Antoni de Falguera i Sivilla
| Antoni de Falguera i Sivilla | |
| Dades biogràfiques | |
|---|---|
| Nom | Antoni de Falguera i Sivilla |
| Nascut el | 1876 |
| Nascut a | Barcelona |
| Mort el | 1947 |
| Mort a | Barcelona |
| Obra | |
| Principals edificis | Conservatori Municipal de Música de Barcelona Casa de la Lactància (Barcelona) |
| Principals projectes | Remodelació de la Casa de la Ciutat (Barcelona) |
| Premis i reconeixements | Premi Martorell atorgat per l'Ajuntament de Barcelona a l'obra Arquitectura romànica a Catalunya. |
Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876-1947) va ser un arquitecte català que se situa entre el modernisme i el noucentisme.
Era fill d'un notari barceloní. Estudia arquitectura junt amb el seu germà (amb qui farà algun treball plegat) i es llicencia a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona l'any 1900. Rep la influència de l'escola modernista, especialment de Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner, aquest últim professor seu.
Va començar a treballar a Palau de Plegamans, on la família tenia la masia "Can Falguera"; a l'Ajuntament de Sentmenat en 1905; a Castellar del Vallès i Tossa de Mar, on tenia vincles familiar. L'any 1906 va entrar a treballar a l'Ajuntament de Barcelona com a arquitecte ajudant sota les ordres de Pere Falqués i Urpí i el 1916 va esdevenir cap d'arquitectes al morir Falqués. Des d'aquesta posició construeix els seus edificis més emblemàtics: el Conservatori Municipal de Música de Barcelona (1916-1927) i la Casa de la Lactància (1907-1914).
Amb l'arribada del noucentisme Falguera traslladà la seva activitat a la restauració d'edificis medievals, la més important va ser la remodelació de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1929).
Com a historiador de l'art destaca la seva col·laboració en el llibre Arquitectura romànica a Catalunya (1909-1918), junt amb Josep Puig i Cadafalch i Josep Goday i Casals. En solitari va escriure Monografia sobre Sant Pere de Roda (1906), prologada per Puig i Cadafalch, o Els constructors de les obres romàniques a Catalunya (1907).
Durant la guerra civil espanyola va ser capturat i torturat per part de la FAI, i un empresonament que va marcar la resta de la seva carrera i de la seva vida personal. Tot i que va mantenir el seu càrrec a l'Ajuntament de Barcelona, després d'aquesta experiència mai més va tornar a projectar cap obra.
Taula de continguts |
[modifica] Principals obres
[modifica] Barcelona
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1902 | Farmàcia Novellas (actualment Farm. Bolós) |
Rbla. Catalunya, 77 | Decoració encarregada per Antoni Novellas i Roig, amic de la família i, a partir de 1904, casat amb la germana de l'arquitecte. | Molt bé |  |
| 1905 | Casa d'habitatges | C/ Sardenya, 302 | Edifici de cinc plantes amb un pinyó que el corona, característic dels edificis modernistes de l'Eixample. | Correcte |  |
| 1906 | Casa d'habitatges (atribuida)[1] |
C/ Ravella, 15 | Edifici entre mitgeres, amb planta baixa i pis amb tres balcons i un segon amb finestres balconeres. Destaca la façana, plana i simètrica, de carreus de pedra a mig desbastar que contrasta amb les parts tallades al voltant de les obertures, a les claus d'arc florejades i, sobretot, al coronament amb tres pinyons mixtilinis que, com altres elements, remeten clarament a la Casa Calvet de Gaudí. | Regular |  |
| 1909 | IES Juan Manuel Zafra abans Escola d'arts i oficis |
C/ Rogent, 51 | Concebut inicialment com a alberg per a gent sense sostre, va passar més tard a funcions docents. Destaca l'ús dels materials i solucions formals pròpies del modernisme com ara el maó vist, la ceràmica vidriada, el ferro forjat, així com les majòliques pintades al cartell que indica l'ús original de l'edifici i l'escut de l'Ajuntament situat al cos central. A la façana hi figura la signatura de Falguera i Pere Falqués. | Correcte |  |
| 1910 | Casa d'habitatges [2] | C/ Elkano, 63 [3] | Mostra un coronament similar al de la casa Sans de Tossa de Mar. | Mal conservada |  |
| 1910 | Mercat de Sants | C/ Sant Jordi, 6 | Acabament del mercat començat per Pere Falqués. | Correcte | |
| 1912 | Mercat de Galvany | C/ Madrazo, 106 - 112 | També en aquest cas es tractà d'acabar l'obra ja iniciada, si be Falguera va imprimir l'aspecte actual del mercat. | Correcte |  |
| 1912 | Casa Carles Martí [4] | C/ Olivera, 16 | Casa d'habitatges molt senzilla. | Correcte |  |
