Anthony de Mello

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anthony de Mello

Anthony de Mello (Bombai, 1931- Nova York, 1987) va ser un líder espiritual jesuïta i hindú. Va escriure contes, meditacions i exitosos llibres de filosofia i creixement personal.

Per a ell la causa inicial de tota mena de patiment és la por, i aquesta només es cura amb amor, amb l'inconvenient que l'amor fa por. Cal doncs ser valent i no fugir de la por, alhora que trobar l'amor en un mateix i els altres. Considera que molta gent està com "adormida" i no escolta les seves pròpies percepcions sensorials i sentiments. L'espiritualitat és "despertar-se": re-aprendre a escoltar-se, fer una depuració dels pensaments negatius, transformant-los, ser capaç de no jutjar els propis sentiments, de no identificar-se amb les fonts externes que els causen i d'actuar sobre un mateix, d'una manera pràctica, de dia a i dia i no només contemplativa.

En 1998, la Congregació per a la Doctrina de la Fe, dirigida per l'aleshores cardenal Ratzinger, va investigar els seus escrits i va qualificar alguns d'ells com a «incompatibles» amb la fe catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

En 1947 va sentir-se "cridat" al sacerdoci i va iniciar el seu noviciat a la Companyia de Jesús de Bombai. De 1952 a 1955 va estudiar filosofia a Barcelona, i de 1958 a 1962 estudià teologia a Poona (Índia). Entre 1963 i 1964 va estudiar un curs de psicologia a Chicago amb el consell del Pare Mann, provincial de l'Ordre de la Companyia de Jesús. No va tornar als Estats Units fins al dia de la seva mort.

L'any 1961 va ser ordenat capellà al seu país natal, on va treballar majoritàriament la resta de la seva vida, tot i que en 1964 i 1965 també va donar cursos d'espiritualitat a Roma. Va treballar a Shirpur, Bombai i Poona. Va començar dirigint exercicis espirituals per a joves novells; que van ser el punt de partida per a la seva carrera pública com a director d'ànimes, tasca que va continuar durant tota la seva vida. Es va basar tant en la metodologia, els principis i la força dels exercicis d'Ignasi de Loiola, com en els de la filosofia tàntrica (budisme, ioga i filosofies orientals), afegint ingredients propis. Va seguir la seva incursió en el Moviment Renovació Carismàtica amb una gran intensitat. El 1972 va fundar l'Institute of Pastoral Counselling and Spirituality a la universitat de Nobili, a Poona, que va dirigir fins a la seva mort. Aquest institut ha estat posteriorment reanomenat "Institut de Sadhana" i traslladat a Lonavla.

Va morir a Nova York, d'un atac de cor, quan tenia cinquanta-cinc anys. Les seves restes descansen en el cementeri de l'Església de Sant Pere, a la ciutat de Bandra (Índia), on havia estat batejat.

Obra[modifica | modifica el codi]

  • La pregària de la granota
  • El cant de l'ocell
  • Crida a l'amor

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]