Anton Florian de Liechtenstein

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anton Florian

Retrat d'Anton Florian de Liechtenstein
Naixement 28 de maig de 1656
Wilfersdorf, Àustria
Defunció 11 d'octubre de 1721 (als 65 anys)
Viena,Àustria
Altres noms '
Títol Príncep de Liechtenstein, duc d'Opava, duc de Jägerndorf i comte de Rietberg

Anton Florian (1656-1721) fou el cinquè príncep de Liechtenstein entre 1718-1721 i des de 1719 va ser el primer governant del recent creat estat de Liechtenstein.

Vida[modifica | modifica el codi]

Anton Florian havia nascut el 28 de maig de 1656 al castell Wilfersdorf fill de Hartman III de Liechtenstein i de la comtesa Sidonia Isabel de Salm-Reiffer. Des de petit es van preocupar de que tiingués una educació que l'habilités en el futur per a tenir un càrrec polític a la cort imperial. El 1676 va ser nomenat camarlenc imperial a la cort dels Habsburg i el 1687 primer intendent hongarès. Dos anys més tard va ser admès al consell privat de l'emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic que, el va enviar com ambaixador seu a la cort papal a Roma.[1]

Arxiduc Carles d'Àustria, del quan Anton Florian va ser preceptor i després ministre.

Per ser un home culte, el 1693 se li va encomanar l'educació de l'arxiduc Carles, el qui seria més endavant emperador Carles VI. El 1697 va ser guardonat amb l'Orde del Toisó d'Or. Entre 1703 i 1711 va viatjar a Espanya per negociar la candidatura com a futur rei. Va rebre el reconeixement i suport del Principat de Catalunya, les corones d'Aragó, València, Sicília i Nàpols. En tots aquests territoris va aconseguir que el reconeguessin amb el nom de Carles III. El 1708 el nou rei Carles III es va instal·lar a Barcelona, amb Anton Florian fent de primer ministre. Per aquesta tasca, Anton Florian va rebre el títol de Grande de España .[2] Però l'altre candidat al tron, Felip de Borbó, no va renunciar i la guerra va ser inevitable.

Amb la mort inesperada el 1711 del germà de l'arxiduc, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles i Anton Florian, tornen a Viena. El 23 de gener de 1719, l'emperador Carles decretà crear un nou estat amb la unió dels comtats de Schellenberg i Vaduz, al qual anomenarà Principat de Liechtenstein, posant com a governant a Anton Florian, ja que la família Liechtenstein eren els propietaris d'aquelles terres des de 1699,[3] i aleshores Anton Florian era el membre masculí de més edat de la família Liechtenstein.

Liechtenstein, el nou estat creat en reconeixement a Anton Florian

Matrimoni i descendència[modifica | modifica el codi]

Anton Florian es va casar el 15 d'octubre de 1679 amb la comtessa Eleonore Barbara von Thun und Hohenstein (1661 - 1723). La parella van tenir la següent descendència:

Mort i successió[modifica | modifica el codi]

Va morir l'onze d'octubre de 1721 a Viena i va ser sepultat a la cripta familiar de l'església de la Nativitat a Vranov u Brna (Moràvia). El títol de príncep de Liechtenstein va passar al seu fill Josef Johann Adam.

Ancestres[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Baró Jordi Hartmann de Liechtenstein, Senyor de Valtice
 
 
 
 
 
 
 
8. Baró Hartmann II de Liechtenstein, Senyor de Valtice, Lednice y Steyregg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Sussanna de Liechtenstein
 
 
 
 
 
 
 
4. Gundaker de Liechtenstein
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Comte Carles I de Ortenburg
 
 
 
 
 
 
 
9. Comtessa Ana Maria de Ortenburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Comtessa Maximiliana de Fraunberg-Haag
 
 
 
 
 
 
 
2. Hartmann III de Liechtenstein
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Comte Edzard II de Frisia Oriental
 
 
 
 
 
 
 
10. Comte Einardo III de Frisia Oriental
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Princesa Catalina de Suècia
 
 
 
 
 
 
 
5. Comtessa Agnès de Frisia Oriental
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Comte Jouan II de Rietberg
 
 
 
 
 
 
 
11. Comtessa Walburga de Rietberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Comtessa Agnès de Bentheim
 
 
 
 
 
 
 
1. Príncep Sobirà Anton Florian de Liechtenstein
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Comte Joan IX de Salm-Reifferscheidt
 
 
 
 
 
 
 
12. Comte Werner de Salm-Reifferscheidt-Dyck
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Comtessa Isabel de Rennenberg
 
 
 
 
 
 
 
6. Comte Ernest Frederic de Salm-Reifferscheidt
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Comte Jodi de Limburg-Stirum
 
 
 
 
 
 
 
13. Comtessa Maria de Limburg-Stirum
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Ermengarda de Wisch, Condesa de Bronckhorst
 
 
 
 
 
 
 
3. Comtessa Sidònia Isabel de Salm-Reifferscheidt
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Comte Enoc X de Leinigen-Hartenburg
 
 
 
 
 
 
 
14. Comte Enoc IX de Leiningen-Dagsburg-Falkenburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Comtessa Catalina de Nassau-Saarbrücken
 
 
 
 
 
 
 
7. Comtessa Maria Úrsula de Leiningen-Dagsburg-Falkenburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Baró Jordi I de Flenckenstein
 
 
 
 
 
 
 
15. Baronessa Úrsula de Fleckenstein
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Comtessa Joana de Salm-Kyrburg
 
 
 
 
 
 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Evelin Oberhammer (Hg), "Der ganzen Welt ein Lob und Spiegel, Das Fürstenhaus Liechtenstein in der frühen Neuzeit", Verlag für Geschichte und Politik / R. Oldenbourg Verlag, Wien / München 1990, S. 218, ISBN=3-7028-0300-9 / 3-486-55731-9
  2. León Sanz, Virginia. «Jornada a Barcelona de Isabel Cristina de Brunswick, esposa del archiduque Carlos (1708)» (en castellà). Estudis, n.33, 2007. pàg 93
  3. Pàgina oficial de la Casa Principesca de Liechtenstein

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Evelin Oberhammer "Der ganzen Welt ein Lob und Spiegel, Das Fürstenhaus Liechtenstein in der frühen Neuzeit",editorial Verlag für Geschichte und Politik / R. Oldenbourg Verlag ,Viena 1990, ISBN=3-7028-0300-9