Antium

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gladiador trobat a les restes d'Antium.

Antium fou una ciutat del Latium a uns 60 km de Roma i que avui dia correspon a Anzio[1] i Nettuno.[2]

La ciutat era en part llatina però amb població pelàsgica, i es dedicaven al comerç i la pirateria. Va ingressar a la Lliga Llatina i fou subjecte a Roma però el 493 aC ja no era membre de la Lliga ni dependent de Roma, però si aliada a la Lliga.

Més tard va caure en poder dels volscs i com a ciutat volsca va combatre a Llatins i romans fins al 468 aC en què els romans la van conquerir i hi van establir una colònia, però es va revoltar el 459 aC i va ser independent per 120 anys i cap de la lliga dels volscs.

Vers el 450 aC era aliada de Roma però vers el 406 aC es va unir a les altres ciutat volscs en la guerra contra els romans, i durant la invasió gal·la van fer la guerra a Roma (386 aC a 374 aC) però repetidament derrotats van demanar la pau. El 348 aC van enviar una colònia a Satricum, provocant l'hostilitat de Roma. Al 340 aC, a la gran guerra Llatina (340-338 aC) van encapçalar l'aliança de la lliga dels volscs amb els llatins, contra Roma, i va participar en les derrotes a Pedum i Astura. Els romans els hi van confiscar els vaixells de guerra i els hi van prohibir el comerç maritim i una colònia romana es va establir a la ciutat com a guarnició.

Antium va esdevenir colònia maritima de Roma, però els seus habitants es van seguir dedicant a la pirateria i Alexandre el gran i més tard Demetri Poliorcetes es van queixar a Roma dels actes d'aquest pirates.

Els efectes de la dominació romana a Càpua després del 317 aC es van fer evidents i els antiats (els habitants d'Antium) van demanar també obtenir un codi de lleis i magistratures regulars; els patrons de la colònia foren encarregats pel senat romà per establir un sistema legal.

El 69 aC la va ocupar Marius, i els seus seguidors la van assolar, però es va recuperar i després es va convertir en un lloc residencial dels romans rics que hi van construir luxoses viles (per exemple Ciceró i tenia la seva vila). August va rebre allí el titol de "pare de la pàtria"; a la ciutat hi van néixer Calígula i Neró que hi va establir una colònia de veterans de la guàrdia pretoriana i va fer-hi construir un port nou; Antoni Pius hi va construir un aqüeducte i Sèptim Sever va completar una residència imperial.

El 537 encara era un port de certa importància però després desapareixen les mencions històriques i es creu que va quedar deshabitada.

Després el període de les incursions dels Sarraïns, en epoca papale, els habitants, els antiats supervivents, es va refugiar sobre al Castell de Nettuno, qui va heretar la història de Antium.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La ciutat moderna va ser fundada el 1857, va néixer per separació de Nettuno (P. Francesco Lombardi, Anzio antico e moderno: opera postuma (en italià), Roma, Fratelli Pallotta Tipografi, 1865, p. 389, nota n. 1).
  2. Antonio Nibby, Analisi storico-topografico-antiquaria della carta de' Dintorni di Roma (3 voll.) (en italià), Roma, Tipografia delle Belle Arti, 1849, Vol. II; Giuseppe Tomassetti, La Campagna romana antica, medioevale e moderna (en italià), a cura di L. Chiumenti e F. Bilancia, Firenze, Olschki, 1979-’80; Paola Brandizzi Vittucci, Antium. Anzio e Nettuno in epoca romana (en italià), Roma, Bardi Editore, 2000, ISBN 88-85699-83-9; Giuseppe Lugli, Saggio sulla topografia dell'antica Antium (en italià), Roma, RIASA 7 (1940).
  3. Giuseppe Lugli, Saggio sulla topografia dell'antica Antium (en italià), Roma, RIASA 7 (1940), pp. 153-154.

Coord.: 41° 26′ 52.61″ N, 12° 37′ 44.59″ E / 41.4479472°N,12.6290528°E / 41.4479472; 12.6290528

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antium