Antoni Cellers i Azcona

Antoni Cellers i Azcona (Lleida, 1775 - Barcelona, 1835) fou un arquitecte català. L'any 1817 fou el primer director de l'Escola d'Arquitectura de l'Escola de la Llotja.^[1]

Estudià a Madrid (1797-1803) i Roma (1803-1814). Al 1816-1818 dissenyà diversos projectes d'obres públiques a Lleida, entre els que destacà un del canal d'Urgell, els plans del qual foren aprofitats per al traçat definitiu del 1852. Autor de les reformes del Palau Alòs de Barcelona (1818) i de l'Església de l'Immaculat Cor de Maria (antiga Església dels Escolapis) de Sabadell (1831-1832),^[2] intervingué en la restauració del Monestir de Montserrat. Estudià amb el seu deixeble Josep Oriol Mestres les restes del temple romà de Barcelona, que identificà amb el d'Hèrcules. Autor també d'un estudi sobre les roques volcàniques d'Olot (1829).

Referències [modifica]

↑ Bassegoda i Nonell, Joan. «Vida y obra del arquitecto Antonio Celles Azcona (1775-1835)» (en castellà). Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, 88, 1999, p. 19-30 [Consulta: 16 de març de 2013].
↑ Garganté Llanes, Maria. «Antoni Cellers i el seu entorn: notes sobre arquitectura religiosa vuitcentista» (en català). Locvs Amoenvs, 10, 2009-2010, p. 195-226 [Consulta: 16 de març de 2013].