Antoni Bou i Mena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Toni Bou
Toni Bou en la rueda de prensa.jpg
En roda de premsa el 2007
Dades biogràfiques
Nom complet Antoni Bou i Mena
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Lloc de naixement Piera, Anoia
Data de naixement 17 d'octubre de 1986 (1986-10-17) (28 anys)
Lloc web www.tonibou.es
Activitat esportiva
Pilot oficial de Beta, Montesa
Temporades oficial 2003 - 2006 (Beta)
2007 - (Montesa)
1a cursa Als 13 anys
Rècords 16 mundials de motociclisme (8 de trial i 8 de trial indoor), 2014.
Títols internacionals en Trial
C. del Món 8 (2007, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014)
Podis en GP 98  =  64x1er  22x2on  12x3er
C. del Món indoor 8 (2007, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014)
C. d'Europa 1 (2003)
C. d'Europa juvenil 1 (2002 - 250 cc)
Títols estatals en Trial
C. d'Espanya 5 (2006, 2009, 2011, 2012, 2013)
C. d'Espanya indoor 5 (2009 - 2013)
C. d'Espanya júnior 1 (2001)
Victòries en Trials destacats
TDN 9 (2005 - 2013)
TDN Indoor 4 (2006 - 2008 i 2012)
Palmarès en bicitrial
C. Món Minime
C. Esp Benjamin
C. Cat Promeses
1 (2000)
1 (1997)
1 (1994)
Altres
Parents famosos Germà de Gemma Bou
Darrera revisió: 16/10/2014

Antoni Bou i Mena (Piera, Anoia, 17 d'octubre de 1986), conegut com a Toni Bou, és un pilot català de trial. Ha assolit 16 títols de campió del món de trial, 8 a l'aire lliure i 8 en modalitat en pista coberta, que el situen com al pilot amb més títols de la història d'aquest esport, per davant de Dougie Lampkin (que en té 7 a l'aire lliure i 5 en pista coberta) i de Jordi Tarrés amb 7 a l'aire lliure.[1] Al mateix temps, els seus setze títols mundials igualen els que ostenta Laia Sanz (13 de trial femení i 3 d'enduro) i superen l'antic rècord de quinze campionats mundials de motociclisme que ostentava fins aleshores Giacomo Agostini.

A nivell de trial per equips nacionals, ha format part de l'equip espanyol, compost totalment per corredors catalans, obtenint la victòria al Trial de les Nacions des del 2005 al 2013. També ha assolit la victòria al Trial de les Nacions Indoor els anys 2006, 2007, 2008 i 2012. Toni Bou corre amb una motocicleta Repsol Montesa HRC.

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Toni Bou va néixer a Piera el 17 d'octubre de 1986, justament el mateix dia que Barcelona era designada seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992.[2] La relació de Toni Bou amb el trial es va iniciar als 4 anys, quan li varen regalar una moto elèctrica per poder practicar trial amb el seu pare, Antoni Bou.[3] Malgrat això els seus primers èxits van amb la bicicleta, competint en biketrial,[4] assolint el 1994 per primera vegada el Campionat de Catalunya en aquesta modalitat[3] i arribant a guanyar-ne el Campionat del Món en categoria Minime l'any 2000. Toni Bou començà a competir en trial l'any 1999, en que obtingué el primer lloc al campionat català de trial en categoria Cadet a l'edat de 12 anys. Fins als 14 anys va compaginar les competicions en moto i bicicleta, per posteriorment centrar-se en la moto.[3] L'any 2001 fou campió espanyol de trial en categoria Junior. L'any 2002 guanyà el Campionat d'Europa de trial juvenil en 250 cc.

Toni Bou amb la Cota el 2007

El seu debut al Campionat del Món fou l'any 2003, en què acabà en la posició 13 i guanyà el Campionat d'Europa de trial masculí (el mateix any que la seva germana Gemma, tres anys més gran, guanyà el mundial de biketrial en categoria Fèmina).[5] La seva primera victòria en una prova del Campionat del Món fou el 2006, any en què acabà cinquè en el mundial a l'aire lliure, i tercer en el mundial en pista coberta. Aquell mateix any es proclamà campió espanyol de trial a l'aire lliure.

