Antoni Martínez i Domingo
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1867 Barcelona |
| Mort | 7 octubre 1942 (74/75 anys) Barcelona |
 Alcalde de Barcelona | |
| juliol de 1915 – febrer de 1916 | |
| juny de 1917 – juliol de 1917 | |
| maig de 1919 – maig de 1922 | |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 14 de maig de 1923 – 15 de setembre de 1923 | |
| Circumscripció | Barcelona |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 14 de desembre de 1932 – 18 de juliol de 1936 | |
| Dades personals | |
| Es coneix per | Alcalde de Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | Advocat i polític català |
| Partit | Lliga Regionalista |
Antoni Martínez i Domingo (Barcelona, 12 de juny de 1867[1] - 7 d'octubre de 1942)[2] fou un advocat i polític català que va ser alcalde de Barcelona en tres mandats alterns entre 1919 i 1922. En el mateix període va ser president de l'Ateneu Barcelonès.
Biografia[modifica]
Pertanyia a una família de propietaris benestants. El seu pare José Martínez i Álvarez era natural d'Astúries i la seva mare Dolors Domingo Aran era nascuda a l'Havana. Catòlic militant, inicià la seva carrera política dins les files del Partit Conservador, amb el que fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona a les eleccions municipals de 1897. Va ocupar accidentalment l'alcaldia de Barcelona el 1900, però el 17 de setembre la deixà en solidaritat amb uns regidors municipals expedientats pel Ministeri de Governació.[3]
Malgrat les seves simpaties regionalistes, durant les convulsions internes que sacsejaren el Partit Conservador es va alinear al costat d'Eduardo Dato e Iradier, i fou nomenat alcalde de Barcelona el 1915-1916 i el 1917. Tanmateix, quan l'Assemblea de Parlamentaris es reuní a Barcelona decidí donar-los suport, s'enfrontà al govern espanyol i va dimitir. Al mateix temps, el 1918 va abandonar el Partit Conservador per a ingressar a la Lliga Regionalista, amb la que fou novament escollit alcalde de Barcelona entre 1919 i 1922.
El maig de 1920 es va enfrontar al governador militar de Barcelona, Severiano Martínez Anido, a causa d'una càrrega policial a la sortida del parlament del mariscal Josep Joffre durant la celebració dels Jocs Florals de Barcelona, exigint la dimissió del governador civil comte de Salvatierra.[4] Enmig del pistolerisme i els enfrontaments entre el Sindicat Lliure i la CNT, el 17 de juny de 1921 fou greument ferit en un atemptat a trets quan anava en cotxe a l'ajuntament.[5][6] L'autor de l'atemptat fou el militant de CNT Salvador Salsench Sala i la finalitat última, però, era l'assassinat de Martínez Anido quan encapçalés l'enterrament de l'alcalde.[7] Es va refer de les ferides i el maig de 1922 deixà l'alcaldia. Aleshores fou elegit diputat per la Lliga Regionalista a les eleccions generals espanyoles de 1923[8] però deixà l'escó en proclamar-se la dictadura de Primo de Rivera. Quan arribà al govern Dámaso Berenguer y Fusté el 1930 fou novament regidor de l'ajuntament de Barcelona i delegat del Ministeri de Treball a Catalunya. Després de les eleccions municipals espanyoles de 1931 fou nomenat alcalde accidental, però fou deposat el mateix 14 d'abril per Lluís Companys, qui des del balcó de l'ajuntament va proclamar la Segona República a Catalunya.[9]
Fou elegit diputat de la Lliga Catalana a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, on fou nomenat vicepresident segon de la Mesa del Parlament de Catalunya[10] i fou mitjancer en nombrosos afers de caràcter jurídic o polític a causa del seu reconegut esperit de concòrdia. Durant els fets del sis d'octubre de 1934 es va mantenir al marge i quan fou empresonat el govern català en bloc exigí ser nomenat President de la Generalitat com li corresponia reglamentàriament per la seva condició de vicepresident segon, però en comptes seu fou nomenat el governador militar Francisco Jiménez Arenas. Com a President del Parlament va interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de 2 de gener de 1935[11] que suspenia l'autonomia catalana i el parlament, i atorgava les facultats al govern de l'estat que podia decidir la seva durada. El recurs va ser resolt pel Tribunal de Garanties Constitucional en sentencia de 5 de març de 1936 que la va declarar inconstitucional i va permetre restablir la legalitat del Parlament i el govern de Lluís Companys després de ser amnistiat per la llei del 21 de febrer de 1936.[12]
En esclatar la guerra civil espanyola va cercar aixopluc a l'estranger, i quan acabà el conflicte va tornar a Barcelona i no participà més en política. Casat amb Josefa Torres i Gener (neta de Josep Gener i Batet) vivien a la Casa Cendoya al Passeig de Gràcia, 53 de Barcelona, varen tenir diversos fills.
Presidència de l'Ateneu[modifica]
Martínez Domingo va ser el president de l'Ateneu Barcelonès entre 1920-1922, durant dos mandats consecutius, i per tant coincidint amb el càrrec d'alcalde. Va comptar en la seva junta amb personatges destacats de la coneguda com a «Penya Gran», com Joaquim Borralleras de secretari de la junta. Després d'un període convuls, el seu mandat va ser tendent a l'estabilització dins de la inestabilitat social imperant. És un període en què es produeixen algunes conferències destacades com la del doctor Adrien Karl sobre la radioactivitat; de la poeta Andrée de Brugière amb un contingut sobre l'autonomia intel·lectual de Catalunya; de l'escriptor Jules Romains o del filòsof Bertrand Russell que va parlar sobre la situació social i internacional.[13]
Referències[modifica]
- ↑ «Naixements.Any 1867.Registre núm.2887.Llibre 2 foli 323.». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 12-06-1867. [Consulta: 27 octubre 2019].
- ↑ Esquela a La Vanguardia
- ↑ La dècada de la Reforma Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine., Barcelona Metròpolis Mediterrània
- ↑ El pistolerisme: Barcelona (1917-1923) per Albert Balcells, p. 130
- ↑ El mateix dia fou assassinat a trets el sindicalista Evelio Boal
- ↑ Atentado contra el señor Martínez Domingo. Un periodista asesinado a ABC, 18 de juny de 1921
- ↑ «Anarcoefemérides». Arxivat de l'original el 2011-06-28. [Consulta: 22 maig 2012].
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Lluís Companys a fideus.com
- ↑ «Joan Casanovas i Maristany». Arxivat de l'original el 2014-01-04. [Consulta: 22 maig 2012].
- ↑ Gaceta de Madrid, 08-03-1936.
- ↑ Gaceta de Madrid, de 22 Febrer 1936.
- ↑ Casassas i Ymbert, 2006, p. 273.
Bibliografia[modifica]
- Casassas i Ymbert, Jordi [et al.].. L'Ateneu i Barcelona : 1 segle i 1/2 d'acció cultural. Barcelona: Diputació de Barcelona : RBA-La Magrana, 2006. ISBN 8478718311.
Enllaços externs[modifica]
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Guillem Boladeres i Romà |
Alcalde de Barcelona 1915–- 1916 |
Succeït per: Manuel Rius i Rius |
| Precedit per: Manuel Rius i Rius |
Alcalde de Barcelona 1917–- 1917 |
Succeït per: Lluís Duran i Ventosa |
| Precedit per: Manuel Morales i Pareja |
Alcalde de Barcelona 1919–- 1922 |
Succeït per: Ferran Fabra i Puig |
