Antodita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antodites a la cova Darren Cilau Cave, Llangattock, Gal·les.

Una antodita és un tipus d'espeleotema en forma de cactus gràcies a les agulles d'aragonita que semblen espines. No obstant això, també pot estar composta de calcita, òpal, guix, altres minerals, i gel.

En general es troben antodites de color blanc, però també poden trobar-se'n d'altres colors, incloent el blau. Habitualment es formen sobre coral·loides, però també hom pot veure'n sobre estalactites, parets, sostres, cornises, i menys freqüentment en el sòls. Solen brillar de forma enlluernadora, per la qual cosa es troben entre les més exquisides, fràgils i complexes de tots els tipus de espeleotemes. Tenen un creixement erràtic i, aparentment, a l'atzar. Són el resultat del predomini de les forces de creixement dels cristalls sobre les forces hidràuliques que actuen verticalment a favor de la gravetat. Es formen per flux superficial, en zones amb corrents d'aire que acceleren l'evaporació. Si són d'aragonita són molt fràgils i formen raïms fibrosos, mentre que les de calcita tenen aspecte de branques i són de major consistència. Com altres espeleotemes erràtics, la generació d'excèntriques requereix que el flux d'aigua sigui suficientment escàs com per impedir la formació de gotes.[1] El mot antodita prové del mot grec ánthos, que significa "flor", la qual cosa ha donat lloc a confusions amb l'espelotema anomenat flors de cova.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ginés, À. «Els espeleotemes de les coves de Mallorca». Endins. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears [Palma], 3, 1995, pàg. 87-97.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antodites