Antoni Rovira i Trias

Antoni Rovira i Trias

Escultura de bronze de Rovira i Trias a la plaça homònima de Barcelona
Biografia
Naixement	27? de maig de 1816 Barcelona
Mort	2 de maig de 1889(1889-05-02) (als 72 anys) Barcelona
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Activitat
Ocupació	arquitecte
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Moviment	Modernisme català
Obra
Projectes principals	Pla d'Eixample de Barcelona
Família
Fills	Antoni Rovira i Rabassa
Signatura

Antoni Rovira i Trias (Barcelona, 27? de maig de 1816 - Barcelona, 2 de maig de 1889) fou un arquitecte català, guanyador del concurs que el 1859 l'Ajuntament de Barcelona va fer per urbanitzar l'Eixample de Barcelona, i que finalment va desenvolupar-se seguint el Pla Cerdà. Va ser regidor, diputat i arquitecte municipal de Barcelona i va crear el cos de bombers de la ciutat.

Biografia familiar

De família amb tradició en les arts de la construcció i el mestratge d'obres, els seus progenitors es van instal·lar a la ciutat el segle XVIII essent el seu cap visible en Antoni Rovira i Riera, fuster i mestre d'obres al qual se li atribueixen diverses obres però de les quals, realment documentades, només tenim constància d'un pont de fusta, segons projecte de Tomàs Soler i Ferrer, construït el 1802 entre la Duana i el Palau Reial, amb motiu d'una visita a Barcelona dels reis d'Espanya Carles IV i Maria Lluïsa per rebre reis d'Etrúria que arribaven a la ciutat i uns treballs dins de la construcció del cementiri del Poblenou els quals, erròniament, se li atribueixen al seu fill Antoni Rovira i Trias.

Del matrimoni d'en Rovira amb Gertrudis Trias, filla del fabricant d'indianes Narcís Trias, naixeria a Gràcia, el mes de maig de 1816, l'Antoni Rovira i Trias. Per raó de la situació administrativa de la futura vila de Gràcia que aleshores encara era un barri fora muralles de la ciutat, el petit Antoni fou batejat a la catedral de Barcelona el vint-i-set d'aquell mes de maig i li foren posats, segons el costum, tres noms: Antoni de Pàdua, Josep i Ramon Nonat.

Influït segurament per l'antiga tradició familiar, Rovira i Trias es va inclinar cap a la branca de l'arquitectura i sembla, malgrat la mancança de dades al voltant seu, que ja als setze anys era mestre d'obres.

Casat amb Magdalena Rabassa i Barenys, el matrimoni va tenir dos fills l'Antoni i el Ricard, que van seguir camins oposats, ja que, mentre que el gran, l'Antoni Rovira i Rabassa va seguir les passes del pare, l'altre va optar per fer estudis de Dret i es va convertir en advocat i jutge a la ciutat de Barcelona.

Va morir sobtadament el 2 de maig de 1889, als 73 anys, d'un vessament cerebral. La seva popularitat i la vocació municipalista àmpliament manifestada el va fer mereixedor d'un solemne enterrament honorat pels seu estimat cos de bombers.

Estudis

Va fer els seus primers estudis a l'Escola de Llotja, en assignatures com química, geografia, geologia o matemàtiques. Aquesta preparació li permet optar el 1836 a la recent creada carrera d'Enginyers de Camins a l'acadèmia de San Fernando, si bé aquests estudis els abandonarà pels d'arquitectura, obtenint el títol el 30 de març de 1842 a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Durant el període del seu servei militar a la comandància de Sant Feliu de Codines va elaborar, conjuntament amb dos companys, el que és el seu primer treball conegut, encara com a estudiant d'arquitectura: el plànol de la Vila de Sant Feliu, dut a terme el 1836. També de la seva època d'estudiant constà que va publicar uns plànols dels desapareguts Banys Nous, avui perduts.

Activitat intel·lectual i associativa

Retornat a la vida civil l'any 1839, va participar activament al naixement de nombroses societats que desenvolupaven diverses branques del saber.

Una d'aquestes associacions, la Societat Filomàtica de Barcelona que va néixer el 15 de novembre de 1839 de la mà d'en Rovira i d'un reduït grup d'intel·lectuals i polítics que es reunia a casa seva, entre els que es comptava Francesc Pi i Margall. La seva finalitat era l'evolució intel·lectual dels seus associats. El primer article dels seus estatuts aprovats el 1858 propugnava: «... La societat, sota el lema de mihi coeterisque laboro, es proposa el progrés mutu dels seus individus en els coneixements humans, fent servir tots els mitjans que siguin menester per aconseguir el seu objectiu». A partir de 1860 es va fusionar amb l'Ateneu Català i el 1872 amb el Casino Mercantil Barcelonès, passant a crear l'Ateneu Barcelonès.

