Antella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antella
Escut  d'Antella
(En detall)
Localització

Localització  d'Antella respecte del País Valencià Localització  d'Antella respecte de la Ribera Alta


Municipi de la Ribera Alta
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Alta
Manc. de la Ribera Alta
Alzira
Gentilici Antellà, Antellana
Predom. ling. Valencià
Pressupost 887.435,35 €
Superfície 17,57 km²
Altitud 44 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.382 hab.
78,66 hab/km²
Coordenades 39° 04′ 58″ N, 0° 35′ 26″ O / 39.08278°N,0.59056°O / 39.08278; -0.59056Coord.: 39° 04′ 58″ N, 0° 35′ 26″ O / 39.08278°N,0.59056°O / 39.08278; -0.59056
Distàncies 50,2 km de València
19,7 km de Alzira
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 PP, 3 PSPV i 2 GdA-Compromís
Gustavo Montagudo (Gent d'Antella)
Amparo Estarlich (PSPV) (2011)
Codi postal 46266
Codi territorial 46040
Festes majors Al voltant del 6 i 7 d'agost
Patró/Patrons Puríssima Concepció i Crist de l'Agonia
Dies de mercat Dilluns
Fira tradicional A principis de Desembre
Web
Panoràmica amb Torre i Campanar

Antella és un municipi del País Valencià, que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alberic, Alzira, Càrcer, Cotes, Gavarda i Sumacàrcer.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom Antella té un origen preromà. La seua forma prové de la forma llatina ANTAE, que significa “barrera”. La forma diminutiva d’ANTAE, ANTICULA, en la seua evolució medieval donaria el nom actual d’Antella mitjançant l’evolució Anticula-Anticla-Antilla-Antella. L’emplaçament de la nostra localitat ens explica el seu significat, lloc on acaba el camí. Cosa que no sols passa a aquesta localitat de la Ribera del Xúquer, també passa a Andilla, a la comarca dels Serrans, i a la localitat d’Antella, a tocar de Florència (Itàlia). Si avui el poble no fa honor al seu nom és perquè en la dècada dels anys quaranta del segle XX els enginyers obriren una carretera per permetre construir el Pantà de Tous. El nom d’Antella no figura en el Llibre del Repartiment de Jaume I però sí que el trobem documentat a les Ordenances de 1350 de la Séquia Reial del Xúquer, article 14: “… lo açut de la cequia damunt dita, lo qual es appellat lo açut de Antella

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat entre el riu Xúquer i les estribacions de la serra Martés. La superfície del terme és molt accidentada, llevat d'una estreta franja de ribera del Xúquer. Les principals altures són: la Lloma Llarga (312 m), Moreres (221 m) Cantalars i Rodeno. El riu Xúquer que creua el terme de nord-oest a sud-est serveix de límit amb Sumacàrcer. En les parts muntanyenques del terme hi ha pinedes molt disseminades i pastures.

El poble està situat en el marge esquerre del Xúquer, al peu de la muntanya Creuta Alta, nom que rep per estar coronat en la seua cima per una creu de ferro.

Història[modifica | modifica el codi]

