Camamilla pudent
Anthemis cotula  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Anthemideae |
| Gènere | Anthemis |
| Espècie | Anthemis cotula L., (1753) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
La camamilla pudent, herba de la mare o segura (Anthemis cotula),[4] és una espècie de planta amb flors anual de la família de les asteràcies[5] que té una olor forta pudent. És una planta nativa d'Europa, el Nord d'Àfrica, la península Aràbiga i l'Iran però s'ha estès a Amèrica del Nord, Àfrica del Sud, Austràlia i Nova Zelanda, algunes zones d'Àsia i d'Amèrica del Sud.[5][6] es troba com a vegetació ruderal i en els camps de conreu on es considera com una mala herba.
Addicionalment pot rebre els noms de camamilla, camamilla borda, camamilla de bosc, camamilla de mont, camamil·la de muntanya, camamil·la pudent, garlanda, margarita i ull de bou. També s'han recollit les variants lingüístiques camamila de muntanya, camamilla borde, camamilla pudenta, camamil·la pudenta, camamirla de mont i guirlanda.[4]
Etimologia[modifica]
L'epítet específic "cotula" prové de la paraula del grec que significa "tassa", fent referència a la forma de les seves flors. Linnaeus li va donar aquest nom a la seva obra Species Plantarum el 1753.[6]
Descripció[modifica]
Anthemis cotula es distingeix de Chamaemelum nobile per la mancança de les escates membranoses que sí que té per sota de les flors Chamaemelum nobile i també per la forta olor que fa A. cotula a més aquesta darrera té fulles similars a les del fonoll.[7]
La seva alçada varia entre els 28 a 56 cm. Les fulles són pinnades. Cada tija acaba en un únic capítol floral que fa uns 2 cm de diàmetre. Els fruits són aquenis.
Propietats[modifica]
Indicacions: és antiespasmòdic, emmenagog, emètic, tònic, febrífug, carminatiu, vermífug, vulnerari.
Sinònims[modifica]
- Anthemis cotula subsp. psorosperma (Ten.) Arcang.
- Anthemis foetida Lam.
- Anthemis psorosperma Ten.
- Anthemis ramosa Link ex Spreng.
- Chamaemelum cotula (L.) All.
- Maruta cotula (L.) DC.
- Maruta foetida Cass.[8]
Referències[modifica]
- ↑ «Detall de l'autor» (HTML) (en anglès). Índex Internacional de Noms de Plantes. International Organization for Plant Information (IOPI).
- ↑ Botanic Garden and Botanical Museum Berlin-Dahlem. «Details for: Anthemis cotula» (HTML). Euro+Med PlantBase. Freie Universität Berlin. [Consulta: 17 juny 2008].
- ↑ UniProt. «Anthemis cotula». [Consulta: 17 juny 2008].
- ↑ 4,0 4,1 «Anthemis cotula». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 23 abril 2022].
- ↑ 5,0 5,1 «Anthemis cotula» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 23 abril 2022].
- ↑ 6,0 6,1 Germplasm Resources Information Network (GRIN). «Taxon: Anthemis cotula L.». Taxonomy for Plants. USDA, ARS, National Genetic Resources Program, National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland, 02-05-1992. [Consulta: 17 juny 2008].
- ↑ M. Grieve. «Chamomile Stinking». A Modern Herbal. © Copyright Protected 1995-2008 Botanical.com, 1931. [Consulta: 17 juny 2008].
- ↑ Anthemis cotula en PlantList
Enllaços externs[modifica]
- Neltje Blanchan (1917): Wild Flowers Worth Knowin. HTML or TXT fulltext a Project Gutenberg
- Phillpotts, Eden. «ANTHEMIS COTULA». A: Sons of the Morning. G. P. Putnam's Sons, p. 61–71 de 492 pp. [Consulta: 17 juny 2008].