Anticatalanisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700.
El Decret de Nova Planta, prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya

L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió per Catalunya, per la cultura i llengua catalanes o pels mateixos catalans.[1] Segons el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, catalanofòbia és "una aversió a Catalunya, als catalans o a tot allò que és català".[2]

Orígens[modifica | modifica el codi]

A partir del Decret de Nova Planta de Felip V, que va abolir les lleis i institucions catalanes després de la Guerra de Successió, que va acabar en 1714, el dessús dit decret va causar progressivament la marginalització de la llengua i cultura catalanes enfront de la castellana. El Decret de Nova Planta va ser una mesura reial destinada a la repressió dels vençuts en la Guerra de Successió i que va iniciar la creació de l'estat centralitzat espanyol, sota les lleis de Castella. Aquest centralisme, tant liberal com conservador, tant republicà o com monàrquic, va prendre força sobretot durant el segle XIX i al començament del XX. Evidentment, les dictadures del general Franco i de Miguel Primo de Rivera compartien postures amb l'anticatalanisme més antic, puix que no sols han anat en contra de l'ús, de l'ensenyament i de la promoció de la llengua i de la cultura catalanes, sinó que n'han assajat la seva lenta extinció.[cal citació]

Actualitat[modifica | modifica el codi]

La catalanofòbia es pot trobar pertot Espanya, i en algunes zones la catalanofòbia més dura i evident ha estat abanderada per grups ultranacionalistes de tipus espanyolista, per exemple, España 2000 o d'altres partits d'ultradreta.[cal citació] El Partit Popular ha sigut criticat per un comportament anticatalaniste diverses vegades.[3][4][5][6]

País Valencià

Al País Valencià, l'anticatalanisme s'ha estès en grups conservadors de la Ciutat de València i les seues rodalies, lligat amb el secessionisme lingüístic i el moviment polític anomenat comunament blaverisme. L'anticatalanisme sol donar rendiment polític en aquestes àrees, quasi sempre entès com una reacció cap a un pretès imperialisme català.

Aragó

A Aragó hi ha un moviment similar al blaverisme que cerca a suprimir tota referència al català en relació amb la Franja.[7]

Repressió de Catalunya i del català al llarg de la història[modifica | modifica el codi]

A continuació es mostren episodis històrics des de la unió dinàstica de la Corona d'Aragó i del Regne de Castella, des de 1714 especialment, que són argumentats des del catalanisme com greuges del govern central sobre Catalunya.[8][9]

La repressió institucional, política i administrativa[modifica | modifica el codi]

La repressió militar[modifica | modifica el codi]

La repressió cultural i lingüística[modifica | modifica el codi]

La repressió econòmica i social[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]