Antoni Huguet Regué

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntoni Huguet Regué

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 gener 1862 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort30 maig 1937 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Alcalde de Reus
1934 – 1934
← Josep Borràs i MesseguerPere Jordana Borràs → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitLliga Catalana Modifica el valor a Wikidata

Antoni Huguet Regué (Barcelona, 7 de gener de 1862 - Reus, 30 de maig de 1937) fou un polític reusenc, de professió mestre.[cal citació]

El 1884 va obrir una escola privada a Reus que encara dirigia el 1912.[1] El 1920 va ser nomenat professor de comptabilitat a l'Escola d'Arts i Oficis.[2] El 8 d'octubre de 1923 va ser nomenat cinquè tinent d'alcalde d'Enric Oliva Julià a Reus, convocat pel comandant militar de la plaça després del cop d'estat de Primo de Rivera.[3] Un càrrec que va deixar a l'inici de febrer del 1924.[4] En documents d'època s'utilitza sovint l'ortografia Antonio Huguet Ragué.

Va ser un polític republicà que va promoure dins de Reus l'agrupació de diferents grups republicans. Durant la segona república va ser breument alcalde de la mateixa ciutat. Va contribuir de forma directa a la construcció del pantà de Riudecanyes.[5] Durant els Fets del sis d'octubre de 1934 va intentar conciliar polítics republicans i de la Lliga Catalana, el 10 d'octubre l'ajuntament va ser destituït per ordre de l'autoritat militar, només van quedar en els seus càrrecs els dos regidors de la Lliga, i va ser designada una comissió gestora presidida per ell,[6] que el 17 d'octubre[7] va formar govern a la ciutat de Reus ja com a alcalde durant un molt breu lapse de temps. Dues setmanes després va ser destituït i reemplaçat per Pere Jordana Borràs del Partit Radical.[8]

El seu fill Josep va morir el 1941 a Sant Miquel dels Reis (València), una presó franquista[9] a l'edat de 48 anys. El seu net, Josep-Albert, va recollir en un llibre la correspondència des de la presó, l'any 2011, quan es van complir 75 anys des de l'inici de la Guerra Civil, data que va passar pràcticament inadvertida.

Referències[modifica]

  1. Pijoan Jaqués, Joan. L'ensenyament privat a Reus d'ençà de 1939. Reus: Centre d'Amics de Reus, 2004, p. 18. ISBN 8460930939. 
  2. «Reus» (en castellà). La Vanguardia, 20-08-1920, pàg. 11. «Han sido nombrados para la clase de contabilidad de la Escuela de Artes y Oficios, el profesor don Antonio Huguet Ragué, y para-la de mecanografía don Pablo Roig y Boada»
  3. «De Catalunya: Reus», La Publicitat, 9 d'octubre de 1923, pàgina 6, reedició digital pel Parlament de Catalunya
  4. «Reus». La Vanguardia, 2 febrer agost 1924, pàg. 15. «Ha cesado en el cargo de concejal de este ayuntamiento, don Antonio Huguet Ragué.»
  5. «Guia setmanal». Tot Reus, núm. 42, juny 1984.
  6. Navais, J.; Samarra, F. «La Segona República i la guerra civil». A: Història general de Reus. Reus: Ajuntament de Reus, 2003, p. 175. ISBN 8489688214. 
  7. «Reus» (castellà), La Vanguardia, 19 d'octubre de 1934, pàgina 18
  8. «Continúa la destitución de Ayuntamientos» (en castellà). La Vanguardia, 03-11-1934, pàg. 19. «Ha sido substituido el alcalde que, como gestor único del Ayuntamiento, había sido nombrado recientemente, don Antonio Huguet Ragué [sic].»(en català: Continua la destitució d'ajuntaments)
  9. Ros, Carme. «Josep Huguet». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Bibliografia[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Borràs i Messeguer
Alcalde de Reus
Escut de Reus

1934
Succeït per:
Pere Jordana Borràs