Antoni Bou i Mena
 En roda de premsa el 2007 |
|
| Dades biogràfiques | |
|---|---|
| Nom complet | Antoni Bou i Mena |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Lloc de naixement | Piera, Anoia |
| Data de naixement | 17 d'octubre de 1986 |
| Lloc web | www.tonibou.es |
| Activitat esportiva | |
| Pilot oficial de | Beta, Montesa |
| Temporades oficial | 2003 - 2006 (Beta) 2007 - (Montesa) |
| 1a cursa | Als 13 anys |
| Rècords | 6+7 Campionats del Món |
| Títols internacionals en Trial | |
| C. del Món | 6 (2007, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012) |
| Podis en GP | 73 = 50x1er 13x2on 10x3er |
| C. del Món indoor | 7 (2007, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013) |
| C. d'Europa | 1 (2003) |
| C. d'Europa juvenil | 1 (2002 - 250 cc) |
| Títols estatals en Trial | |
| C. d'Espanya | 5 (2001 Júnior, 2006, 2009, 2011, 2012) |
| C. d'Espanya indoor | 4 (2009 - 2012) |
| Victòries en Trials destacats | |
| TDN | 8 (2005 - 2012) |
| TDN Indoor | 4 (2006 - 2008 i 2012) |
| Palmarès en bicitrial | |
| C. Món Minime C. Esp Benjamin C. Cat Promeses |
1 (2000) 1 (1997) 1 (1994) |
| Altres | |
| Parents famosos | Germà de Gemma Bou |
| Darrera revisió: 22/04/2013 | |
Antoni Bou i Mena (Piera, Anoia, 17 d'octubre de 1986), conegut com a Toni Bou, és un pilot català de trial. Ha assolit 13 títols de campió del món de trial, 6 a l'aire lliure i 7 en modalitat indoor, que el situen com al pilot amb més títols de la història, per davant de Dougie Lampkin (que en té 7 a l'aire lliure i 5 d'indoor) i de Jordi Tarrés amb 7. Cal mencionar que els 7 títols de Tarrés són a l'aire lliure ja que el campionat indoor es creà l'any 1993.
A nivell de trial per equips nacionals, ha format part de l'equip espanyol, composat totalment per corredors catalans, obtenint la victòria al Trial de les Nacions els anys 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011 i 2012. També ha assolit la victòria al Trial de les Nacions Indoor els anys 2006, 2007, 2008 i 2012. Toni Bou corre amb una motocicleta Repsol Montesa HRC.
Taula de continguts |
Trajectòria [modifica]
Toni Bou va néixer a Piera el 17 d'octubre de 1986, justament el mateix dia que Barcelona era designada seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992.[1] La relació de Toni Bou amb el trial es va iniciar als 4 anys d'edat, quan li varen regalar una moto elèctrica per poder practicar trial amb el seu pare, Antoni Bou.[2] Malgrat això els seus primers èxits van amb la bicicleta, competint en biketrial,[3] assolint el 1994 per primera vegada el Campionat de Catalunya en aquesta modalitat[2] i arribant a guanyar-ne el Campionat del Món en categoria Minime l'any 2000. Toni Bou començà a competir en trial l'any 1999, en que obtingué el primer lloc al campionat català de trial en categoria Cadet a l'edat de 12 anys. Fins als 14 anys va compaginar les competicions en moto i bicicleta, per posteriorment centrar-se en la moto.[2] L'any 2001 fou campió espanyol de trial en categoria Junior. L'any 2002 guanyà el Campionat d'Europa de trial juvenil en 250 cc.
El seu debut al Campionat del Món fou l'any 2003, en què acabà en la posició 13 i guanyà el Campionat d'Europa de trial masculí (el mateix any que la seva germana Gemma, tres anys més gran, guanyà el mundial de biketrial en categoria Fèmina).[4] La seva primera victòria en una prova del Campionat del Món fou el 2006, any en que acabà cinquè en el mundial al aire lliure, i tercer en el mundial indoor. Aquell mateix any es proclamà campió espanyol de trial al aire lliure.
Els anys 2007, 2008, 2009 i 2010 fou el gran dominador del trial mundial, i es proclamà campió del món tant en la competició a l'aire lliure com en la Indoor.
