Atresmedia Televisión

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Antena 3 de Televisión)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Atresmedia Televisión (anteriorment, Antena 3 de Televisión) (BMADA3TV) és una de les sis empreses concessionàries de la televisió digital terrestre espanyola, que opera quatre canals de cobertura nacional (Antena 3, laSexta, Neox, Nova, Nitro, Xplora, laSexta3) i la senyal d'alta definició d'Antena 3, Antena 3 HD. A més, opera el canal autonòmic de les Illes Canàries Antena 3 Canarias i el canal internacional Antena 3 Internacional.

El 6 de març de 2013, el Grupo Antena 3 va passar a denominar-se Atresmedia. I amb això Antena 3 de Televisión també va canviar de nom, va passar a anomenar-se Atresmedia Televisión.[1][2]

Atresmedia Televisión forma part del grup Atresmedia amb empreses com Uniprex (Onda Cero, Europa FM, Ver-T), Movirecord o Unipublic. A més, està associada a RTI Televisión a Colòmbia per al seu nou canvi de programadora a canal privat l'any 2009.


Història[modifica | modifica el codi]

Inicis: 1989-1992[modifica | modifica el codi]

Antena 3 ja s'havia introduït al mercat audiovisual durant els anys 1980 a través d'una emissora de ràdio anomenada Antena 3 Radio i portava anys exercint pressió per a l'obertura de la televisió privada al territori espanyol.

La seva presència en el panorama televisiu va començar a gestar-se quan el govern espanyol va anunciar l'esperat concurs per a atorgar tres llicències de televisió privada l'any 1988, a l'empara de l'aprovada Llei de Televisió Privada. Per poder assistir a aquest concurs, es va crear la societat Antena 3 de Televisión, presidida per Javier de Godó, amb un capital social de 10.000 milions de pessetes, encapçalada per Antena 3 Radio i La Vanguardia i en què van participar diferents mitjans de premsa escrita, com ara ABC, La Voz de Galicia, El Correo Español, ¡Hola!, Semana, Diez Minutos i Lecturas, empreses diverses com Mercadona, Zara, Orlando, Caja de Ahorros de Zaragoza, bancs i institucions internacionals, i altres accionistes particulars minoritaris.

Després d'obtenir una de les tres llicències atorgades el dia 25 d'agost de 1989, (les altres serien per Gestevisión Telecinco i Sogecable), es va crear Antena 3, que va començar les seves emissions en proves el setembre d'aquest any, i va iniciar les emissions regulars el 25 de gener de 1990 amb un informatiu presentat pel periodista José María Carrascal, enmig d'una gran expectació a nivell nacional pel naixement de la televisió privada.

Amb la direcció general del periodista Manuel Martín Ferrand, la falta d'experiència a la televisió de molts dels professionals (la majoria procedents d'Antena 3 Radio) i l'escassetat de mitjans tècnics van repercutir en escassos índexs d'audiència, amb excepcions com la sèrie de ficció Farmacia de guardia l'any 1991.

L'etapa d'Antonio Asensio: 1992-1997[modifica | modifica el codi]

Durant el juny de 1992 es produeix un canvi en l'accionariat de manera que el Grupo Zeta es converteix en soci majoritari i Antonio Asensio accedeix a la presidència. Es produeix llavors un canvi radical en continguts, professionals, estètica i imatge corporativa.

Els presentadors històricament vinculats a Antena 3 Radio abandonen la cadena i són substituïts per professionals amb llarga experiència en el mitjà televisiu, com Jesús Hermida, Olga Viza, Mercedes Milà, Pepe Navarro, Jesús Quintero, Alfons Arús, Pedro Ruiz o Manuel Campo Vidal. Aquest últim, l'any 1993, va moderar el primer debat electoral televisat a Espanya entre dos candidats a la presidència del Govern: Felipe González i José María Aznar. Progressivament, els índexs d'audiència de la cadena van començar a pujar, fins que a l'abril de 1994 Antena 3 es convertia en la primera televisió privada en ser líder d'audiència a Espanya.[3]

Aquest mateix any, Antena 3 va adquirir els drets d'emissió de la sèrie d'animació Els Simpson, convertida des de llavors en un dels vaixells insígnia de la programació de la cadena.

El 1995 es creava Antena 3 Internacional, amb emissions per Llatinoamèrica.

L'etapa de Telefónica: 1997-2003[modifica | modifica el codi]

El juliol de 1997 el Grupo Zeta ven la seva participació a l'empresa Telefónica. José María Mas assumeix la presidència i José Manuel Lorenzo la direcció general (fins al 1998, en què s'incorpora a Canal+).

Durant aquesta etapa, Antena 3 es va incorporar al projecte de Vía Digital i va crear la figura del Defensor de l'Espectador, càrrec que va recaure en la periodista Consuelo Álvarez de Toledo.

