Anticatalanisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700.

L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió per Catalunya, per la cultura i llengua catalanes o pels mateixos catalans.[1] Segons el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, catalanofòbia és "una aversió a Catalunya, als catalans o a tot allò que és català".[2]

La catalanofòbia es pot trobar pertot Espanya, i en algunes zones la catalanofòbia més dura i evident ha estat abanderada per grups ultranacionalistes de tipus espanyolista, per exemple, España 2000 o d'altres partits d'ultradreta, i la participació dels dos partits majoritaris a l'Estat: el Partit Popular (PP) i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Sovint, com a conseqüència de les fortes campanyes anticatalanistes, es promou el boicot a productes catalans.

Al País Valencià, l'anticatalanisme s'ha estès en grups conservadors de la Ciutat de València i les seues rodalies, lligat amb el secessionisme lingüístic i el moviment polític anomenat comunament blaverisme. L'anticatalanisme sol donar rendiment polític en aquestes àrees, quasi sempre entès com una reacció cap a un pretès imperialisme català. A Aragó hi ha un moviment similar al blaverisme que cerca a suprimir tota referència al català en relació amb la Franja.[3]

El Decret de Nova Planta, prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya

Hi ha missatges anticatalans durant la Guerra dels Segadors.

« "En tanto que en quedase un solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigos y guerra. »
Francisco de Quevedo, 1645[4]
« "Son los catalanes aborto monstruoso de la política" »
— Francisco de Quevedo[5]

A partir del Decret de Nova Planta de Felip V, que va abolir les lleis i institucions catalanes després de la Guerra de Successió, que va acabar en 1714, el dessús dit decret va causar progressivament la marginalització de la llengua i cultura catalanes enfront de l'espanyola, que era la que es volia realment promoure i imposar. El Decret de Nova Planta va ser una mesura reial destinada a la repressió dels vençuts en la Guerra de Successió i que va iniciar la creació de l'estat centralitzat espanyol, sota les lleis de Castella. Aquest centralisme, tant liberal com conservador, tant republicà o com monàrquic, va prendre força sobretot durant el segle XIX i al començament del XX. Evidentment, les dictadures del general Franco i de Miguel Primo de Rivera compartien postures amb l'anticatalanisme més antic, puix que no sols han anat en contra de l'ús, de l'ensenyament i de la promoció de la llengua i de la cultura catalanes, sinó que n'han assajat la seva lenta extinció.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Catalanofòbia»». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Catalanofòbia», Diec2, Barcelona, Edicions 62, 2007, pàgina 334, ISBN 978-84-412-1454-5 o ISBN 978-84-297-5977-8
  3. Aragón excluye al catalán de sus lenguas oficiales, ahora se llama Lapao
  4. Polo, Xavier. "Todos los catalanes son una mierda". Editorial Proa, 2009, p. 41. ISBN 8484375730. 
  5. Simon i Tarrés, Antoni. Els orígens ideològics de la Revolució Catalana de 1640. Abadía de Montserrat, 1999, p. 239. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]