Anticatalanisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700.

L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió per Catalunya, per la cultura i llengua catalanes o pels mateixos catalans.[1] Segons el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, catalanofòbia és "una aversió a Catalunya, als catalans o a tot allò que és català".[2]

La catalanofòbia es pot trobar pertot a Espanya (fins a Catalunya mateix, encara que sigui òbviament més minoritària) i actualment és un fenomen mediàtic, polític i, per consegüent, social.[cal citació] En algunes zones d'Espanya, la catalanofòbia més dura i evident ha estat abanderada per grups ultranacionalistes de tipus espanyolista, per exemple, España 2000 o d'altres partits d'ultradreta. Cal dir, però, que aquest fenomen no s'entendria sense fer esment de la participació dels dos partits majoritaris a l'Estat: el Partit Popular (PP) i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), en els quals diversos polítics en diferents èpoques [cal citació] envers els catalans. Així, doncs, aquesta aversió no és solament exclusiva de grupuscles radicals.[cal citació]

Sovint, com a conseqüència de les fortes campanyes anticatalanistes, es promou el boicot a productes catalans.

Al País Valencià, l'anticatalanisme s'ha estès en grups conservadors de la Ciutat de València i les seues rodalies, impulsat per la dreta[cal citació] (PP, Unió Valenciana i més recentment, Coalició Valenciana), sempre lligat amb el secessionisme lingüístic i el moviment polític anomenat comunament blaverisme. L'anticatalanisme sol donar rendiment polític en aquestes àrees, quasi sempre entès com una reacció cap a un pretès imperialisme català. Tanmateix, contràriament al que molts pensen,[cal citació] la catalanofòbia a la Comunitat Valenciana, no és un fenomen recent ni el blaverisme és exclusiu de la dreta (PP).[cal citació] A Aragó hi ha un moviment similar al blaverisme que cerca a suprimir tota referència al català en relació amb la Franja.[3]

El Decret de Nova Planta, prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya

L'anticatalanisme té arrels molt antigues:[cal citació] ja hi ha missatges clarament xenòfobs[cal citació] durant la Guerra del Segadors (1640-1652). Francisco de Quevedo va escriure:

"En tanto en Cataluña quedase un solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigos y guerra.

"Son los catalanes aborto monstruoso de la política"

"El catalán es la criatura más triste y miserable que Dios crió"

"Son los catalanes el ladrón de tres manos"

Aquesta protocatalanofòbia es fa més evident partir del Decret de Nova Planta de Felip V, quan va abolir les lleis i institucions catalanes després de la Guerra de Successió, que va acabar en 1714. El dessús dit decret va causar progressivament la marginalització de la llengua i cultura catalanes enfront de l'espanyola, que era la que es volia realment promoure i imposar. El Decret de Nova Planta va ser una mesura reial destinada a la repressió dels vençuts en la Guerra de Successió i que va iniciar la creació de l'estat centralitzat espanyol, sota les lleis de Castella. Aquest centralisme, tant liberal com conservador, tant republicà o com monàrquic, va prendre força sobretot durant el segle XIX i al començament del XX. Evidentment, les dictadures del general Franco i de Primo de Rivera compartien postures amb l'anticatalanisme més antic, puix que no sols han anat en contra de l'ús, de l'ensenyament i de la promoció de la llengua i de la cultura catalanes, sinó que n'han assajat la seva lenta extinció.

Actualment el missatge ha canviat,[cal citació] ja que una part important d'aquesta catalanofòbia denuncia una pretesa persecució del castellà a Catalunya afirmant que aquesta llengua sempre s'hi ha parlat i reclamant el dret a la immersió lingüística en castellà i fins negant que la llengua catalana hagi estat mai perseguida.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]