Els anys 2007, 2008, 2009 i 2010 fou el gran dominador del trial mundial, i es proclamà campió del món tant en la competició a l'aire lliure com en la de pista coberta.

L'any 2009 tancà un any impecable en guanyar els cinc principals títols en joc, incloent el campionat del món i d'Espanya, tant en pista coberta com a l'aire lliure i el Trial de les Nacions,[6] fet que únicament Adam Raga havia assolit anteriorment, en la temporada 2005.

El 25 de juliol de 2010 conquerí el seu quart títol consecutiu de campió del món a l'aire lliure, i a més ho arrodoní amb una nova victòria al Gran Premi d'Itàlia, penúltima prova puntuable de la temporada. Bou en tenia prou d'acabar cinquè per assegurar-se el títol, però no va especular i s'emportà el triomf després de fer la millor puntuació en les dues voltes al recorregut. Adam Raga fou segon a Itàlia i ocupà també la segona posició de la general per davant del japonès Takahisa Fujinami.[7] Malgrat que tota la temporada fou complicada degut a un canvi de reglament, Bou guanyà 7 de les primeres 10 proves del mundial.

El 12 de març de 2011 es proclamà campió del món en pista coberta per cinquè any consecutiu, després d'imposar-se en les cinc proves disputades en la temporada.[8] El 4 de setembre del mateix any es proclamà campió del món a l'aire lliure també per cinquè any consecutiu, després d'imposar-se en set de les onze proves disputades en la temporada.[9][10] Per acabar d'arrodonir la temporada, al novembre aconseguí els títols estatals a l'aire lliure i en pista coberta, repetint així l'èxit del 2009 en guanyar cinc títols en un any.[11]

La temporada de 2012 la començà tot proclamant-se, el 17 de març a Milà, campió del món en pista coberta per sisena vegada consecutiva (abans i tot que acabés aquest campionat),[12] després d'haver-ne guanyat totes les proves disputades fins al moment. El 8 de juliol guanyà el Trial d'Itàlia i es proclamà Campió del Món a l'aiure lliure a manca de dues proves per al final del campionat, aconseguint així el seu dotzè títol mundial i igualant el rècord de 12 que tenia Dougie Lampkin.[13]

La temporada de 2013 aconseguí el seu setè títol mundial en pista coberta consecutiu,[14] i també el setè títol consecutiu a l'aire lliure, assolint d'aquesta manera un total de 14 campionats mundials guanyats,[15] xifra que el convertia en el millor pilot de trial de tots els temps.[14] Bou guanyà aquest campionat superant en els darrers trams del Gran Premi de França a Adam Raga, campió els anys 2005 i 2006.[15]

El març de 2014 es proclamà Campió del Món de trial en pista coberta per vuitena vegada consecutiva.[16]

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Biketrial[modifica | modifica el codi]

Any Categoria C. del Món C. d'Esp. C. de Cat.
1994 Promeses - 1r
1995 Poussin 2n
1996 Poussin 2n
1997 Benjamin 1r
1998 Benjamin 2n
1999 Minime 2n
2000 Minime 1r
Total títols 1 1 1

Trial[modifica | modifica el codi]

Any Motocicleta C. del Món
outdoor
[17]
C. del Món
indoor
TDN
outdoor
1
TDN
indoor
1
C. d'Espanya
outdoor
[18]
C. d'Espanya
indoor
[18]
Altres Títols2
2001 Beta - - - - 1r Júnior - 1
2002 Beta - - - - 11è - Campió d'Europa juvenil 1
2003 Beta 13è - - - Campió d'Europa 1
2004 Beta - - - 11è 4t -
2005 Beta 1r - 4t 2n 1
2006 Beta 3r 1r 1r 1r 3r 3
2007 Montesa 1r 1r 1r 1r 2n 2n 4
2008 Montesa 1r 1r 1r 1r 2n 3r 4
2009 Montesa 1r[19] 1r[20] 1r - 1r 1r 5
2010 Montesa 1r 1r[21] 1r - 2n 1r 4
2011 Montesa 1r[10] 1r[8] 1r - 1r 1r 5
2012 Montesa 1r 1r 1r 1r 1r 1r 6
2013 Montesa 1r 1r 1r - 1r 1r 5
2014 Montesa 1r 1r - 2
Total títols 8 8 9 4 6 5 2 42
16 mundials 13 tdn 11 estatals
Notes
  1. ^ La classificació consignada a TDN fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal
  2. ^ Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals o internacionals guanyats, incloent-hi el TDN

