Anton Eberl
Anton Eberl (Viena, 13 de juny de 1765 - Viena, 11 de març de 1807) va ser un pianista i compositor austríac.
Fill d'un funcionari de certa importància de la cort imperial, la seva família el destinà al Fòrum, però ja a l'edat de 16 anys mostra una gran disponibilitat per la música que escriví dues òperes còmiques, fent-se notar per Gluck i travant poc després amistat amb Mozart.
Entre les seves obres més importants cal esmentar una Sonata en do menor, què va ser atribuïda a Mozart per Pleyel; altres nou Sonates per a piano a dues i quatre mans, una per a piano i violí publicades separadament i amb diferents títols; Variacions sobre diferents temes, entre elles vers un tema de La flauta màgica, publicada amb el nom de Mozart; la cantata Gloria d'Imeneo; trios i quartets per a piano i instruments de corda; fantasies, poloneses, concerts, serenates, i les òperes El comerç de modes, La reina de les Illes negres, La bruixa, Balduí comte de Flandes, i quatre simfonies a gran orquestra.
Les seves obres més notables són l'òpera Els bohemis i Píram i Tisbe.
[modifica] Bibliografia
- Tom núm. 18, pàg. 2723 de l'Enciclopèdia Espasa.