  • Els inicis. Les primeres referències de poblament són les restes d'un poblat iber on encara hi ha llenços de la muralla i on s'ha trobat abundant ceràmica. La fundació és àrab i té el seu origen en un poblament anomenat Xarquia que fou abandonat pels seus moradors a causa de les contínues avingudes del Xúquer i el traslladaren a l'actual emplaçament. Jaume I va conquistar-la. Martí I va vendre, l'any 1408, a Joan Gascó el terç delme del pa, del vi i d'altres drets sobre el lloc d'Antella, amb la Xarquia, Rafelet i Tribus. El 1467 Joan II va vendre al seu nou senyor, Miquel Joan Cervató la suprema jurisdicció civil i criminal, sobre aquests llocs. El 1568 es va concedir al cavaller Miquel Salvador el títol de baró d'Antella. Aquest títol el van posseir les famílies Dassió, Ferrer de Pròxita, Roca, Ortís de Rodrigo i Rovira. El 1609 van ser expulsats els seus habitants moriscs, i el seu senyor, l'any 1610, atorgà carta pobla a 57 nous pobladors, als quals obligava a pagar un elevat tribut en fruïts.
  • Segle XVI. El riu Xúquer, durant la riuada del 27 de setembre de 1517, enderrocà 31 cases a la localitat veïna de Sumacàrcer i arrasà el llogaret d'Alcosser. El 4 d'abril de 1525 els moriscos d'Antella foren batejats per la força de les armes. L'any 1574 l'església d'Antella és nomenada parròquia, comptava amb 120 cases amb cristians nous.
  • Torre àrab d'Antella
    El segle XVIII. El dia 5 de maig de 1704 el capellà Vicent Esteve col·locà i beneí la primera pedra de l'església parroquial que es va construir sobre els fonaments de l'antiga mesquita musulmana. El 14 de novembre de 1716 una nova riuada del riu Xúquer inundà Antella amb una alçada superior als quatre pams. Hom hagué de desallotjar les cases veïnes al riu. El segon dia del mes de juny de 1722, durant la festivitat del Corpus Christi es va procedir a beneir la nova església edificada, tot traslladant-hi el santíssim sagrament que es custodiava al Palau Senyorial. El 20 d'octubre de 1725 començà a funcionar una nova barca per creuar el riu entre Antella i el camí de Sumacàrcer. El 1766 els veïns volien fer venda lliure de mercaderies, però el senyor va aconseguir que el Reial Acord fera complir els capítols de població. El Dia 25 de novembre de 1754 la Reial Audiència de València, després d’haver sentit el Fiscal i el marqués d’Ariza (propietari del lloc de Cotes), concedeix a Agnés Ferrer de Proxita (VII Baronessa d’Antella), permís per posar una barca per al trànsit de gent entre Antella i Cotes, amb el dret per al barquer de cobrar el salari necessari per a la seua subsistència. Es començà a construir la barca adequada i quan ja estava finalitzada, el dia 13 de març de 1755, el senyor de Sumacàrcer s’oposà al permís atorgat i  presentà un plet contra el senyor d’Antella en la Reial Audiència de València. El senyor d’Antella, amb la barca construïda l’hagué de deixar al riu sense utilitzar-la fins a l’aclariment del plet,  el qual es resolgué a favor seu en data 21 d’octubre de 1756, que li concedia el dret a utilitzar la barca per al trànsit de passatgers, cavalleries i carruatges entre Antella i Cotes. El 30 de juliol de 1775 a l'ampara d'un reial acord que autoritzava l'assemblea, els propietaris dels pobles d'Alberic, Alcosser, Gavarda i Antella es reuniren a Alberic per plantejar un plet contra els seus respectius senyors, als quals es negaven a pagar els impostos i les particions dels fruïts, sota la representació de l'advocat Donís i Antoni Lloret. Com a propietaris residents a Antella, hi assistiren Joan Pau Frígols, Jaume Sanchis, Josep Inglés, Joaquim Crua, Antoni Torres, Miquel Faura i Vicent Pardo. El dia 4 d’octubre de 1779. La riuada de Sant Francesc, del dia 4 d'octubre de 1779, ocasionà que els carrers d'Antella paregueren rius i l’església s’omplí d’aigua. A les 5 hores de l’endema aturà de ploure, però el riu Xúquer se n'havia eixit del caixer. També el riu Albaida ocasionà grans danys en les cases i el conrreu de l’arròs, especialment en el poble d’Alcosser, poble situat entre Gavarda i Alberic. Dos anys més tard, enfront de les constants riuades que l'inundaven, la població d'Alcosser fou abandonada per complet, després de la riuada de l'1 de setembre de 1781. El dia 2 d’octubre de 1785 fou instal·lat el rellotge al campanar. El mestre rellotger de Canals, Cristòfol Sanchis, en aquest dia instal·là el rellotge del campanar, el qual costa 104 lliures, i 46 lliures amb 16 escuts la seua instal·lació. Totes aquestes despeses foren sufragades amb almoines dels veïns. Dia 14 de juny de 1792,el Botànic Cavanilles passà per Antella el dia 14 de juny de 1792. Aquest dia, provenint de Rotglà passà per la Vall Farta, on travessà Sellent, Càrcer, Alcàntera i Beneixida. Passà la barca per arribar a Gavarda i continuar fins a Antella, Des d'ací es dirigí, tot creuant la barca, a Sumacàrcer, on pernoctà. A l’endema observà la Vall Farta i visità els assuts i les séquies de Carcaixent i Escalona i tornà a pernoctar a Sumacàrcer.
  • Cens de Floridablanca (16 de novembre de 1786) En aquesta data Antella tenia un cens de 688 habitants, dels quals 175 eren homes fadrins, 174 dones fadrines, 145 homes casats, 174 dones casades, 11 homes vidus i 27 dones vídues. Per edats, 143 eren menors de 7 anys (66 xiquets i 77 xiquetes), 129 xiquets d’entre 7 i 16 anys (61 xiquets i 68 xiquetes), 118 joves d’entre 16 i 25 anys, 179 persones entre 25 i 40 anys, 62 persones entre 40 i 50 anys i 57 persones amb més de 50 anys.
  • El segle XIX. El dia 1 de juliol de 1808, l’exèrcit francés del Mariscal Bon Adrien Jeannot de Moncey (Besançon, 1754-París, 1842) arribà a Antella, tot fugint del cercle que li havien preparat quan atacava la ciutat de València. Moncey ordenà tancar les comportes de la Séquia Reial per augmentar el cabal del riu Xúquer aigües avall. Això impediria que els seus perseguidors pogueren travessar el riu per atacar-lo pel seu flanc esquerre. Un cop passat el seu exèrcit a l’altra banda del riu Xúquer, seguiria el camí de Sellent per enllaçar amb el Camí Reial, en direcció a Almansa (sense saber-ho, el mariscal francés ha seguit la mateixa ruta que el rei Jaume I va fer l’any 1244 per conquerir el castell de Xàtiva). A la vesprada, el general Llamas, provinent de Xiva, arriba a Alzira, on es troba amb el comte de Cervellon, que ha arribat des d’Almansa. Llavors ja sabrien que el mariscal Moncey havia aconseguit escapar de la tenalla. Ell i el seu exèrcit, plàcidament, avançaven cap a Madrid.
  • L’Escriptura de redempció del senyoriu d’Antella. El 26 de gener de 1859 veïns d’Antella, mitjançant acta notarial, acorden pagar al comte de Ròtova l’últim baró d’Antella

