Antimicrobià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una substància antimicrobiana és aquella que mat o inhibeix el creixement de microorganismes[1] com són els bacteris, fongs, o protozous. Les drogues antimicrobianes o bé maten microbis (microbiocides) o eviten el creixement delsmicrobis (microbiostàtics). Els desinfectants són substàncies antimicrobianes usades en objectes que no són vius o fora del cos.

La història dels antimicrobians comença amb les observacions de Pasteur i Joubert, que descobriren que un tipus de bacteri podia evitar el creixement d'un altre tipus. Tècnicament els antibiòtics són només aquelles substàncies que són produïdes per un microorganisme que mata o evita el creixement d'una altre microorganisme. En l'ús comú el significat d'antibiòtic s'estén per referir-se a gairebé qualsevol droga que intenta evitar que en el cos es presenti una infecció bacteriana. Els antimicrobians inclouen no només els antibiòtics sinó també els compostos formats sintèticament.

Tanmateix amb el desenvolupament dels antimicrobians, els microorganismes s'han adaptat i han passat a ser resistents als agents prèviament antimicrobians.

la nanotecnologia antimicrobiana s'ha afegit recentment a la lluita contra les malalties que causen els organismes, substituint els metalls pesantsi les toxines, emprades anteriorment i poden ser algun dia una alternativa viable.

Classes principals[modifica | modifica el codi]

Hi ha tres classes principals de drogues antimicrobianes:

  1. Les obtingudes de fonts naturals:
    1. Antibiòtics beta-lactàmics (com la penicil·lina, cefalosporina)
    2. Inhibidor de síntesi proteica (com aminoglicòsids, macrolides, tetraciclines, hloramfenicol, antibiòtics polipèptids)
  2. Agents sintètics:
    1. Sulfonamides, cotrimoxazol, quinolones
    2. Antivirals
    3. Antifúngics
    4. drogues anticàncer
    5. Antimalarials
    6. drogues antituberculosi
    7. Antilepròtics
    8. Antiprotozoans

Antiparasítics[modifica | modifica el codi]

Els antiparasítics són una classe de medicaments indicats pel tractament d'infeccions pels paràsits com són els nematodes, cestodes, trematodes, protozoa infecciosos i amebes.

Antimicrobians no farmacèutics[modifica | modifica el codi]

Hi ha un ampli marge de productes químics i naturals usats com antimicrobians. Els àcids orgànics es fan servir com antimicrobians en els aliments, per exemple l'àcid làctic, l'àcid cítric i l'àcid acètic i les seves sals ja sia com ingredients o com desinfectants.

Les superfícies d'aliatges de coure tenen propietats que destrueixen els microbis incloent: E. coli O157:H7, resistent a la meticil·lina Staphylococcus aureus (MRSA), Staphylococcus, Clostridium difficile, virus A de la grip, adenovirus, i fongs.[2][3][4]

Olis essencials[modifica | modifica el codi]

Les propietats antimicrobianes de 21 olis essencials de plantes i dues essències han estat investigades contra cinc patògens en aliments Campylobacter jejuni, Salmonella enteriditis, Escherichia coli, Staphylococus aureus i Listeria monocytogenes. Els olis essencials de llorer canyella, clau d'espècia i farigola s'han mostrat com els més inhibidors contra aquests cinc patògens. ( A. Smith-Palmer, J. Stewart and L. Fyfe. Antimicrobial properties of plant essential oils and essences against five important food-borne pathogens. Letters in Applied Microbiology 1998. 26. 118-122)

Cations i elements[modifica | modifica el codi]

Molts cations de metalls pesants com Hg2+, Cu2+, i Pb2+ tenen activitat antimicrobiana però també són tòxics i no es poden usar per tractar les malalties. La plata col·loïdal es fa servir com a alternativa en medicina sens proves clares d'efectivitat.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]