Antoni Gomar i Gomar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Badia del Sacromonte, obra d'Antoni Gomar

Antoni Gomar i Gomar (Benigànim, Vall d'Albaida, 26 de març de 1849 - Madrid, 1911) fou un pintor paisatgista Valencià.[1]

Va aprendre l'ofici a l'Acadèmia de Sant Carles de València, on va rebre classes de Rafael Montesinos.[2] Posteriorment va posar en pràctica el que va aprendre pintant paisatges per diverses ciutats Espanyoles i més endavant per tota Europa.[3] Poc després, el 1871 aproximadament, es va establir a Madrid. A la capital va continuar pintant i es va guanyar la vida fent de pintor decoratiu, arribant a decorar algunes residències de les classes més benestants, com el palauet dels ducs de Santoña o part del Café de Fornos, on també hi havia obres d'artistes com Emilio Sala Francés o Ignacio Zuloaga, ente d'altres.

El 1906, Joaquim Sorolla, bon amic seu, li va pintar un retrat, El pintor Antonio Gomar y Gomar, un oli sobre tela, actualment al Museo del Prado.[4] Isaac Albéniz també li va dedicar una obra per piano, la Dansa Nº 4 en sol major.

Obres rellevants[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Susana López Albert, Antonio Gomar y Gomar. Un pintor desconocido ISSN 0211-5808, Nº. 88, 2007, pags. 99-112
  2. «Antoni Gomar i Gomar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Manuel Suárez Cortina. Santander, hace un siglo. Ed. Universidad de Cantabria, 2000, p. 144–. ISBN 9788481022582 [Consulta: 5 octubre 2010]. 
  4. Catàleg Online del Prado
  5. Biografia a l'enciclopèdia online del Museu del Prado
  6. Catàleg de pintura del Casino de Madrid
  7. El diario Montañés, Cartel de estilo art deco 27/06/2008

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Gomar i Gomar