la quantitat de 400.000 reials de velló en compensació pels més de 20 anys que no li havien pagat les rendes (des de 1835) i perquè renunciara als drets que la casa comtal de Ròtova tenia sobre la baronia d’Antella. Antella, igual com la resta de pobles de la Ribera, abandonava el feudalisme que s’havia mantingut des del segle XIII, per acollir el liberalisme, fins avui.[2]

  • El segle XX. Durant la Guerra del 1936-1939 iniciada amb la rebel·lió militar del 19 de juliol de 1936, Antella, com la seua capital, València, va romandre fidel al govern de la República. Durant el conflicte hi moriren 21 veïns al front. Tots ells en l’Exèrcit Popular de la República, tot comptant-hi un afusellat que passaria a ser l’única víctima reconeguda pel règim del dictador Franco. Al llarg del primer any de la guerra no hi va haver cap mort al municipi d’Antella. Segons com avançava la guerra augmentarien les víctimes, tal com manifesta la següent seqüència cronològica: cinc morts el 1937, set morts el 1938 i vuit morts el 1939, més una víctima amb data desconeguda. Crida l’atenció que dels vint-i-un morts documentats, vuit hi moriren en les últimes setmanes de la guerra, entre gener i març de 1939. La guerra va concloure de manera formal el dia 1 d’abril de 1939. [3]
  • El 20 d'octubre de 1982 el trencament de la presa de Tous va ocasionar una pantanada que va afectar greument la població i la seua economia agrària.

