Anticatalanisme
 |
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió per Catalunya, per la cultura i llengua catalanes o pels mateixos catalans.[1] Segons el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, catalanofòbia és "una aversió a Catalunya, als catalans o a tot allò que és català".[2]
La catalanofòbia es pot trobar pertot a Espanya (fins a Catalunya mateix, encara que sigui òbviament més minoritària) i actualment és un fenomen mediàtic, polític i, per consegüent, social que ha arribat a un extrem intolerable. En algunes zones d'Espanya, la catalanofòbia més dura i evident ha estat abanderada per grups ultranacionalistes de tipus espanyolista, per exemple, España 2000 o d'altres partits d'ultradreta). Cal dir, però, que aquest fenomen no s'entendria sense fer esment de la participació dels dos partits majoritaris a l'Estat: el Partido Popular (PP) i el Partido Socialista Obrero Español (PSOE), en els quals diversos polítics en diferents èpoques han fet declaracions clarament xenòfobes envers els catalans. Així, doncs, aquesta aversió no és solament exclusiva de grupuscles radicals.
Sovint, com a conseqüència de les fortes campanyes anticatalanes, es promou el boicot a productes catalans.
Al País Valencià, l'anticatalanisme s'ha estès en grups conservadors de la Ciutat de València i les seues rodalies, impulsat per la dreta (PP, Unió Valenciana i més recentment, Coalició Valenciana), sempre lligat amb el secessionisme lingüístic i el moviment polític anomenat comunament blaverisme. L'anticatalanisme sol donar rendiment polític en aquestes àrees, quasi sempre entès com una reacció cap a un pretès imperialisme català. Tanmateix, contràriament al que molts pensen, la catalanofòbia a la Comunitat Valenciana, no és un fenomen recent ni el blaverisme és exclusiu de la dreta (PP). A Aragó hi ha un moviment similar al blaverisme que cerca a suprimir tota referència al català en relació amb la Franja.[3]
L'anticatalanisme, és a dir, el rebuig i l'hostilitat a tot allò que sigui en català, a tota política i manera de fer que pretengui decidir el futur de Catalunya des del propi territori, té arrels molt antigues: ja hi ha missatges clarament xenòfobs durant la Guerra del Segadors (1640-1652). Francisco de Quevedo va escriure:
"En tanto en Cataluña quedase un solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigos y guerra.
"Son los catalanes aborto monstruoso de la política"
"El catalán es la criatura más triste y miserable que Dios crió"
"Son los catalanes el ladrón de tres manos"
Aquesta protocatalanofòbia es fa més evident partir del Decret de Nova Planta de Felip V, quan va abolir les lleis i institucions catalanes després de la Guerra de Successió, que ca acabar en 1714. El dessús dit decret va causar progressivament la marginalització de la llengua i cultura catalanes enfront de l'espanyola, que era la que es volia realment promoure i imposar. El Decret de Nova Planta va ser una mesura reial destinada a la repressió dels vençuts en la Guerra de Successió i que va iniciar la creació de l'estat centralitzat espanyol, sota les lleis de Castella. Aquest centralisme, tant liberal com conservador, tant republicà o com monàrquic, va prendre força sobretot durant el segle XIX i al començament del XX. Evidentment, les dictadures del general Franco i de Primo de Rivera compartien postures amb l'anticatalanisme més antic, puix que no sols han anat en contra de l'ús, de l'ensenyament i de la promoció de la llengua i de la cultura catalanes, sinó que n'han assajat la seva lenta extinció.
Actualment el missatge ha canviat, ja que una part important d'aquesta catalanofòbia denuncia una pretesa persecució del castellà a Catalunya afirmant que aquesta llengua sempre s'hi ha parlat i reclamant el dret a la immersió lingüística en castellà i fins negant que la llengua catalana hagi estat mai perseguida (vegeu Negacionisme).
Taula de continguts |
Vegeu també [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Jordi Finestres i Rafel Torner, «Entrevista a Josep Benet» a Cercle XXI, 8 de març de 2005
- Jaume Medina, L'anticatalanisme del diari ABC (1916-1936), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995, ISBN 8478266062
- Francesc Ferrer i Gironès, Catalanofòbia: el pensament anticatalà a través de la història, Barcelona, Edicions 62, 2009, 400 pàgines, ISBN 9788429764826
- Javier Pulido, «La 'catalanofobia', expresión ideológica de masas del españolismo» (castellà) in: Andalucía Libre, 17 de juliol de 2009
- Antoni Simon, «Els orígens històrics de l'anticatalanisme» in: Eurozine", 8 d'octubre de 2007, original a L'Espill, n°24, 2006
- Rafel Torner, «La llarga tradició de negar la repressió del català», Normalització.cat, 16 de maig de 2005
Referències [modifica]
- ↑ «Catalanofòbia»». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Catalanofòbia», Diec2, Barcelona, Edicions 62, 2007, pàgina 334, ISBN 978-84-412-1454-5 o ISBN 978-84-297-5977-8
- ↑ Aragón excluye al catalán de sus lenguas oficiales, ahora se llama Lapao
Enllaços externs [modifica]
- anticalanisme: citacions Eixamplèdia