L'any 2009 tancà un any impecable al guanyar els cinc principals títols en joc, incloent el campionat del món i d'Espanya, tant indoor com outdoor i el Trial de les Nacions[5], fet que únicament Adam Raga havia assolit anteriorment, en la temporada 2005.
El 25 de juliol de 2010 conquerí el seu quart títol consecutiu de campió del món outdoor, i a més ho arrodoní amb una nova victòria al Gran Premi d'Itàlia, penúltima prova puntuable de la temporada. Bou en tenia prou d'acabar cinquè per assegurar-se el títol, però no va especular i s'emportà el triomf després de fer la millor puntuació en les dues voltes al recorregut. Adam Raga fou segon a Itàlia i ocupà també la segona posició de la general per davant del japonès Takahisa Fujinami.[6] Malgrat que tota la temporada fou complicada degut a un canvi de reglament, Bou guanyà 7 de les primeres 10 proves del mundial.
El 12 de març de 2011 es proclamà campió del món indoor per cinquè any consecutiu, després d'imposar-se en les cinc proves disputades en la temporada.[7] El 4 de setembre del mateix any es proclamà campió del món a l'aire lliure també per cinquè any consecutiu, després d'imposar-se en set de les onze proves disputades en la temporada.[8][9] Per acabar d'arrodonir la temporada, al novembre aconseguí els títols estatals outdoor i indoor, repetint així l'èxit del 2009 en guanyar cinc títols en un any.[10]
La temporada de 2012 la començà tot proclamant-se, el 17 de març a Milà, campió del món indoor per sisena vegada consecutiva (abans i tot que acabés aquest campionat),[11] després d'haver-ne guanyat totes les proves disputades fins al moment. El 8 de juliol guanyà el Trial d'Itàlia i es proclamà Campió del Món a l'aiure lliure a manca de dues proves per al final del campionat, aconseguint així el seu dotzè títol mundial i igualant el rècord de 12 que tenia Dougie Lampkin.[12]
La temporada de 2013 aconseguí el seu setè títol mundial indoor consecutiu, assolint així un total de 13 campionats mundials guanyats, xifra que el converteix en el millor pilot de trial de tots els temps.[13]
Palmarès [modifica]
Biketrial [modifica]
| Any | Categoria | C. del Món | C. d'Esp. | C. de Cat. |
|---|---|---|---|---|
| 1994 | Promeses | - | 1r | |
| 1995 | Poussin | 2n | ||
| 1996 | Poussin | 2n | ||
| 1997 | Benjamin | 9è | 1r | |
| 1998 | Benjamin | 2n | ||
| 1999 | Minime | 2n | ||
| 2000 | Minime | 1r | ||
| Total títols | 1 | 1 | 1 | |
Trial [modifica]
| Any | Motocicleta | C. del Món outdoor[14] |
C. del Món indoor |
TDN outdoor1 |
TDN indoor1 |
C. d'Espanya outdoor[15] |
C. d'Espanya indoor[15] |
Altres | Títols2 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2001 | Beta | - | - | - | - | 1r Júnior | - | 1 | |
| 2002 | Beta | - | - | - | - | 11è | - | Campió d'Europa juvenil | 1 |
| 2003 | Beta | 13è | - | - | - | 8è | 5è | Campió d'Europa | 1 |
| 2004 | Beta | 9è | - | - | - | 11è | 4t | - | |
| 2005 | Beta | 5è | 7è | 1r | - | 4t | 2n | 1 | |
| 2006 | Beta | 5è | 3r | 1r | 1r | 1r | 3r | 3 | |
| 2007 | Montesa | 1r | 1r | 1r | 1r | 2n | 2n | 4 | |
| 2008 | Montesa | 1r | 1r | 1r | 1r | 2n | 3r | 4 | |
| 2009 | Montesa | 1r[16] | 1r[17] | 1r | - | 1r | 1r | 5 | |
| 2010 | Montesa | 1r | 1r[18] | 1r | - | 2n | 1r | 4 | |
| 2011 | Montesa | 1r[9] | 1r[7] | 1r | - | 1r | 1r | 5 | |
| 2012 | Montesa | 1r | 1r | 1r | 1r | 1r | 1r | 6 | |
| 2013 | Montesa | 1r | 1 | ||||||
| Total títols | 6 | 7 | 8 | 4 | 5 | 4 | 2 | 36 | |
| 13 mundials | 12 tdn | 9 estatals | |||||||
- Notes
- ^ La classificació consignada a TDN fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal
- ^ Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals o internacionals guanyats, incloent-hi el TDN
Referències [modifica]
- ↑ La Vanguardia, 18/10/1986, Euforia popular tras la designación de la Ciudad Condal como sede de los JJ.00.’92
- ↑ 2,0 2,1 2,2 La Vanguardia, 2 de febrer de 2011, Monogràfic especial de Trial + Enduro a Barcelona.
