Anthony Minghella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAnthony Minghella
Biografia
Naixement6 gener 1954 Modifica el valor a Wikidata
Ryde (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 març 2008 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Hammersmith (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Carcinoma oral Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat de Hull
St John's College
Sandown Bay Academy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, escriptor, director de teatre, productor de cinema, dramaturg, director de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1981 Modifica el valor a Wikidata –  2008 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeYvonne Miller - Carolyn Choa
FillsMax Minghella Modifica el valor a Wikidata
GermansDominic Minghella i Loretta Minghella (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0005237 Allocine: 15226 Allmovie: p102995 TCM: 132543 TMDB.org: 2239
Musicbrainz: 96280c5f-c07c-419e-a170-360bc1ea2b35 Discogs: 967336 Find a Grave: 25354173 Modifica el valor a Wikidata

Sir Anthony Minghella (Ryde, 6 de gener de 1954 - Hammersmith, 18 de març de 2008) CBE, era un director anglès de cinema, dramaturg i guionista, guanyador del Premi de l'Acadèmia Oscar per El pacient anglès. Va ser president del British Film Institute entre 2003 i 2007.

Biografia[modifica]

Minghella va néixer a l'Illa de Wight, fill de Gloria i Edward Minghella. El seu pare, Edoardo Minghella, era italià i la seva mare venia de Leeds;[1][2] els avantpassats de la seva mare originàriament procedien de Valvori, un poble petit del Laci, al centre d'Itàlia.[3] La seva família era coneguda a l'illa perquè van tenir un cafè a Ryde fins als anys 80 i portaven un negoci homònim de gelats italians des dels anys cinquanta.[4] Minghella va anar a l'Institut Sandown i a l'Escola de St. John, a Portsmouth. Es va llicenciar a la Universitat de Hull, on va estudiar teatre i completar la carrera i postgraus,[5] però va abandonar la seva tesi doctoral. Ja de petit s'interessava a la música,[6] i tocà els teclats en bandes locals, Earthlight i Dancer.[7] The

El seu debut va ser en una adaptació escènica de Mobius the Stripper de Gabriel Josipovici] (1975) i Whale Music (1985), on destacà.[8] Durant els anys 1980 va treballar a la televisió, on va escriure Paller Hill per a la BBC i The Storyteller per a Jim Henson. Va treballar també per a la sèrie Inspector Morsa. El 1990, va escriure i realitzar Un fantasma enamorat, concebut de manera inicial com una curta pel·lícula televisada destinada a no ser difosa més d'una vegada, però amb l'èxit que va tenir va ser projectat a cinemes. La seva col·laboració amb la ràdio va ser premiada amb un Premi Giles Cooper pel drama radiofònic Cigarettes and Chocolate (1988).[9]

La seva tercera pel·lícula El pacient anglès, basada en una novel·la del mateix títol de l'autor canadenc Michael Ondaatje, era el seu projecte més ambiciós fins llavors. Va tenir un enorme èxit, recompensat amb nou Oscars, incloent-hi el de millor pel·lícula i millor director.

Va fer els seus primers passos en l'escenificació d'òpera el 2005, amb Madama Butterfly de Giacomo Puccini per la English National Opera, producció represa posteriorment amb èxit al Metropolitan Opera de Nova York.

Vida personal[modifica]

Minghella va conèixer la seva primera dona, Yvonne Miller, quan eren estudiants.[10] Van tenir una filla, Hannah,[11] que va treballar com a ajudant de producció a L'enginyós senyor Ripley i fou presidenta de Sony Pictures Animation.[12] Minghella es va divorciar i el 1985 es va casar amb la coreògrafa i ballarina Carolyn Jane Choa, nascuda a Hong Kong,[13] amb la qual van tenir un fill, Max, que és actor, guionista i director. El germà petit de Minghella, Dominic, és guionista i és el creador de la popular sèrie de televisió britànica Robin Hood (BBC) i també de Doc Martin.

Va morir les primeres hores del dimarts 18 de març de 2008 per una sèrie de complicacions mèdiques sorgides després de ser operat i seguir un tractament per un càncer d'amígdales i coll.[14][15]

Filmografia[modifica]

Director[modifica]

Actor[modifica]

Productor[modifica]

Nominacions i premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. Mario Falsetto. Anthony Minghella: Interviews. Jackson: University Press of Mississippi, 2013, p. 135ff. ISBN 9781617038211. , from Minghella on Minghella
  2. «Gloria Minghella obituary». The Daily Telegraph. [Consulta: 22 agost 2015].
  3. «Anthony Minghella bio». Filmreference.com. [Consulta: 7 juliol 2009].
  4. «Meet the Minghellas». Minghella Icecream. Arxivat de l'original el 9 desembre 2014. [Consulta: 7 desembre 2014].
  5. «Gioia Minghella… on family, ice cream & Anthony». Red Funnel Ferries. Arxivat de l'original el 16 de desembre 2014. [Consulta: 7 desembre 2014].
  6. «Guardian Obituary». [Consulta: 9 gener 2017].
  7. «Dancer biography at ProgArchives». [Consulta: 9 gener 2017].
  8. «Anthony Minghella at Hollywood.com». Hollywood.com [Consulta: 7 juliol 2009].
  9. «BBC – BBC Radio 4 Programmes – Saturday Play, Cigarettes and Chocolate». BBC News [Consulta: 7 juliol 2009].
  10. «From ice-cream kid to Oscar glory: English Patient director Anthony Minghella dies of brain haemorrhage at 54». London Evening Standard, 18-03-2008 [Consulta: 13 desembre 2014].
  11. «THR's Women in Entertainment 2011: Power 100», 07-12-2011. Arxivat de l'original el 6 febrer 2015. [Consulta: 13 desembre 2014].
  12. Cohen, David S.; Siegel, Tatiana «Osher named Sony Digital president». Reed Elsevier Inc., 14-03-2008 [Consulta: 7 juliol 2009].
  13. Minghella, Anthony, Oxford Dictionary of National Biography cal subscripció
    Lyall, Sarah «In the Spotlight, Two Sides of London». The New York Times, 14-12-2006.
  14. PA; Reuters «Oscar-winner Minghella dies after cancer op». Independent, 18-03-2008 [Consulta: 23 març 2019].
  15. Carr, David «Anthony Minghella, director, Dies at 54.». The New York Times, 18-03-2008 [Consulta: 19 març 2008].

Enllaços externs[modifica]