes majors | Al voltant del 6 i 7 d'agost | ||
| Patró/Patrons | Puríssima Concepció i Crist de l'Agonia | ||
| Dies de mercat | Dilluns | ||
| Fira tradicional | A principis de Desembre | ||
| Web | |||
Antella és un municipi de la Comunitat Valenciana (País Valencià), que es troba a la comarca de la Ribera Alta.
Limita amb Alberic, Alzira, Càrcer, Cotes, Gavarda i Sumacàrcer.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Situat entre el riu Xúquer i les estribacions de la serra Martés. La superfície del terme és molt accidentada, llevat de una estreta franja de ribera del Xúquer. Les principals altures són: la Lloma Llarga (312 m), Moreres (221 m) Cantalars i Rodeno. El riu Xúquer que creua el terme de nord-oest a sud-est serveix de límit amb Sumacàrcer. En les parts muntanyenques del terme hi ha pinedes molt disseminades i pastures.
El poble està situat en la marge esquerra del Xúquer, al peu de la muntanya Creuta Alta, nom que rep per estar coronat en la seua cima per una creu de ferro.
Història [modifica]
Les primeres referències de poblament són les restes d'un poblat iber on encara hi ha llenços de la muralla i on s'ha trobat abundant ceràmica. La fundació és àrab i té el seu origen en un poblament anomenat Xarquia que fou abandonat pels seus moradors a causa de les contínues avingudes del Xúquer i el traslladaren a l'actual emplaçament. Jaume I va conquistar-la. Martí I va vendre, l'any 1408, a Joan Gascó el terç delme del pa, del vi i d'altres drets sobre el lloc d'Antella, amb la Xarquia, Rafelet i Tribus.
El 1467 Joan II va vendre al seu nou senyor, Miquel Joan Cervató la suprema jurisdicció civil i criminal,sobre aquests llocs. El 1568 es va concedir al cavaller Miquel Salvador el títol de baró d'Antella. Aquest títol el van posseir les famílies Dassió, Ferrer de Pròxita, Roca, Ortís de Rodrigo i Rovira. El 1609 van ser expulsats els seus habitants moriscs, i el seu senyor, l'any 1610, atorgà carta pobla a 57 nous pobladors, als quals obligava a pagar un elevat tribut en fruïts. El 1766 els veïns volien fer venda lliure de mercaderies, però el senyor va aconseguir que el Reial Acord fera complir els capítols de població.
El trencament i posterior riuada de la presa de Tous, en octubre de 1982, va afectar greument la població.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.672 | 1.621 | 1.610 | 1.558 | 1.533 | 1.488 | 1.508 | 1.498 | 1.427 | 1.526 | 1.454 |
Economia [modifica]
El regadiu està destinat gairebé exclusivament a la producció de taronges. El reduït secà es dedica a garroferes i oliveres.
Per a regs utilitzen aigües de la Sèquia Real del Xúquer que té presa dintre d'aquest terme (l'Assut d'Antella); també hi ha motors per a l'extracció d'aigües subterrànies. La ramaderia és domèstica.
Administració [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Arturo Peris Sales | Grup independent |
| 1983 - 1987 | José Pardo Calvo | PSPV |
| 1987 - 1991 | José Pardo Calvo | PSPV |
| 1991 - 1995 | Vicente Frigols Lila | Grup independent |
| 1995 - 1999 | Jesús Leonardo Gimenez | PSPV |
| 1999 - 2003 | Jesús Leonardo Gimenez | PSPV |
| 2003 - 2007 | María Isabel Giménez Candel | PP |
| 2007 - 2011 | María Isabel Giménez Candel | PP |
| Des del 2011 | Gustavo Montagudo - Amparo Estarlich | GdA - PSPV |
Monuments [modifica]
Monuments religiosos [modifica]
- Església de l'Inmaculada Concepció. Data de principis del segle XVIII, va ser aixecada sobre el solar d'una antiga mesquita i és d'estil xorigueresc.
- Ermita del Crist de l'Agonia. En la falda de la muntanya de la Creueta al final d'un bonic passeig escalonat i amb capelles del Viacrucis, d'estil gòtic construïdes amb rajoles roges a cara vista en què van col·locar retaules de taulellets amb les estacions, protegits per un marc amb tela metàl·lica.
Monuments civils [modifica]
- Casa de les Comportes.
