Anton Rubinstein

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anton Rubinstein

Anton Rubinstein (Vykhvatinec, Transnístria (República de Moldàvia), 28 de novembre de 1829 - Peterhof, Sant Petersburg, 20 de novembre de 1894) fou un compositor, pianista i director d'orquestra rus.

Format primer per la seva mare, a l'edat de 9 anys esdevé alumne del cèlebre pianista francès Alexandre Villoin. Va rebre consells de Liszt a París, on actuà com a intèrpret. Comença una gira de concerts per diferents ciutats d'Europa. El 1844, amb la seva mare i el seu germà Nikolai, s'instal·la a Berlín, on estudia composició i teoria amb Siegfried Dehn i fa amistat amb Felix Mendelssohn i Giacomo Meyerbeer i la pianista espanyola Pilar Fernández de la Mora.

Després de passar per Viena, on tingué entre altres alumnes l'hongarès Jan Nepomuceno Dunkl,[1] el 1848 s'establí a Sant Petersburg on es dedicà des d'aleshores a compondre, protegit per la duquessa Helena Pavlova. Fundà la Societat Russa de Música (1850) i fundà i dirigí el Conservatori de Sant Petersburg (1862-67 i 1887-90), on fou protector de molts compositors i cantants entre d'altres la mezzosoprano Yelizaveta Lawrosska i als pianistes i compositors Josef Hofmann, Sandra Droucker[1] i Albert Maria Eibenschütz. Deixà sis simfonies, quatre obertures per a orquestra, dues cantates, sonates per a piano (és cèlebre la seva Melodia en fa per a piano), 14 òperes (El dimoni, 1875), 4 oratoris (Christus, 1888), etc.

El seu llibre La música i sus representantes fou traduïda al castellà pel musicògraf mexicà Julián Carrillo Trujillo.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anton Rubinstein
  1. 1,0 1,1 Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. IV, pàg. 592 (ISBN 84-239-4574-X)