Antoni Gisbert i Pérez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'afusellament de Torrijos i els seus companys en la platja de Màlaga, obra d'Antonio Gisbert Pérez

Antonio Gisbert Pérez (Alcoi, 19 de desembre de 1834 - París, 26 de novembre de 1901), pintor alcoià de temàtica històrica, en l'època de transició entre el romanticisme i el realisme.

Va estudiar en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid davall la tutela de José de Madrazo y Agudo i de Federico de Madrazo y Küntz obtenint posteriorment una pensió per a continuar els seus estudis a Roma, on va romandre per espai de cinc anys (1855-1860).

Representa una tendència pictòrica de la segona mitat del segle XIX: la pintura de grans esdeveniments en relació amb la història de cada país. És la pintura d'història o realisme retrospectiu, que pretén representar amb realisme fets del passat històric nacional.

A Espanya representa els ideals liberals.[1] Primer Director del Museu del Prado des de 1868, càrrec que va ocupar fins a l'abdicació d'Amadeu de Savoia, en 1873 es trasllada definitivament exiliat a París on mor anys més tard.[2]

Obres[modifica | modifica el codi]

María de Molina presenta el seu fill Ferran IV a les Corts de Castella a Valladolid a l'any 1295. Obra d'Antoni Gisbert i Pérez, pintura de 1863.
  • Els comuners de Castella, amb la que aconseguix la primera medalla de l'Exposició Nacional de 1860. En esta obra revela les seues qualitats figuratives i expressives, acusant un cert efectisme.
  • L'afusellament de Torrijos i els seus companys en la platja de Màlaga[3] (1888, en el Museo del Prado). És la seua obra més coneguda, de composició sòbria.
  • El retrat del senyor Salustiano Olózaga (Palau de les Corts, Madrid, 1867)
  • El rei Amadeu davant del cadàver de Prim
  • Partida de Colom
  • El jurament de Ferran IV
  • Bacant[4]
  • Venus eixint de la bromera del mar[4]
  • Paolo i Francesca[4]
  • Els últims moments del príncep Don Carles, medalla d'or a l'Exposició Nacional de Belles Arts 1858
  • La senyora Maria de Molina presentant al seu fill en la Corts de Valladolid
  • El desembarcament dels Puritans a Amèrica, medalla d'or a l'Exposició Nacional de Belles Arts 1868
  • Les esposalles de Francesc I amb la Infanta Na Leonor, germana de Carles V
  • El Minuet.[3] Obra pòstuma

Referències[modifica | modifica el codi]

  • J.A. Ramírez Domínguez El realismo pictórico y la fotografía, en Historia del Arte, Madrid: Anaya, 1986. ISBN 84-207-1408-9
  • [Diccionario d'art] Pintores del siglo XIX Editorial LIBSA, 2001. ISBN 84-7630-842-6
  • Remigio Vicedo Sanfelipe Guía de Alcoy Alcoy: Imp "El Serpis", 1925
  • Julio Berenguer Barceló Historia de Alcoy Alcoy: Llorens, 1977, ISBN 84-400-4018-0

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Adrián Espí: Resulta obligat reconèixer que Gisbert és el sorollós Gisbert gràcies al ambient polític i gràcies als temes que pinta. La fama li arriba precoçment per açò...
  2. Arte y Letras del 4 de desembre de 1901: "¡Gisbert ha muerto! España ha perdido uno de sus más insignes hijos; el arte una de sus glorias más legítimas."
  3. 3,0 3,1 Quadro pintat a París. Remigio Vicedo Guía de Alcoy
  4. 4,0 4,1 4,2 Quadro pintat a Roma. Remigio Vicedo Guía de Alcoy

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Gisbert i Pérez


Pintors alcoians
Nascuts en el segle XIX Fernando Cabrera | Lorenzo Casanova | Adolfo Durá | Agustín Espí | Plácido Francés | Antonio Gisbert | | Edmundo Jordá | Francisco Laporta | José Mataix | Antonio Pascual | Emilio Sala | Rigoberto Soler
Nascuts en el segle XX: Ramón Castañer | Antoni Miró | Jesús Mullor | Solbes Arjona
No nascuts a Alcoi: Manuel Cara | José Pascual