Antoni Esplugas i Puig
Antoni Esplugas Puig (Barcelona 1852-1929) va ser un fotògraf pioner d'aquesta activitat professional a Barcelona.
Antonio Esplugas va néixer a Barcelona el 26 d'abril de 1852, fill del pintor i professor de dibuix Antoni Esplugas Gual i de Mariana Puig Batlle, de Vilanova. Des de molt jove s'inicià en el món de la pintura, ofici que abandonà després del seu matrimoni amb Rosa Generes. En 1876, obria a Barcelona un taller de fotografia propi -gabinet de retratista- a la plaça del Teatre 7, sobre la fonda del Falcó, que posteriorment traslladà al número 2 de la mateixa plaça.
El 1881 va rebre la Creu d'Isabel la Catòlica, per haver obtingut unes "instantànies" en un quart de segon.[1]
En 1888, aconsegueix l'exclusiva per fotografiar les persones i grups que visitaven l'Exposició Universal de 1888 i pujaven al globus captiu, una atracció força novedosa i molt visitada. Arrel d'aquesta activitat, Esplugas obté algunes fotografies aèries de Barcelona i va rebre la medalla d'argent de l'Exposició per haver fet les primeres fotos aèries d'Espanya.[1] La fotografia aèria, però, no es va desenvolupar fins els anys 1920, junt amb l'aviació.
El reconeixement li arribà aviat amb diferents premis i condecoracions així com un gran nombre d'encàrrecs de particulars. Va ser fotògraf de la Casa Reial, Cavaller de l'Orde d'Isabel la Catòlica, i va obtenir diploma d'honor a l'exposició de Londres (1887) i medalles de plata a les exposicions de Barcelona (1888) i de París (1899).
Va poder ampliar i augmentar el negoci -en 1889 arribà a tenir 13 empleats- fins a constituir una de les primeres empreses fotogràfiques de Catalunya, obrint taller el 1893 al Passeig de Gràcia, 25 i, des del 1920, en el mateix passeig en el número 115.[1]
A més de la seva producció diària, viatjà per Espanya enregistrant una gran col·lecció de retrats d'artistes de l'època (cantants, ballarines, toreros, pilotaris) que després comercialitzarà en format de targetes i postals, material del qual es conserva una bona part.
Antonio Esplugas va practicar un tipus de fotografia més creativa i personal en dues facetes que el distingeixen de la majoria de fotògrafs de la seva època: el nu eròtico-artístc i la fotografia de tipus informatiu, més propera al fotoperiodisme.
Interessat per una professió que estava en plena evolució, va iniciar la realització d'un museo fotogràfic.
Entre la seva obra impresa destaca la "Galeria de Catalanes Ilustres" i la "Guia Cicerone del Viajero o bañista". En total, la seva col·lecció avui preservada a l'Arxiu Nacional de Catalunya consta d'unes 30.000 fotografies, la majoria retrats.