Antellans cèlebres[modifica | modifica el codi]

Frederic Sanchis. Nascut a Antella el 28 d'agost de 1745, fill d'Agustí i Mariana, fou doctor en jurisprudència, exercí l'advocacia a la ciutat de València i fou tresorer de l'Hospital Provincial de València. Va escriure una obra al voltant de l'arròs, publicada l'any 1809, any en què va faltar, a l'edat de 64 anys.[4]

Francisco Andrés Crua. Va nàixer a Antella l’any 1780. Segons l’estudi fet per Adela Espinós es desprén que a l’abril de 1792, a l’edat de 12 anys, ja estava estudiant a l’Acadèmia de Belles Arts de València. En 1798 aconseguí el primer premi de la tercera classe de l’Acadèmia valenciana amb els dibuixos de l’estàtua d’El Faune Albogués i de l’escultura d’Apolino de Médecis. L’any 1801 va aconseguir el primer premi i una beca de 20 pesos pel llenç “Sant Jeroni és assotat en el tribunal de Jesucrist per haver-se entregat en excés a la lectura de Ciceró”. L’any 1804 guanyaria el primer premi de la primera classe i una beca de 40 pesos per la seua obra més coneguda “Colom davant els Reis Catòlics” conservada al Museu de Belles Arts de València, a la sala d’acadèmics. Francisco Andrés Crua va faltar l’any 1835 als 55 anys. No són moltes les obres que queden del nostre artista, però tot fa pensar que gran part de la seua producció o bé s’ha perdut o bé que diversos quadros i dibuixos per a gravats atribuïts a altres pintors siguen seues o, inclús, que diversos gravats o pintures seues romanguen 

en col·leccions privades i es mantinguen encara inèdites o desconegudes. Però sí que tenim diversos dibuixos per a gravats,

en els quals el pintor antellà mostra un estil diferenciat del que presentava en els exercicis

La mort dels molts reverends pares afusellats pels francesos a Morvedre, 1812

de l’Acadèmia que eren del gust classicista amb ressonàncies del llavors anacrònic Barroc. En els gravats, Andrés Crua mostra uns traços

més d’acord amb l’art que en el seu temps s’estava difonent per tota Europa, el Romanticisme. Entre els gravats realitzats per Crua cal destacar

“La mort dels molts reverends pares afusellats pels francesos a Morvedre (Sagunt) de 1812,

que segons la historiagrafia tgradicional va poder servir d’inspiració per a la pintura que Francisco de Goya va realitzar en 1814,

“Els afusellaments del tres de maig a Madrid”. També cal ressenyar els gravats que va realitzar per il·lustrar l’obra de José Cadalso

“Noches lúgubres” en la seua edició de l’any 1817.[5]

Francisco Lozano Sanchis. Va nàixer a Antella, el 19 de setembre de 1912. A l’edat de 16 anys cursà estudis en l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València. En 1941 s’instal·la a Madrid i a l’any següent participa en l’Exposició Nacional de Belles Arts. En 1946 començarà la seua etapa monocromàtica i anti-tradicional front a les influències de Joaquim Sorolla. Comença a viatjar per Europa. En 1948 obté la segona medalla de l’Exposició Nacional de Belles Arts. A la Biennale de Venècia de l’any 1951 obtingué la Primera Medalla. Fou becat pel govern francés per ampliar els seus estudis a París. En 1952 obtindrà la primera medalla de l’Exposició Nacional de Belles Arts. Tres anys més és nomenat acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a València, i exercirà de Catedràtic de colorit a l’Escola Superior de Belles Arts, València. El 1965 és nomenat "Fill Predilecte" d’Antella. En 1975 participarà a la Contemporary Spanish Figurative Painting, a l’Spanish Institute of New York (EUA) L’any següent és nomenat acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, a Madrid, en la qual ingressarà l’any 1978. Un any abans havia demanat l’excedència per dedicar-se a pintar de manera exclusiva. La ciutat de Xàtiva el nomenarà "Fill adoptiu" l’any 1983. A partir d’aquests anys, els reconeixements li vindran de totes bandes: Acadèmic d’Honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a València; nomenament de membre del Consell de Cultura de la Generalitat Valenciana; medalla d’or al mèrit en les Belles Arts per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles; Acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana; medalla d’or del Cercle de Belles Arts de València, etc. Mentrestant, el poble d’Antella també va saber reconèixer el geni del pintor fent-li un homenatge l’any 1985. En 1992 Lozano exposa a l’IVAM de València i participa en la Fira Arco, a Madrid. Cinc anys més tard, l’Ajuntament de València li dedica un carrer. L’any 2000, l’any de la mort de “Paco, el pintor”, com era conegut a Antella, València li ret un últim homenatge, tot dedicant-li a la platja del Saler el “Passeig del pintor Francisco Lozano”.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2011
1.672 1.621 1.610 1.558 1.533 1.488 1.508 1.498 1.427 1.526 1.454

