Antocianina
| Substància química | classe estructural d'entitats químiques  |
|---|---|
| Trobat en el tàxon | |
| Rol | pigment biològic |
No confondre amb les antocianidines, semblants però sense el sucre.
Antocianina (del grec antic ἄνθος (ánthos) 'flor', i κυάνεος/κυανοῦς (kuáneos/kuanoûs) 'blau fosc'), o antocià és un pigment natural present en molts vegetals (plantes superiors) però absent en els animals.
Són pigments hidrosolubles pertanyents a la família dels flavonoides com també les antoxantines.
El 1835, el farmacèutic alemany Ludwig Clamor Marquart va donar el nom d'Anthokyan a un compost químic que dóna a les flors un color blau per primera vegada en el seu tractat "Die Farben der Blüthen". En els vegetals es poden trobar en les flors, fruits, fulles i arrels. Els colors dels antocians poden variar del roig al blau i són els responsables dels colors que s'observen en els caducifolis a la tardor quan la fotosíntesi ha cessat o del color vermellós de les fulles joves en rosers i noguers, per exemple, que indiquen que encara no predomina la fotosíntesi.[1]
Les antocianes pertanyen a una classe pare de molècules anomenades flavonoides sintetitzades mitjançant la via dels fenilpropanoides. Es troben en tots els teixits dels traqueobionts, incloses fulles, tiges, arrels, flors i fruits. Les antocianines es deriven de les antocianidines afegint-hi glúcids.[2] Són inodores i moderadament astringents.
En la vinya la composició d'antocians del raïm és una característica del fenotip de cada varietat i també depèn de com hagi estat conreat (secada, rendiment, etc.) cosa que permet identificar els vins. Alhora la producció i la quantitat d'aquest pigment depèn del tipus de planta i d'altres condicions ambiental i del sòl.
| Antocianina en mg per 100 g d'aliment | |
|---|---|
| albergínia | 750 |
| taronja | ~200 |
| móra | ~115 |
| Gerd | 10-60 |
| Cirera | 350-400 |
| grosella | 80-420 |
| aranja (roja) | 30-750 |
| vi negre | 24-35 |
Tenen propietats antioxidants i protegeixen de les radiacions ultraviolades l'excessiva insolació combinada amb sequedat o baixa temperatura.
Plantes riques en Antocianines[modifica]
Pigmentació[modifica]
A les flors, l'intens color que es dona per l'acumulació d'antocianines pot atreure una gran varietat de fauna pol·linitzadora, mentre que a les fruites la mateixa coloració pot ajudar a la dispersió de llavors, atraient l'atenció d'herbívors als fruits potencialment comestibles que exhibeixen aquests vermells, blaus o morats.
A la fisiologia vegetal[modifica]
Es creu que les antocianines poden tenir un paper protector a les plantes contra temperatures extremes.[3][4] S'ha trobat que les plantes de tomàquet es protegeixen del fred amb antocianines que contraresten les espècies reactives d'oxigen, donant lloc a una menor taxa de mort cel·lular a les fulles.[3]
Característiques i usos[modifica]
- Els antocians són compostos poliaromàtics amb grups oxhidril (-OH) que en reaccionar amb l'oxigen permeten l'activitat antioxidant.
- Per la seva sensibilitat a les variacions del pH poden servir com indicadors, ja que viren del roig al violeta en augmentar l'alcalinitat.
- Additiu alimentari com a colorant anomenat vermell antocià (E163) usat en melmelades i altres aliments de pH àcid com el iogurt.
Estructura i tipus d'antocians[modifica]
| Antocianidina | R1 | R₂ | R₃ | R₄ | R₅ | R₆ | R₇ |
| Aurantinidina | -H | -OH | -H | -OH | -OH | -OH | -OH |
| Cianidina | -OH | -OH | -H | -OH | -OH | -H | -OH |
| Delfinidina | -OH | -OH | -OH | -OH | -OH | -H | -OH |
| Europinidina | -OCH₃ | -OH | -OH | -OH | -OCH₃ | -H | -OH |
| Luteolinidina | -OH | -OH | -H | -H | -OH | -H | -OH |
| Pelargonidina | -H | -OH | -H | -OH | -OH | -H | -OH |
| Malvidina | -OCH₃ | -OH | -OCH₃ | -OH | -OH | -H | -OH |
| Peonidina | -OCH₃ | -OH | -H | -OH | -OH | -H | -OH |
| Petunidina | -OH | -OH | -OCH₃ | -OH | -OH | -H | -OH |
| Rosinidina | -OCH₃ | -OH | -H | -OH | -OH | -H | -OCH₃ |
Referències[modifica]
- ↑ Giner i Pons, Rosa Maria; Máñez Aliño, Salvador. Farmacognòsia: de la natura al medicament. València: Universitat de València, 2011, p. 139-140 (Educació. Sèrie Materials). ISBN 9788437086460.
- ↑ Jordheim, Monica; Andersen, Øyvind M. «ANthocyanins». Anthocyanins, 18-10-2010.
- ↑ 3,0 3,1 Qiu, Zhengkun; Wang, Xiaoxuan; Gao, Jianchang; Guo, Yanmei; Huang, Zejun «The Tomato Hoffman’s Anthocyaninless Gene Encodes a bHLH Transcription Factor Involved in Anthocyanin Biosynthesis That Is Developmentally Regulated and Induced by Low Temperatures». PLoS ONE, 11, 3, 04-03-2016, pàg. e0151067. DOI: 10.1371/journal.pone.0151067. ISSN: 1932-6203. PMC: 4778906. PMID: 26943362.
- ↑ Van Breusegem, Frank; Dat, James F. «Reactive Oxygen Species in Plant Cell Death». Plant Physiology, 141, 2, 2006-6, pàg. 384–390. DOI: 10.1104/pp.106.078295. ISSN: 0032-0889. PMC: 1475453. PMID: 16760492.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antocianina |
- (anglès) MadSci Network Preguntes i respostes sobre antocianines
| Identificadors |
|---|