Antoni Font

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Antoni Font (La Seu d'Urgell, segle XVII), fou un religiós i lingüista català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Se'l coneix en tant que autor del diccionari llatí-català Fons verborum et phrasium, destinat a l'aprenentatge del llatí per part dels joves catalans.[1]

Era jesuïta,[2] professor de teologia i d'humanitats i rector del col·legi de La Seu d'Urgell.

El 1637 publicà el referit diccionari Fons verborum et phrasium, que dedicà a Pau Duran, bisbe de La Seu d'Urgell.

Obres[modifica | modifica el codi]


Notes[modifica | modifica el codi]

  1. "ad iuuentutem latinitate imbuendam...", es diu en el seu títol extens.
  2. En el privilegi d'impressió del diccionari d'Antoni Font, atorgat per l'aleshores Lloctinent de Catalunya Enric III d'Empúries, Duc de Sogorb i Cardona es diu: "Lo Duc de Segorbe i Cardona Lloctin. i Capita General etc. Per la present donam llicencia, facultat i permís al amat de la Real Magestat lo P. Antonio Font Religios de la Compañia de JESUS, que liberament pugui fer imprimir un llibre per ell compost i aprobat per lo ordinari, intitulat "Fons Verborum & Phrasium, &c" ..."

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Germà Colon i Amadeu-J. Soberanas, Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1991 (2ª ed.).
  • Albert Rico i Joan Solà, Gramàtica i lexicografia catalanes, síntesi històrica. Universitat de València, València 1995.
  • Manuel Llanas i Pont, L'edició a Catalunya: segles XV a XVII. Gremi d'Editors de Catalunya, Barcelona 2002.
  • Antoni Ferrando Francès i Miquel Nicolás Amorós, Història de la llengua catalana, Ed. UOC, Barcelona 2005.

Enllaços[modifica | modifica el codi]

Vegeu l'article dedicat al seu Fons verborum et phrasium