Antoni Canals

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Antoni Canals (1352-1419) fou un frare dominic, orador i escriptor. Nasqué al llavors Regne de València i destacà pels seus sermons (dels quals no en conservem cap) i per tres traduccions o adaptacions d'obres clàssiques al català.

Fou deixeble de Sant Vicent Ferrer, ensenyà teologia a València fins a l'any 1398 i estigué vinculat a la Cort Reial, que el féu cridar per un període de temps de 1398 a 1401, que es traslladà a Barcelona. Tornat a València exercí de de lloctinent de l'inquisidor del regne des de 1401 a 1419, any en què morí.

Obra[modifica | modifica el codi]

La seua obra té com a finalitat el seu apostolat. El caràcter humanista de fra Antoni Canals es limita a tres obres:

  • La traducció de De providentia de Sèneca.
  • La versió del Dictorum factorumque memorabilium de Valeri Màxim, anomenada Llibre anomenat Valeri Màxim.
  • La seua obra humanista per excel·lència: Raonament fet entre Scipió e Aníbal, que és una traducció lliure del llibre setè de l'Àfrica de Petrarca, amb interpolacions basades en altres autors.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Antoni Canals a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Poesia d'Antoni Canals a RIALC

Vegeu també[modifica | modifica el codi]