Antoni Canals
De Viquipèdia
Antoni Canals (1352-1419) fou un frare dominic, orador i escriptor. Nasqué al llavors Regne de València i destacà pels seus sermons (dels quals no en conservem cap) i per tres traduccions o adaptacions d'obres clàssiques al català.
Fou deixeble de Sant Vicent Ferrer, ensenyà teologia a València fins l'any 1398 i estigué vinculat a la Cort Reial, que el féu cridar per un període de temps de 1398 a 1401, que es traslladà a Barcelona. Tornat a València exercí de de lloctinent de l'inquisidor del regne des de 1401 a 1419, any en què morí.
Obra [modifica]
La seua obra té com a finalitat el seu apostolat. El caràcter humanista de fra Antoni Canals es limita a tres obres:
- La traducció de De providentia de Sèneca.
- La versió del Dictorum factorumque memorabilium de Valeri Màxim, anomenada Llibre anomenat Valeri Màxim.
- La seua obra humanista per excel·lència: Raonament fet entre Scipió e Aníbal, que és una traducció lliure del llibre setè de l'Àfrica de Petrarca, amb interpolacions basades en d'altres autors.
Enllaços externs [modifica]
Poesia d'Antoni Canals a RIALC
