Antoni Aulèstia i Pijoan
Antoni Aulèstia i Pijoan (Reus, Baix Camp 1849 - Barcelona, març del 1908) fou un escriptor i historiador català. Va estudiar a Reus i Barcelona.
De ben jove milità en el catalanisme, formà part de la Jove Catalunya (en fou cofundador el 1870) i fou president de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. El 1877 fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i col·laborà a les revistes Lo Gai Saber, La Renaixença i a l'Àlbum Pintoresc Monumental de Catalunya. Fou algunes vegades nomenat mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona.
Va escriure un gran nombre d'obres, entre elles Memoria histórica de los catalanes que intervinieron en el descubrimiento de América (premiada als Jocs Florals de 1876) i la seva obra mestra Història de Catalunya en dos volums (Barcelona, 1887 i 1889), elaborada segons les idees de Valentí Almirall (fou continuada per Ernest Moliné i Brasés). Algunes de les seves obres descriuen els grans monuments catalans com el Monestir de Poblet, el Gran Saló de la Llotja, el Monestir de Sant Cugat del Vallès, Belloch i d'altres.
També va ser un dels redactors de les Bases de Manresa. Va escriure nombrosos discursos i memòries i fou un dels encarregats per la junta permanent d'Unió Catalanista de redactar les Bases de Manresa de 1892. A la seva mort, la seva biblioteca fou cedida a l'Institut d'Estudis Catalans.
[modifica] Obres
- La tradició literària catalana en los segles XVII i XVIII (1873)
- Notícia general de la prosa catalana des de sa aparició fins a terminar lo segle XVI (1874)
- Quadros d'història catalana (1876)
- Notícia històrica dels catalans que intervingueren en la descoberta d'Amèrica (1876)
- Lo moviment literari català (1875-1878)
- Barcelona. Ressenya històrica (1878)
- Associació Catalanista (1883).
- Història de Catalunya (1887)
- Les gestes del rei en Jaume en el Puig de Santa Maria (1908)