Es construïx per primera vegada l'any 1732, destinada a ubicar en el seu interior les tres comportes per les quals a l'alçar-les deixaven passar l'aigua del riu Xúquer a la Sèquia Reial, servint també per a regular el cabal de la séquia. La casa està situada junt a l'assut, sobre un pont de pedra de tres arcs i amb dos baranes als costats. Dins d'ella hi ha tres comportes de les quals dos pertanyen a la comunitat de regants i són les de l'antic reg, i l'altra un poc major és propietat del Duc de Hijar, cada una d'elles correspon a un arc de l'esmentat pont, són uns grans i grossos taulers de 9 pams de latitud que pujant i baixant per mitjà d'uns espirals col·locats convenientment servixen de dic o contra assut per a aturar i fer retrocedir l'aigua del riu quan es vol llevar a la séquia i per a graduar la quantitat que es desitja deixar entrar. En la part alta de la casa hi ha una espècie de galeria o mirador en què a un pal alt es posa una bandera que servix de senyal als treballadors del camp per a començar i deixar els treballs. Damunt d'una porta d'entrada en una làpida de marbre negre es llig la inscripció següent: "Any 1835, tercer del Regnat d'Isabel II i sent "Baile General" el senyor Antonio González Alborç, es va fer l'obra sòlida de l'assut dels cabals de la Comunitat de Regants de la Real Séquia d'Alzira".
Ha sigut reconstruïda totalment respectant en la mesura que es puga la seua estructura anterior a la "riuà" del 1982. La Casa de la Comunitat o de Regants va ser arrasada fins als seus fonaments per la forta corrent de les aigües del riu i no s'ha tornat a edificar, degut, tal vegada, que havia perdut la funció per a la que havia sigut feta.
- Casa del rei.
Este edifici està en la plaça del mateix nom. Des de l'assut es pot arribar per el carrer Pintor Lozano, antic carrer del raval. La plaça es va construir al primer terç del segle XIX, per a que els carruatges dels sindics de la séquia pugueren entrar al corral de la casa. La casa, una mansió noble deu este nom a la reialesa de la sèquia i era, és, el lloc on es reuneixen els síndics dels pobles que rega la sèquia reial anualment per a les assemblees de la séquia.
- Torre àrab.
La torre d'Antella és l'últim vestigi històric de què va ser el castell-casa pairal del Senyor Territorial d'Antella i es va alçar en el centre de tota l'edificació. La torre és d'estil mudèjar i forma rectangular, i no té el talús com és habitual en este tipus de construccions per a la seua millor sustentació, perquè esta torre es va construir reduint la grossària de les seues parets per la part interior, amb la qual cosa resulta que a mesura que es puja als pisos superiors, estos tenen una major superfície interior. Al segle XIX va ser utilitzada coma presó.
Llocs d'interés [modifica]
- L'Assut d'Antella. La peça fonamental de la la infraestructura hidràulica de la Séquia Reial del Xúquer, és a més de la pròpia séquia, l'assut d'Antella, que servix com a presa per a derivar part de les aigües del riu a la Séquia. I les aigües sobrants continuen el seu curs sobreeixint-ho en el seu primer tram o bé deixades eixir pels "portells". Começa a construïr-se l'any 1239 i finalitza el 1260.
Festes i celebracions [modifica]
- Festes patronals. Tradicionalment, aquestes festes es celebraven els dies 8 i 9 de desembre en honor a la Puríssima Concepció i el Santíssim Crist del Calvari. A causa del mal oratge d'aquesta època de l'any, les Festes Patronals es traslladen a partir de 1977 a les dates estiuenques del 6 i 7 d'agost.
- La Salpassa. Era un acte tradicional que se celebrava en la Setmana Santa, i consistia en el fet que el rector, el dia de dimecres Sant visitava totes les cases del poble per beneïr-les portant un crucifix i replegar els donatius. Al capellà li acompanyaven l'escolania i tota la població infantil, que portava unes maces de fusta, amb les que donava forts colps damunt el sòl, alhora que donaven crits parafrasejant estrofes com la que deia: Ous a la pallissa; Ous al ponedor; A pegar-li garrotades; al senyor capellà" produint un fort soroll i algaravia que omplia d'alegria als xicotets i d'alegria als majors. El colpege de les maces sobre el sòl tenia com a objectiu matar el diable, matar els jueus i als donyets o esperits malignes.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antella  |
- Ajuntament d'Antella
- Oficina Virtual Ajuntament d'Antella
- Periòdic Digital WebAntellense.com
- País Valencià, poble a poble; comarca a comarcade Paco González Ramírez.
|
|||||