Economia[modifica | modifica el codi]

El regadiu està destinat gairebé exclusivament a la producció de taronges. El reduït secà es dedica a garroferes i oliveres.

Per a regs utilitzen aigües de la Séquia Reial del Xúquer que té presa dintre d'aquest terme (l'Assut d'Antella); també hi ha motors per a l'extracció d'aigües subterrànies. La ramaderia és domèstica.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Arturo Peris Sales Grup independent
1983 - 1987 José Pardo Calvo PSPV
1987 - 1991 José Pardo Calvo PSPV
1991 - 1995 Vicente Frigols Lila Grup independent
1995 - 1999 Jesús Leonardo Gimenez PSPV
1999 - 2003 Jesús Leonardo Gimenez PSPV
2003 - 2007 María Isabel Giménez Candel PP
2007 - 2011 María Isabel Giménez Candel PP
Des del 2011 Gustavo Montagudo - Amparo Estarlich GdA - PSPV

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església de la Immaculada Concepció. Data de principis del segle XVIII, va ser aixecada sobre el solar d'una antiga mesquita i és d'estil xorigueresc.
  • Ermita del Crist de l'Agonia. En la falda de la muntanya de la Creueta al final d'un bonic passeig escalonat i amb capelles del Viacrucis, d'estil gòtic construïdes amb rajoles roges a cara vista en què van col·locar retaules de taulellets amb les estacions, protegits per un marc amb tela metàl·lica.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

Antella
Casa de les Comportes
  • Casa de les Comportes.

Construïda l'any 1732 per a ubicar en el seu interior les dues comportes les quals en alçar-les deixaven passar l'aigua del riu Xúquer a la Séquia Reial, servint també per a regular el cabal de la séquia.

L'any 1781 hi fou afegida una tercera comporta. El duc d’Hijar, Pere d’Alcàntera Fernández, per regar les seues terres al terme de Sollana havia d’allargar la Séquia Reial fins a Albal, per això, amb aplicació del privilegi concedit per Martí I “L’Humà” a l’esmentada séquia,  de data de 16 de gener de 1404, així com el decret de Carles III de data 26 d’agost de 1776, col·locà una nova comporta un poc més gran que les dues que hi havia, i va refer l’esmentada casa. Eixamplà, aprofundí i rectificà el traçat vell de la séquia, reformà l’assut i, allargà la séquia des de la partida de Cotes d’Algemesí fins a les seues terres. El cost total d’aquesta obra fou de set milions de quinzets. Aquestes obres no finalitzaren fins a finals de segle.

La casa està situada tocant a l'assut, sobre un pont de pedra de tres arcs i amb dues baranes als costats. Dins d'ella hi ha tres comportes de les quals dos pertanyen a la comunitat de regants i són les de l'antic reg, i l'altra un poc major és propietat del Duc de Hijar, cada una d'elles correspon a un arc de l'esmentat pont, són uns grans i grossos taulers de 9 pams de latitud que pujant i baixant per mitjà d'unes espirals col·locades convenientment servixen de dic o contra assut per a aturar i fer retrocedir l'aigua del riu quan es vol llevar a la séquia i per a graduar la quantitat que es desitja deixar entrar. En la part alta de la casa hi ha una espècie de galeria o mirador en què a un pal alt es posa una bandera que servix de senyal als treballadors del camp per a començar i deixar els treballs. Damunt d'una porta d'entrada en una làpida de marbre negre es llig la inscripció següent: "Any 1835, tercer del Regnat d'Isabel II i sent "Baile General" el senyor Antonio González Alborç, es va fer l'obra sòlida de l'assut dels cabals de la Comunitat de Regants de la Real Séquia d'Alzira".