- ↑ «Palmarés de Toni Bou» (en castellà). tonibou.es. [Consulta: 9 febrer 2011].
- ↑ «Amb 16 anys, el pierenc Toni Bou guanya el campionat d’Europa de trial absolut» (PDF). La Fura, 26 setembre 2003. [Consulta: 9 febrer 2011].
- ↑ Anoia Diari, Toni Bou tanca un any impecable guanyant l'estatal 'indoor' de trial
- ↑ 3cat24.cat, Toni Bou conquereix el seu quart títol mundial de trial amb una victòria al Gran Premi d'Itàlia
- ↑ 7,0 7,1 3cat24, Motociclisme Toni Bou guanya el Trial Indoor de Madrid i revalida el títol mundial per cinquena vegada
- ↑ «Toni Bou aconsegueix el seu cinquè títol mundial després d'imposar-se en la prova de França». esport3.cat. Esport3, 5 setembre 2011. [Consulta: 5 setembre 2011].
- ↑ 9,0 9,1 «Five in a row for Bou» (en anglès). fim-live.com. FIM, 4 setembre 2011. [Consulta: 5 setembre 2011].
- ↑ «Toni Bou revalida el títol de campió d'Espanya de trial i completa un any pletòric». esport3.cat, 27 novembre 2011. [Consulta: 29 novembre 2011].
- ↑ «Toni Bou es proclama campió del món de trial "indoor" per sisena vegada consecutiva». esport3.cat, 17 març 2012. [Consulta: 18 març 2012].
- ↑ «Toni Bou, campió del món de trial a l'aire lliure per sisè any consecutiu». Ara, 8 de juliol de 2012. [Consulta: 8 de juliol de 2012].
- ↑ «Toni Bou obté el setè títol mundial consecutiu de trial indoor i ja és el millor pilot de tots els temps». 324.cat, 24 març 2013. [Consulta: 24 març 2013].
- ↑ «The kings... Bou Toni» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 30 desembre 2010].
- ↑ 15,0 15,1 «Campeonatos de España, Trofeos Nacionales y Copas R.F.M.E.» (en castellà). rfme.net. RFME. [Consulta: 10 febrer 2011].
- ↑ «Toni Bou es proclama campió mundial de trial a l'aire lliure per tercer any consecutiu». esport3.cat, 6 novembre 2009. [Consulta: 9 febrer 2011].
- ↑ «Toni Bou es proclama campió del món de trial indoor per tercer any consecutiu». esport3.cat, 9 octubre 2009. [Consulta: 9 febrer 2011].
- ↑ «Toni Bou guanya el quart títol mundial consecutiu». El 9 Esportiu, 28 de març de 2010.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Bou i Mena |
- Lloc Web oficial (castellà)
- Toni Bou en escenes de la pel·lícula Dirtyflows Season 2009, rodades a Castellolí (anglès)
- Imatge de Toni Bou el 2011
|
|||||||||||||
|
|||||||||||
|
||||||||||||
- Persones vives
- Campions del món de trial
- Campions d'Europa de trial
- Guanyadors de Grans Premis de trial
- Campions d'Espanya de trial
- Guanyadors del Trial de les Nacions
- Pilots catalans de trial
- Corredors de bicitrial catalans
- Campions del món de bicitrial
- Pilots de Beta
- Pilots de Montesa
- Pilots de motociclisme anoiencs
- Pierencs
