Antoni Dalmau i Ribalta
Antoni Dalmau i Ribalta (Igualada, 13 de març de 1951) és un escriptor i ex-polític català. Fou President de la Diputació de Barcelona, des de 1982 fins al 1987, i vicepresident del Parlament de Catalunya (1988-1995). Ha estat president de la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona des de 1988, professor de la facultat de Ciències de la Comunicació (Blanquerna) de la Universitat Ramon Llull, traductor i col·laborador regular de diversos mitjans de comunicació, director de la Revista d'Igualada i autor de setze llibres, entre els quals set novel·les.[1]
Taula de continguts |
Trajectòria personal i política [modifica]
Nascut a Igualada, un dels 8 fills del polític i escriptor Antoni Dalmau i Jover. Fou llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona[2] l'any 1972 i exercí com a professor de català, i com advocat fins l'any 1982.[2] Fou regidor de l'Ajuntament d'Igualada (1979-1983 i 1987-1991) i regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1983-1987).[2] Fou elegit diputat de la Diputació de Barcelona a les eleccions de 1979 pel partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) pel Districte Electoral de Barcelona, i renovà el càrrec en les eleccions de 1983.[3]
L'any 1982 succeí Francesc Martí i Jusmet com a President de la Diputació de Barcelona, càrrec que mantingué fins l'any 1987 quan fou succeït per Manel Royes i Vila.[3] L'any 1987 va encapçalar la llista del PSC en les eleccions municipals a Igualada, i va obtenir 9 regidors davant els 11 que obtingué per la llista encapçalada per l'alcalde Manuel Miserachs i Codina (CiU).[4]
Fou diputat al Parlament de Catalunya (1988-1999) i vicepresident del Parlament de Catalunya (1988-1995). En la seva etapa com a diputat fou president de la Comissió de Política Cultural (1995-1999) i va formar part de les comissions de Govern, Cooperació i Incendis, Cultura, Esports i Turisme, i del Patronat de la Muntanya de Montserrat.
En la seva vessant d'escriptor ha escrits diverses novel·les i assaigs polítics i s'ha destacat com a especialista en la història del catarisme.[5] També ha traduït nombrosos llibres, usant en alguns casos el pseudònim Albert Vilardell.[6]
És col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació incloent el El Punt Avui, El Periódico de Catalunya, Catalunya Ràdio i el programa Els matins de TV3. Ha estat fundador i director de la Revista d'Igualada i professor de la facultat de Ciències de la Comunicació, Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull.
Actualment és redactor del projecte i comissari del Museu de la Premsa de Catalunya que s'instal·larà a l'edifici històric de la Igualadina Cotonera segons el conveni signat l'any 2009 entre l'ajuntament d'Igualada i el Grup Godó.[7][8]
Obres publicades [modifica]
Novel·les [modifica]
- El testament de l'últim càtar, Primera edició: 2006, Columna
- Primavera d'hivern, Premi Fiter i Rossell 2004, Primera edició: 2005, Columna
- L'amor de lluny, Primera edició: 2001,Columna
- Naufragis quotidians, Conjuntament amb Anna Vila i Badia, Primera edició: 1999, Columna
- Terra d'oblit. El vell camí dels càtars, Primera edició: 1997, I Premi Nèstor Luján de novel·la històrica 1997, Columna
- Capsa de records, Primera edició: 1995, Columna
- El cor de l'espiral. Diari íntim d'un conseller d'Agricultura, Primera edició: 1994, Columna
Assaigs polítics [modifica]
- Materials d'obra, Any 1987, Edicions 62
- Cartes a un jove polític. Què pots fer pel teu país, Primera edició: 2000, Columna
Estudis històrics [modifica]
- Set dies de fúria. Barcelona i la Setmana Tràgica (juliol de 1909), Primera edició: 2009, Columna - Destino, Colección Imago Mundi, núm. 164
- El cas Rull. Viure del terror a la Ciutat de les Bombes (1901-1908, Primera edició: 2008, Columna
- Petita història d'Enric Prat de la Riba, Primera edició: 2007, Il·lustracions de Pilarín Bayés, Mediterrània
- Els càtars, Primera edició: 2005
- Una escapada al país dels càtars. Guia de viatge, Primera edició: 2002, Columna
- Pels camins de la història d'Igualada, Primera edició: 1985, Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil 1985, Abadia de Montserrat
Tradicions i costums [modifica]
- Jocs, cançons i costums que no hem de perdre, Primera edició: 2008 ,Il·lustracions de Núria Giralt. Columna.
- Les festes tradicionals que no hem de perdre, Primera edició: 2005, Il·lustracions de Núria Giralt. Columna.
Premis i distincions [modifica]
- Premi Agustí Duran i Sanpere d'Història de Barcelona, en el marc dels Premis Ciutat de Barcelona 2010. Febrer de 2011.[9]
| Precedit per: Francesc Martí i Jusmet |
President de la Diputació de Barcelona 1982– 1987 |
Succeït per: Manel Royes i Vila |
Referències [modifica]
- ↑ Antoni Dalmau a escriptors.com
- ↑ 2,0 2,1 2,2 "Qui escriu a l'Anoia". 1994. Sònia Magallón i Teresa Mas. Editat pel Consell Comarcal de l'Anoia.
- ↑ 3,0 3,1 Presidents de la Diputació de Barcelona
- ↑ La Vanguardia, 12 de juny de 1987, Un candidato de lujo
- ↑ BiblioSort, Els Càtars
- ↑ Antoni Dalmau, Traduccions realitzades
- ↑ La Vanguardia, 21 d'octubre de 2009, El Museu de la Premsa de Catalunya ya es noticia (castellà)
- ↑ Anoia Diari, Revisar la història del país a partir de la premsa i el periodisme
- ↑ Anoia Diari, Antoni Dalmau reconegut amb el premi Agustí Duran i Sanpere d'Història de Barcelona