Ha sigut reconstruïda totalment respectant en la mesura que es puga la seua estructura anterior a la "riuà" del 1982. La Casa de la Comunitat o de Regants va ser arrasada fins als seus fonaments pel fort corrent de les aigües del riu i no s'ha tornat a edificar, degut, tal vegada, que havia perdut la funció per a la qual havia sigut feta.

  • Casa del rei.

Este edifici està en la plaça del mateix nom. Des de l'assut es pot arribar pel carrer Pintor Lozano, antic carrer del raval. La plaça es va construir al primer terç del segle XIX, perquè els carruatges dels sindics de la séquia pogueren entrar al corral de la casa. La casa, una mansió noble deu este nom a la reialesa de la séquia i era, és, el lloc on es reuneixen els síndics dels pobles que rega la séquia reial anualment per a les assemblees de la séquia.

  • Torre àrab.

La torre d'Antella és l'últim vestigi històric de què va ser el castell-casa pairal del Senyor Territorial d'Antella i es va alçar en el centre de tota l'edificació. La torre és d'estil mudèjar i forma rectangular, i no té el talús com és habitual en este tipus de construccions per a la seua millor sustentació, perquè esta torre es va construir reduint la grossària de les seues parets per la part interior, amb la qual cosa resulta que a mesura que es puja als pisos superiors, estos tenen una major superfície interior. Al segle XIX va ser utilitzada com a presó.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Antella
Assut d'Antella
  • L'Assut d'Antella. La peça fonamental de la infraestructura hidràulica de la Séquia Reial del Xúquer, és a més de la mateixa séquia, l'assut d'Antella, que servix com a presa per a derivar part de les aigües del riu a la Séquia. I les aigües sobrants continuen el seu curs sobreeixint-ho en el seu primer tram o bé deixades eixir pels "portells". Começa a construir-se l'any 1239 i finalitza el 1260.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festes patronals. Tradicionalment, aquestes festes se celebraven els dies 8 i 9 de desembre en honor a la Puríssima Concepció i el Santíssim Crist del Calvari. A causa del mal oratge d'aquesta època de l'any, les Festes Patronals es traslladen a partir de 1977 a les dates estiuenques del 6 i 7 d'agost.
  • La Salpassa. Era un acte tradicional que se celebrava en la Setmana Santa, i consistia en el fet que el rector, el dia de dimecres Sant visitava totes les cases del poble per beneir-les portant un crucifix i replegar els donatius. Al capellà li acompanyaven l'escolania i tota la població infantil, que portava unes maces de fusta, amb les que donava forts colps damunt el sòl, alhora que donaven crits parafrasejant estrofes com la que deia: Ous a la pallissa; Ous al ponedor; A pegar-li garrotades; al senyor capellà" produint un fort soroll i algaravia que omplia d'alegria als xicotets i d'alegria als majors. El colpeig de les maces a terra tenia com a objectiu matar el diable, matar els jueus i als donyets o esperits malignes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. CONEJERO NOGUERA, Alexandre. L'abolició del règim feudal a Antella (1750-1859). 2002a ed. (en català-castellà). Antella: Ajuntament d'Antella, 30 de novembre de 2002, p. 261. ISBN 84-606-3307-1. 
  3. CONEJERO, Joan. «"Los muertos de la Guerra Civil». Butlletí d'informació municipal d'Antella, Xarquia, núm. 10, maig 1987.
  4. HERRERO i PIQUERES, Joan Francesc. Antella, un poble, 1982.
  5. BRIZ GIMÉNEZ, Juan Ignacio. «Andrés Crua, "Primer pintor d'Antella"». Revista Festes Patronals d'Antella, juliol 2005, pàg. 28-30.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antella Modifica l'enllaç a Wikidata