Antiguitat tardana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Antiguitat tardana és el període de transició entre l'Edat Antiga i l'Edat Mitjana; les dues primeres divisions de la periodització tradicional del temps històric que s'acostumen a aplicar a la Història de la civilització occidental. Cronològicament cobriria el període que va des de la crisi del segle III, que marca el començament de la descomposició de l'Antiguitat clàssica, fins a l'expansió musulmana i la constitució de l' Imperi Carolingi (finals del segle VIII), processos que van representar l'assentament definitiu del món medieval. Henri Pirenne (Mahoma i Carlemany) pot considerar-se el creador del concepte, al posar de manifest els dos elements essencials que per caracteritzar de forma definitiva el món medieval van significar dos grans esdeveniments: l'Imperi de Carlemany i l'arribada de l'Islam a Europa; i els processos que van implicar: la ruptura de la unitat de la conca del Mediterrani (en allò econòmic i allò ideològic, una veritable frontera de civilitzacions) i el tancament en si mateixa de l'Europa Occidental o Cristiandat llatina (prèviament separada de la Cristiandat oriental de l'Imperi Bizantí), on culminaran les formes econòmiques, socials, polítiques i ideològiques del feudalisme i que venien desenvolupant-se des de l'inici d'aquest període, cinc-cents anys abans.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antiguitat tardana