Antoni Gomar i Gomar
Antoni Gomar i Gomar (Benigànim, Vall d'Albaida, 26 de març de 1853 - Madrid, 1911) fou un pintor paisatgista Valencià.[1]
Va aprendre l'ofici a l'Acadèmia de Sant Carles de València, on va rebre classes de Rafael Montesinos.[2] Posteriorment va posar en pràctica el que va apendre pintant paisatges per diverses ciutats Espanyoles i més endavant per tota Europa.[3] Poc després, el 1871 aproximadament, es va establir a Madrid. A la capital va continuar pintant i es va guanyar la vida fent de pintor decoratiu, arribant a decorar algunes residències de les classes més benestants, com el palauet dels ducs de Santoña o part del Café de Fornos, on també hi havia obres d'artistes com Emilio Sala Francés o Ignacio Zuloaga, ente d'altres.
El 1906, Joaquim Sorolla, bon amic seu, li va pintar un retrat, El pintor Antonio Gomar y Gomar, un oli sobre tela, actualment al Museo del Prado.[4] Isaac Albéniz també li va dedicar una obra per piano, la Dansa Nº 4 en sol major.
[modifica] Obres rellevants
- El Albaicín (Granada), oli sobre tela, Museu del Prado (catalogada P6240) [5]
- La font de Sant Pascual, oli sobre tela, Museu del Prado (catalogada P4193) (en dipòsit al Congrés de Diputats de Madrid)
- Paisatge, oli sobre tela, Museu del Prado (en dipòsit a la Diputació de Pontevedra)
- Paisatges, oli sobre tela, Casino de Madrid[6]
- Vista de Santander, Museu de Belles Arts de Santander[7]
[modifica] Referències
- ↑ Susana López Albert, Antonio Gomar y Gomar. Un pintor desconocido ISSN 0211-5808, Nº. 88, 2007 , pags. 99-112
- ↑ «Antoni Gomar i Gomar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Manuel Suárez Cortina. Santander, hace un siglo. Ed. Universidad de Cantabria, 2000, 144–. ISBN 9788481022582 [Consulta: 5 October 2010].
- ↑ Catàleg Online del Prado
- ↑ Biografia a l'enciclopèdia online del Museu del Prado
- ↑ Catàleg de pintura del Casino de Madrid
- ↑ El diario Montañés, Cartel de estilo art deco 27/06/2008
