Antoni Catany i Jaume

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:41, 25 set 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaToni Catany

Toni Catany
Biografia
NaixementAntoni Catany i Jaume
15 d'agost de 1942
Llucmajor, Mallorca
Mort14 d'octubre de 2013(2013-10-14) (als 71 anys)
Barcelona
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
NacionalitatIlles Balears Illes Balears
Activitat
Ocupaciófotògraf, artista Modifica el valor a Wikidata
ArtFotografia
Premis

Toni Catany (Llucmajor, 15 d'agost de 1942 - Barcelona, 14 d'octubre de 2013)[1][2] fou un fotògraf mallorquí de formació autodidacta.

Trajectòria professional

Toni Catany va residir a Barcelona des de 1960, ciutat en què va cursar estudis de Ciències químiques. Fotògraf autodidacte, es va iniciar en la professió com a free-lance (per compte propi) el 1966, realitzant reportatges de viatges. L'any 1968, va publicar els seus primers reportatges sobre Israel-Palestina i Egipte en la revista Destino i sobre les Illes Balears en La Vanguardia. Però aviat es decantaria per terrenys diferents dels de la fotografia de premsa. El 1972, la galeria Aixelà de Barcelona va acollir la seva primera exposició. El 1980, va iniciar una sèrie de natures mortes que li va procurar el reconeixement a escala mundial.

El bodegó d'estudi, els paisatges i l'arquitectura mediterrània, amb un especial interès pel mestissatge, els retrats i els nus masculins tractats amb singular poesia són alguns dels grans temes que Catany va abordar en la seva obra. Una obra que, tècnicament, es va iniciar amb la imitació de tècniques antigues (com el daguerreotip i el calotip), i més recentment en les polaroids transportades. Sempre amb la combinació de procediments del passat, tradició i experimentació, amb gran influència de la pintura, i amb alternança del blanc i negre i el color, tot i que també va incorporar com a mitjà d'expressió la fotografia digital en els seus darrers anys.[2]

És autor d'una monografia sobre el fotògraf mallorquí Tomàs Monserrat (1873-1944).[3]

Va exposar a Espanya, França, Països Baixos, Regne Unit, Itàlia, Estats Units, Tunísia, Alemanya i Japó, entre altres països. La seva obra es troba a la Biblioteca Nacional de París, al Museu d'Art Modern de París, al Museu Niepce (Chalons-sur-Saone, França), a la Universitat de Parma (Itàlia), a la International Polaroid Collection (EUA), i al Museu de Mallorca.

També va ser un gran viatger, molt interessat en Mèxic i Veneçuela així com Iran, Indía i Bangladesh, on va compartir moltes estades amb l'escriptora i viatgera Ana María Briongos.[4][5][6][7]

Fundació Toni Catany

Article principal: Fundació Toni Catany

La Fundació Toni Catany és una fundació cultural privada, creada el 10 de juliol de 2014 a Llucmajor, Mallorca, que té les finalitats següents:

  1. Catalogar, conservar, estudiar, defensar, prestigiar i difondre el llegat artístic i fotogràfic de Toni Catany.
  2. Col·laborar amb les institucions públiques en la creació i la gestió d'un centre internacional de fotografia, amb seu a Llucmajor, amb vocació d'esdevenir un organisme actiu amb projecció local i global per al foment de la cultura fotogràfica i per al coneixement i la difusió de l'obra de Toni Catany.
  3. Acostar al públic en general l'obra de Toni Catany, per a la qual cosa la Fundació gestiona els drets d'autor que generi l'obra de Toni Catany, i posa a la venda còpies de part d'aquesta obra que sigui susceptible de comercialització.
  4. Col·laborar amb institucions públiques i entitats privades per al foment de la cultura fotogràfica i per potenciar les Illes Balears com a lloc de trobada de qualsevol expressió artística o cultural.[8]

Llibres publicats

  • 1987: Natures mortes. Premi al millor llibre fotogràfic en l'edició de 1990 de la Primavera Fotogràfica de Barcelona.
  • 1991: La meva Mediterrània. Premi del llibre als Rancontres Internationales de la Photographie d'Arles guardonat per la Generalitat de Catalunya com a millor llibre il·lustrat de l'any.
  • 1993: Somniar déus (amb text de Blai Bonet)
  • 1994: Obscura memòria
  • 1997: Fotografies. Premi dels Editors Europeus i premi del llibre català concedit per la Generalitat de Catalunya.
  • 1997: Cossiols
  • 1998: Calotips
  • 2000: Toni Catany, l'artista en el seu paradís
  • 2002: Toni Catany
  • 2003: Record de Llucmajor
  • 2004: Liébana infinita
  • 2006: Venessia

Guardons

Referències

  1. ↑ Toni Catany o la obsesión por el paso del tiempo a El País, 14/10/2013 (castellà)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Mor Toni Catany, el gran fotògraf de la poesia a Ara Balears, 15/10/2013
  3. ↑ Tomas Monserrat. Retratista d'un poble. A cura de Toni Catany. a Iberlibro.com (castellà)
  4. ↑ A Ahmedabad, Gujarat, India amb Toni Alsina, Tony Catany i la ceramista índia Falguni Bhat al 2009
  5. ↑ Ana María Briongos, Oscar Pujol, Toni Catany, Merce Escrich i Toni Alsina, al Instituto Cervantes de Nova Delhi, Indía al 2009
  6. ↑ Ana María Briongos pels carrers de Puri, Orissa, India. Darrere seu Toni Catany, al 2011. La foto es de Toni Alsina
  7. ↑ Toni Catany, el fotógrafo, el viajero, la persona, el amigo. 10/03/2014
  8. ↑ «Fundació Toni Catany». [Consulta: 29 setembre 2015].
  9. ↑ Obrador, T «El pleno declara a Antoni Catany nuevo Hijo Ilustre». Diario de Mallorca, 31-12-2015.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Catany i Jaume
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antoni_Catany_i_Jaume&oldid=17522237»