Antoine Louis Barye

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antoine Louis Barye

Retrat de Barye per Leon Bonnat
Nom de naixement Antoine Louis Barye
Naixement 24 de setembre de 1795
París
Defunció 25 de juny de 1875
París
Nacionalitat França França
Art Escultura
Moviment Romanticisme- realisme
Thésée et le Minotaure, museu del Louvre.
Cocodril devorant un antilop Walters Art Museum.

Antoine Louis Barye (París, 24 de setembre de 1795- 25 de juny de 1875), fou un escultor del romanticisme i realisme francès.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'un orfebre, al taller del seu pare va adquirir el gust pel detall. Va ser a més a més deixeble de François Joseph Bosio i Antoine-Jean Gros, va ingressar a la École Nationale Supérieure des Beaux-Arts el 1818. Va tenir una foneria pròpia per realitzar les seves obres utilitzant tècniques molt avançades al seu temps. Va ser professor del Museu d'Història de París i va tenir Auguste Rodin com a alumne. Va treballar gairebé sempre el bronze, destacant les seves escultures d'animals en lluita, per als que prenia apunts realitzats al zoològic del Jardin des plantes de París. Encara que el seu material favorit va ser el bronze, també va esculpir en pedra uns grups escultòrics per el Louvre com La Pau, Força, Guerra i Orde.[1]

Estil[modifica | modifica el codi]

Barye va ser un dels primers i més representatius exemples del naturalisme. Al mateix temps, va recollir el gust romàntic pels paisatges exòtics, plasmant bèsties salvatges amb fortes escenes d'afrontament com el Tigre devorant un gavial que va presentar al Saló de 1831 va tenir una molt favorable crítica.

El rei li va encarregar el 1833 una escultura per al jardí de les Tulleries, Bayre va realitzar el Lleó amb serp com al·legoria de la monarquia aixafant la insurrecció (tres anys després dels disturbis de 1830). Aquesta obra va ser unànimement acceptada i Alfred de Musset va comentar sobre seu: «El lleó de bronze del Sr. Barye fa por, com la natura. Quina força i quina veritat! El lleó rugeix, i se senten els xiulets de la serp...»

L'estil animalístic de Bayre es va suavitzar des de 1843, sense perdre el vigor va realitzar grups com Teso i el Minotaure amb una gran energia i moviment.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Historia Universal del Arte (1984) p.1258

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • DDAA. Historia Universal del Arte:volumen IX (en castellà). Madrid, SARPE, 1984. ISBN 84-7291-597-2. 
  • Poletti, Michel; Richarme, Alain. Barye - Catalogue raisonné des sculptures (en francès). París, Edition Gallimard, 2000. ISBN 84-7291-597-2. 
  • Poletti, Michel. Monsieur Barye: Univers du Bronze (en francès). París, Edition Acatos, 2002. ISBN 84-7291-597-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoine Louis Barye