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Toni Bou aconsegueix el seu vuitè títol mundial de trial a l'aire lliure». elpuntavui.cat. El Punt Avui, 7 setembre 2014. [Consulta: 7 setembre 2014].
  2. La Vanguardia, 18/10/1986, Euforia popular tras la designación de la Ciudad Condal como sede de los JJ.00.’92
  3. 3,0 3,1 3,2 La Vanguardia, 2 de febrer de 2011, Monogràfic especial de Trial + Enduro a Barcelona.
  4. «Palmarés de Toni Bou» (en castellà). tonibou.es. [Consulta: 9 febrer 2011].
  5. «Amb 16 anys, el pierenc Toni Bou guanya el campionat d’Europa de trial absolut» (PDF). La Fura, 26 setembre 2003. [Consulta: 9 febrer 2011].
  6. Anoia Diari, Toni Bou tanca un any impecable guanyant l'estatal 'indoor' de trial
  7. 3cat24.cat, Toni Bou conquereix el seu quart títol mundial de trial amb una victòria al Gran Premi d'Itàlia
  8. 8,0 8,1 3cat24, Motociclisme Toni Bou guanya el Trial Indoor de Madrid i revalida el títol mundial per cinquena vegada
  9. «Toni Bou aconsegueix el seu cinquè títol mundial després d'imposar-se en la prova de França». esport3.cat. Esport3, 5 setembre 2011. [Consulta: 5 setembre 2011].
  10. 10,0 10,1 «Five in a row for Bou» (en anglès). fim-live.com. FIM, 4 setembre 2011. [Consulta: 5 setembre 2011].
  11. «Toni Bou revalida el títol de campió d'Espanya de trial i completa un any pletòric». esport3.cat, 27 novembre 2011. [Consulta: 29 novembre 2011].
  12. «Toni Bou es proclama campió del món de trial "indoor" per sisena vegada consecutiva». esport3.cat, 17 març 2012. [Consulta: 18 març 2012].
  13. «Toni Bou, campió del món de trial a l'aire lliure per sisè any consecutiu». Ara, 8 de juliol de 2012. [Consulta: 8 de juliol de 2012].
  14. 14,0 14,1 «Toni Bou obté el setè títol mundial consecutiu de trial indoor i ja és el millor pilot de tots els temps». 324.cat. 324.cat, 24 març 2013. [Consulta: 24 març 2013].
  15. 15,0 15,1 Diari Ara, Toni Bou es proclama per setena vegada campió del món de trial
  16. «Toni Bou aconsegueix el seu vuitè mundial de trial indoor a Milà». 324.cat. 324.cat, 16 març 2014. [Consulta: 16 març 2014].
  17. «The kings... Bou Toni» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 30 desembre 2010].
  18. 18,0 18,1 «Campeonatos de España, Trofeos Nacionales y Copas R.F.M.E.» (en castellà). rfme.net. RFME. [Consulta: 10 febrer 2011].
  19. «Toni Bou es proclama campió mundial de trial a l'aire lliure per tercer any consecutiu». esport3.cat, 6 novembre 2009. [Consulta: 9 febrer 2011].
  20. «Toni Bou es proclama campió del món de trial indoor per tercer any consecutiu». esport3.cat, 9 octubre 2009. [Consulta: 9 febrer 2011].
  21. «Toni Bou guanya el quart títol mundial consecutiu». El 9 Esportiu, 28 de març de 2010.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Bou i Mena