Anton Rubinstein
Anton Rubinstein (Vykhvatinec, Transnístria (República de Moldàvia), 28 de novembre de 1829 - Peterhof, Sant Petersburg, 20 de novembre de 1894) fou un compositor, pianista i director d'orquestra rus.
Format primer per la seva mare, a l'edat de 9 anys esdevé alumne del cèlebre pianista francès Alexandre Villoin. Va rebre consells de Liszt a París, on actuà com a intèrpret. Comença una gira de concerts per diferents ciutats d'Europa. El 1844, amb la seva mare i el seu germà Nikolai, s'instal·la a Berlín, on estudia composició i teoria amb Siegfried Dehn i fa amistat amb Felix Mendelssohn i Giacomo Meyerbeer i la pianista espanyola Pilar Fernández de la Mora.
Després de passar per Viena, el 1848 s'establí a Sant Petersburg on es dedicà des d'aleshores a compondre, protegit per la duquessa Helena Pavlova. Fundà la Societat Russa de Música (1850) i fundà i dirigí el Conservatori de Sant Petersburg (1862-67 i 1887-90), on fou protector de molts compositors i cantants entre d'altres la mezzosoprano Yelizaveta Lawrosska i als pianistes i compositors Josef Hofmann i Albert Maria Eibenschütz. Deixà sis simfonies, quatre obertures per a orquestra, dues cantates, sonates per a piano (és cèlebre la seva Melodia en fa per a piano), 14 òperes (El dimoni, 1875), 4 oratoris (Christus, 1888), etc.
El seu llibre La música i sus representantes fou traduïda al castellà pel musicògraf mexicà Julián Carrillo Trujillo.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anton Rubinstein |
