Antoni Bonamusa i Homs
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1929  Barcelona |
| Mort | 20 març 2007 (77/78 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | dissenyador industrial, arquitectura d'interiors |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | empresa de capital privat estudi de disseny |
| Forma jurídica | empresa de capital privat |
| Història | |
| Creació | 1970 |
| Fundador | Antoni Bonamusa i Homs |
| Data de dissolució o abolició | dècada del 1990 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
Antoni Bonamusa i Homs (Barcelona, 1929 - Barcelona, 20 de març de 2007) fou un decorador i dissenyador industrial català.
Biografia[modifica]
El 1943 començà a treballar a l'estudi Alarma realitzant feines d'escenografia i interiorisme. Entre el 1946 i el 1951 formà part de l'equip tècnic d'una companyia hidroelèctrica, treball que compaginà amb altres feines d'il·lustració, interiorisme i pintura. El 1951, conjuntament amb l'aparellador Ramon Tomàs, van crear l'estudi Bonamusa-Tomàs d'arquitectura, interiorisme i disseny industrial. A partir d'una primera col·laboració amb Pere Balañá i Espinós (Cine-Teatre Novedades) a la dècada del 1960, va realitzar l'interiorisme d'altres sales del mateix propietari (Urgell, Aribau, Niza, Palau Balañà), creant així un estil propi.[1] També va decorar els interiors de la seva residència d'estiueig, el Castell de Foixà.[1]
Durant aquests anys, l'oficina de turisme espanyol (Expotur) li va encarregar la realització dels seus pavellons per a les fires de tot el món. Participà habitualment en els salons Hogarotel, tant presentant productes propis com realitzant pavellons per a diferents empreses.[1] Entre el 1966 i el 1968 realitzà el projecte d'urbanisme per a Boca Raton (Florida, EUA).
En el camp del disseny industrial, treballà per a diverses empreses com Ciervo Industrial, per a la qual realitzà el cendrer de peu Delta (1966),[2] la cadira Amèlia (1967),[3] i el llum 2030 (1970).[4] Altres dissenys seus foren el tamboret Cúbica (1965),[5] o la cadira Venus (1990).[6][1]
El 1970 fundà el Grup Bonamusa amb els seus col·laboradors Juan Pinell Escartín (Barcelona, 1935) i Ramon Castells Molist (Barcelona, 1939).[1] Actiu entre les dècades del 1970 i 1990, els seus camps eren l'interiorisme i el disseny industrial (llums, mampares, mobles, manetes i tiradors accessoris de bany, etc.).[1] Un dels seus dissenys fou el cendrer paperera Drac (1994).[7]
Va morir el 20 de març del 2007 a causa d'un càncer terminal.
Premis i reconeixements[modifica]
Els seus dissenys han rebut nombrosos premis Delta de l'ADI/FAD, institució de la qual va ser vocal (1962-63), comptador (1963-68), vicesecretari (1966-67) i vicepresident (1968-69) sota la presidència d'Alfons Serrahima. Va rebre la medalla d'aquesta institució el 1967.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Fons Antoni Bonamusa». Museu del Disseny de Barcelona.
- ↑ «Delta». Museu del Disseny de Barcelona.
- ↑ «Amèlia». Museu del Disseny de Barcelona.
- ↑ «2030». Museu del Disseny de Barcelona.
- ↑ «Cúbica». Museu del Disseny de Barcelona.
- ↑ «Venus». Museu del Disseny de Barcelona.
- ↑ «Drac». Museu del Disseny de Barcelona.