El 2002 es converteix en la primera cadena privada d'Espanya en retransmetre la Copa del Món de Futbol.

Època actual: des de 2003[modifica | modifica el codi]

El 2003 l'accionista principal passa a ser el Grupo Planeta. Des de llavors el seu president és José Manuel Lara Bosch i el seu conseller delegat, Maurizio Carlotti (procedent de Telecinco). Cotitza a la borsa des d'octubre de 2003. El setembre del 2003, la cadena estrena la sèrie revelació, Aquí no hay quien viva, amb la que aconsegueix grans èxits d'audiència superant àmpliament a altres cadenes. La sèrie va ser un autèntic 'boom' i es va convertir en la tercera sèrie més vista de la televisió espanyola, i la segona més vista de la cadena, per darrere de Farmacia de guardia.

El 2005 Antena 3 adquireix els drets per emetre un partit de cada jornada de la UEFA Champions League, des de 2006 fins al 2009, sent el primer operador privat espanyol que emet en obert la màxima competició de clubs de futbol d'Europa,[4] però en la seva primera temporada de cobertura d'aquesta competició, la cadena va rebre crítiques per part de les penyes i els aficionats del València CF en l'únic partit d'aquest club que va retransmetre la cadena, proferint insults diversos,[5] ja que la cadena, que tenia una única elecció setmanal, sempre elegia els partits del FC Barcelona i del Real Madrid. En la segona temporada va emetre diversos partits del Sevilla FC tot i tenir l'elecció a les mans.[6]

El 2006 la cadena de televisió Telecinco adquireix el 15% de Miramón Mendi, causant el final prematur d'Aquí no hay quien viva. Antena 3 va portar Telecinco a judici, amb l'esperança de recuperar el seu gran èxit, però va ser inútil. Telecinco, per la seva banda, va fer la seqüela d'aquesta anomenada La que se avecina, en què es trobava gran part del repartiment dAqui no hay quien viva.

L'1 de juliol de 2008, Silvio González relleva Maurizio Carlotti en el càrrec de Conseller Delegat de la cadena.

Des del 2004 i fins a l'actualitat, segons un estudi de GECA, Antena 3 és la cadena més valorada pels espanyols, i el presentador de Antena 3 Noticias 2 (Matías Prats Luque) el presentador més valorat.[7]

Pel canal han passat rostres tan coneguts com Jesús Hermida, Mercedes Milà, Jesús Vázquez, Constantino Romero, Paula Vázquez, José María Carrascal, Alfons Arús, Ana Rosa Quintana, Silvia Jato, Olga Viza, Montserrat Domínguez, Alícia Senovilla, Carlos Sobera, María Teresa Campos o Andreu Buenafuente.

3.0, la nova forma de veure televisió[modifica | modifica el codi]

Antena 3 va estrenar el 12 de maig de 2009 a les 22.00 h., coincidint amb l'estrena del primer capítol de la 5a temporada de El Internado, la plataforma "3.0". L'estrena va ser seguida per 3,5 milions d'espectadors i un 18,8% de share.[8]

3.0 és un sistema multiplataforma on es poden veure els continguts d'Antena 3, Neox i Nova de la televisió al mòbil i a Internet. Això interacciona els canals i les webs del grup, on hi ha informació contínua del que emeten les altres cadenes. 3.0 també ha servit per unificar l'emissió de la publicitat en les cadenes del grup, emetent la publicitat del canal principal als canals de TDT al mateix temps, dotant a aquests blocs de més audiència potencial. Aquest fet ha provocat un augment substancial de la publicitat en els canals digitals del grup, per disgust dels televidents.

Accionariat actual[modifica | modifica el codi]

Presidents[modifica | modifica el codi]

Canals[modifica | modifica el codi]

Audiències[modifica | modifica el codi]

Evolució de la quota de pantalla mensual global del grup, segons les mesures d'audiència elaborades a Espanya per TNS.

Any Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Mijana anual
2007 18,4% 18,7% 18,5% 17,8% 17,8% 17,7% 17,9% 18,4% 16,6% 16,6% 17,4% 17,7% 17,8%
2008 17,6% 17,5% 16,6% 17,1% 16,7% 15,7% 17,0% 16,7% 16,9% 16,8% 17,6% 17,3% 17,0%
2009 16,8% 16,7% 16,7% 16,8% 16,7% 16,7% 17,5% 17,0% 15,9% 15,8% 15,9% 15,9% 16,5%
2010 15,1% 14,1% 14,0% 14,7% 15,6% 15,5% 15,8% 16,1% 16,7% 16,8% 16,5% - 15,5%

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 40° 33′ 18″ N, 3° 37′ 05″ O / 40.555,-3.618