| 1912 | Casa d'habitatges [5] | C/ Consell de Cent, 81 | Casa d'habitatges molt senzilla. | Correcte |  |
| 1912 | Casa Eleuteri Chico [6] | C/ Mallorca 323 | Façana amb alguns esgrafiats però amb menys riquesa que la prevista al projecte inicial. | Correcte |  |
| 1913 | Escola del Bosc[7] | Jardins de Laribal, Parc de Montjuïc | Adaptació de l'antiga torre Laribal per a les funcions docents i ampliació amb nous pabellons. | ? | |
| 1913 | Mercat de la Boqueria | la Rambla 89 | Va fer les vidrieres de l'entrada de la Rambla i els ferros forjats de la coberta. | Correcte |  |
| 1913 | Casa de la Lactància | Gran Via de les Corts Catalanes, 475-477 | Tot hi haver un projecte inicial de 1907 de Pere Falqués, l'edifici és obra del projecte de 1908, acabat en 1913, de Falguera. Dissenyat per a atendre "els fills dels infeliços que es troben sense possibilitats", actualment és un casal d'avis. Destaquen els mosaics de Lluís Bru. | Correcte |  |
| 1916 | Casa de la Misericòrdia | C/ Elisabets, 6-14 | Falguera començà la valoració de la remodelació de la "Casa de la Misericòrdia" (1583) regentada per Joaquim Esteve. | Correcte | |
| 1916 | Escola Municipal de Música | C/ Bruc, 104 | D'estil medievalista amb similituds de la casa de les Punxes, de Puig i Cadafalch. L'escultura de la porta principal és d'Eusebi Arnau. L'escola municipal de música havia estat fins a aquell moment en el Castell dels Tres Dragons, al Parc de la Ciutadella. | Correcte |  |
| 1920 | Edifici municipal d'arbitris | C/ Comerç | Edifici d'oficines municipals, estilísticament se situava entre el modernisme i el noucentisme. Era d'obra vista i comptava uns estucats al sòcol exterior i abundants reixes de forja. | Enderrocat el 1995 | |
| 1923 | Casa Novellas-Falguera | Pablo Sàez de Barés | Vivenda particular del matrimoni Antoni Novellas i Carmen Falguera (germana de l'arquitecte). | ? | |
| 1928 | Antiga seu del Real Montepio de San Pedro | C/ Mar 95 c/ Almirall Aixada, 4 |
Edifici d'habitatges de planta baixa i cinc plantes. Originàriament va ser destinat a la seu del Real Montepío de San Pedro Pescador. Pertany clarament a l'etapa monumentalista amb disseny noucentista. Destacar l'estuc imitant llargs carreus; les potents balustrades de les obertures de la planta noble; la gran arcada de mig punt del carrer Almirall Aixada; la potent cornisa i el templet que corona l'edifici sobre el badalot de l'escala. | Correcte |  |
[modifica] Palau de Plegamans
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1900 | Fàbrica Estruch | Fàbrica tèxtil encarregada per Lluís Oller i en la que col·laborà el seu germà Josep Maria. | Enderrocada el 2006 | ||
| 1900-1910 | Cementiri de Palau Solità | En la construcció va utilitzar arcs cecs a la façana principal, fruit del coneixements arran de l'estudi sobre arquitectura romànica que estava redactant. Utilitzà trencadís igual que en els de Sentmenat i Castellar del Vallès. | Correcte |  |
|
| 1908 | Ajuntament | Façana posterior | Correcte |  |
|
| 1900-1910 | Casa unifamiliar | Av. Catalunya | Sense documentació | ? |
[modifica] Sentmenat
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1905 | Cementiri Municipal | Cementiri amb clares influències gaudinianes amb formes corbes i trencadís obra de Lluís Bru. | Correcte |  |
[modifica] Tossa de Mar
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1906 | Casa Sans (atribuida) | Pl. de Espanya, 6 | Encarregada per Joan Sans, un vilatà que havia fet fortuna a Colòmbia. Hi ha constància de la col·laboració d'Alfons Juyol, si be les dades de l'autoria de Falguera són per referències a les revistes especialitzades de l'època. | Molt be |
[modifica] Notes
- ↑ Els plànols que consten a l'Arxiu Administratiu de Barcelona, estan signats per Ferran Romeu i Ribó i daten de l'any 1879, si bé no es corresponen amb l'estructura real de la finca. Per contra, la revista Matériaux et documents d'art espagnol, a l'any 1906 (làmina 63) va publicar una fotografia de la casa i l'atribuïa a Antoni de Falguera.
- ↑ Arxiu administratiu Aj.BCN: Expedient 12.305/1910
- ↑ Veure discussió
- ↑ Arxiu administratiu Aj.BCN: Expedient 22.211/1912
- ↑ Arxiu administratiu Aj.BCN: Expedient 688-especial/1912
- ↑ Arxiu administratiu Aj.BCN: Expedient 14.457/1912
- ↑ De Borja i Solé, María. El juego como actividad educativa instruir deleitando (en castellà). Universitat de Barcelona. Publicacions i Edicions, 1984. ISBN 84-7528-111-7.
