Antocerotòpsida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Antocerotes
Phaeoceros laevis (L.) Prosk.
Phaeoceros laevis (L.) Prosk.

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Anthocerotophyta
Stotler i Stotl.-Crand.[1]
Classe: Anthocerotopsida
Famílies i gèneres

Leiosporocerotaceae

Anthocerotaceae

Notothyladaceae

Phymatocerotaceae

Dendrocerotaceae

Els antocerotes o antocerotòpsids (Anthocerotopsida) són una classe de briofitins. És un grup aïllat i sense connexions actuals. A més, el registre fòssil és escàs, encara que se sap que és un dels llinatges actuals més antics.

Gametòfit[modifica | modifica el codi]

El seu gametòfit és laminar i d'un color verd fosc. Creixen formant rosetes en sòls humits i sovint es comporten com a pioners en medis recent colonitzats. Degut al seu tal·lus laminar s'han associat històricament a les hepàtiques, tot anomenant-les hepàtiques banyudes.

La cara dorsal té cèl·lules més estretes i amb menys clorofil·la. Tot i això, no es pot parlar d'epidermis. La cara ventral presenta uns rizoides unicel·lulars, un caràcter convergent amb les hepàtiques. En aquesta mateixa cara hi ha uns porus connectats amb cavitats mucilaginoses que poden allotjar colònies de Nostoc (un cianoprocariota)

Les cèl·lules presenten un sol cloroplast amb un pirenoide central. El cloroplast presenta tilacoides oberts i sense sacs.

Anteridis i arquegonis[modifica | modifica el codi]

Els anteridis creixen en cavitats anteridials a la cara dorsal i produeixen uns espermatozoides llargs, espiralats i amb un parell de flagels d'inserció lateral.

L'arquegoni és format per una cèl·lula dorsal que creix cap endins tot formant una ovocèl·lula.

La primera divisió del zigot és longitudinal i la cèl·lula inferior donarà lloc al peu o haustori que, posteriorment, es convertirà en la placenta, que connectarà gametòfit i esporòfit.

Esporòfit[modifica | modifica el codi]

L'esporòfit és verd durant molt de temps. Creix exposat a la intempèrie i és de vida llarga, per la qual cosa és una estructura més complexa. És de forma allargada, de tal manera que recorda a una banya (d'aquí ve el nom d'hepàtica banyuda).

Es poden diferenciar ben clarament tres parts: Un peu, un meristem intercalar i una càpsula.

El meristem intercalar és el responsable del creixement continu de l'esporòfit. Aquest és un caràcter exclusiu i únic dins les plantes terrestres.

La càpsula, per la seva part, té tres parts

  • Paret de la càpsula: És una capa protectora pluriestratificada. És verda, ja que realitza la fotosíntesi. Presenta estomes i es pot considerar com una veritable epidermis cutinitzada
  • Arquespori: És la part fèrtil de la càpsula, on es formaran les espores i els pseudoelàters.
  • Columel·la: És un teixit estèril central amb cèl·lules conductores altament especialitzades.

La càpsula es va obrint per dues valves des de l'àpex fins a la base, de tal manera que la massa d'espores i pseudoelàters queda exposada a la intempèrie. La maduració de les espores es fa de manera gradual, madurant primer les de la part superior.

Les espores són grans i ornamentades, amb una paret gruixuda que els dóna una llarga viabilitat. Quan cauen en un lloc adient no formen un protonema com passa a la resta de briofitins, si no que fan un tub germinatiu que donarà lloc a l'esporòfit. La disseminació és per l'aire, encara que la seva eficàcia és força reduïda.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Les antocerotes tenen una forta presència en hàbitats tropicals i subtropicals, on són freqüents com a epífits o sobre roques. De tota manera, alguns gèneres com Notothylas i Phaeoceros són de distribució cosmopolita, habitant zones humides.

Famílies i gèneres[modifica | modifica el codi]

Recentment, estudis moleculars, ultraestructurals i morfològics han revisat la taxonomia d'aquest grup i han proposat una nova classificació[2] que és la següent:

Leiosporocerotaceae

Anthocerotaceae

Notothyladaceae

Phymatocerotaceae

Dendrocerotaceae

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Stotler, Raymond E.. «A checklist of the liverworts and hornworts of North America». The Bryologist, vol. 80, 1977, pàg. 405–428. DOI: 10.2307/3242017.
  2. Duff, R. Joel. «Progress and challenges toward a phylogeny and classification of the hornworts». The Bryologist, vol. 110, 2, 2007, pàg. 214–243. DOI: 10.1639/0007-2745(2007)110[214:PACTDA]2.0.CO;2.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antocerotòpsida
  • Chopra, R. N. i Kumra, P. K. (1988). Biology of Bryophytes. New York: John Wiley i Sons. ISBN 0-470-21359-0.
  • Duff, R.J., J.C. Villarreal, D.C. Cargill i K.S. Renzaglia. (2007). Progress and challenges toward developing a phylogeny and classification of the hornworts. The Bryologist 110: 214–243.
  • Grolle, Riclef (1983). "Nomina generica Hepaticarum; references, types and synonymies". Acta Botanica Fennica 121, 1–62.
  • Hasegawa, J. (1994). "New classification of Anthocerotae". J. Hattori Bot. Lab 76: 21–34.
  • Renzaglia, Karen S. (1978). "A comparative morphology and developmental anatomy of the Anthocerotophyta". J. Hattori Bot. Lab 44: 31–90.
  • Renzaglia, Karen S. i Vaughn, Kevin C. (2000). Anatomy, development, and classification of hornworts. In A. Jonathan Shaw i Bernard Goffinet (Eds.), Bryophyte Biology, pp. 1–20. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-66097-1.
  • Schofield, W. B. (1985). Introduction to Bryology. New York: Macmillan.
  • Schuster, Rudolf M. (1992). The Hepaticae and Anthocerotae of North America, East of the Hundredth Meridian, Volume VI. Chicago: Field Museum of Natural History.
  • Smith, Gilbert M. (1938). Cryptogamic Botany, Volume II: Bryophytes and Pteridophytes. New York: McGraw-Hill Book Company.
  • Watson, E. V. (1971). The Structure and Life of Bryophytes (3rd ed.). London: Hutchinson University Library. ISBN 0-09-109301-5.