Antoine Parmentier
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada.{{subst:AvísFR|Antoine Parmentier}}--~~~~ |
Antoine-Augustin Parmentier (Montdidier, 17 d'agost de 1737 - París, 17 de desembre de 1813) va ser un agrònom, naturalista, nutricionista i higienista francès.
La seva experiència com captiu a Prússia durant la Guerra dels Set Anys el va portar a defensar la patata com a alternativa alimentària (a França, com en gairebé tot Europa, se la considerava no comestible). Va aconseguir que s'aixequessin les lleis que prohibien el seu cultiu, i va promoure el seu consum. Va ser un dels creadors de l'Escola de la fleca a França. Va treballar també en el blat de moro, l'opi i la banya del sègol. També va preconitzar l'ús del fred per conservar la carn i va desenvolupar tècniques per extreure el sucre de la remolatxa.
L'acollida que Lluís XVI havia reservat al agrònom filantrop li va fer ser durant la Revolució francesa sospitós per al Nou Règim. Però aviat se li va confiar la vigilància dels salaons destinats a l'Armada francesa. El Directori i el Consolat també es van servir de les seves competències.
Durant l'època napoleònica, com inspector general del servei de salut, aconsegueix que l'exèrcit adopti la vacunació antivariolosa i s'ocupa de les condicions higièniques en els vaixells.
Científic amb una obra notable per la seva varietat, participa, a més, en la vida social col·laborant en els textos relacionats amb la reforma agrària proposats per l'Assemblea Nacional Constituent. Entra a l'Acadèmia de les Ciències el 1795 a la secció d'economia rural.
La seva família està enterrada en el Cementiri del Père-Lachaise a París.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoine Parmentier |