Juntament amb en Josep Oriol Bernadet i Miquel Garriga i Roca va tirar endavant el Boletin Enciclopédico de Nobles Artes que va aparèixer des de l'1 d'abril del 1846 fins al 15 de març de 1847, i en el qual s'hi van anar reflectint les idees i els pensaments dels comentats personatges entre altres arquitectes.

Va participar en la fundació de la Sociedad de Seguros Mutuos contra Incendios, creada el 30 de maig de 1835, col·laborant com a pèrit i arquitecte. Intensament implicat en l'evolució d'aquesta societat privada però amb suport municipal, va escriure manuals i tractats sobre extinció d'incendis. Posteriorment municipalitzaria l'activitat del cos de bombers.

Activitat professional

Des de 1867 fou arquitecte municipal de Barcelona, de Gràcia i de Sant Martí de Provençals, Cap d'Edificació i Ornat del mateix ajuntament el 1872, assessor de l'ajuntament de Manresa, Regidor, Diputat, Cap Honorari del Cos de Bombers de Barcelona, ciutadà honrat de la ciutat.

Obres d'Antoni Rovira i Trias

Barcelona

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1850-1852	Edificis d'habitatges	C. del Pi, 8-10	Dos edificis de planta baixa, entresòl i quatre pisos; el del número 10 data de poc després de 1850 i el del 8, de 1852. Arcs de mig punt amb doelles a les plantes baixes, que recullen l'accés i els comerços dels baixos. Balcons amb baranes de ferro forjat Al del núm. 10, plafons rebaixats entre els paraments, amb medallos de terra cuita decoratius.	Bo.
1851, 1860, 1880	Urbanització de la Plaça del Nord	Pl. del Nord	Plaça rectangular on hi conflueixen sis carrers; zona central enjardinada i via perimetral. Està voltada d'habitatges de planta baixa i tres o quatre plantes.	Bo
1856	Lògia del jardí del Palau Moja	C. de la Portaferrissa, 1 41° 22′ 59″ N, 2° 10′ 19″ E	Lògia de vuit grans columnes corínties, per a tancar el jardí del palau; a l'entaulament hi ha medallons de terra cuïta.	Bo; avui s'hi accedeix des de la terrassa del restaurant que hi ha en el recinte de l'antic jardí. Reformada en 2003, hi ha el bar del restaurant.	Fotografia de la lògia
1859	Projecte per al nou eixample		Projecte guanyador del concurs convocat per l'Ajuntament.	No es dugué a terme, en imposar-se el projecte d'Ildefons Cerdà.
1861-1862	Edifici d'habitatges	C. de Tantarantana, 6-10 C. de l'Allada Vermell, 3-7	Edifici d'habitatges entre mitgeres, de planta baixa i quatre pisos. Al cos central les obertures es distribueixen en cinc eixos verticals, amb un balcó corregut en el principal i balcons individuals en les altres plantes.	Bo, rehabilitat en 1990; només el cos central conserva la disposició original.	Fotografia de l'edifici
1861-1870	Urbanització de la Plaça de Rovira i Trias	Pl. de Rovira i Trias	Plaça rectangular a la qual conflueixen sis carrers. Una via creua pel centre, amb dos espais pavimentats i enjardinats a cada costat.	Bo
1862-1864	Campanar de Gràcia	Pl. de Rius i Taulet 41° 24′ 0.5″ N, 2° 9′ 27.5″ E	Torre de rellotge, amb campana a la part superior, al mig de la plaça on hi havia l'ajuntament de Gràcia. El rellotge és d'Albert Billeter i la campana d'Isidre Pallarès. La campana es féu famosa arran de l'aixecament popular de 1870.	Bo.
1864	Casa Joaquim Gurri	C. de la Junta de Comerç, 16	Edifici d'habitatges entre mitgeres, de planta baixa, quatre pisos i terrat amb coberta a la catalana. Façana amb balcons de pedra sobre mènsules, corregut a la planta primera, agrupats dos a dos a la segona i individuals a la tercera i quarta, tots amb barana de ferro. Planta baixa amb quatre portals d'arc de mig punt i encoixinat; les altres plantes tenen un esgrafiat amb motius geomètrics.	Bo.	Fotografia de l'edifici
1865-1866	Projecte urbanístic del Passatge de la Banca	Passatge de la Banca, 1-8 Rambla, 4-6 C. de Josep Anselm Clavé, 3 41° 22′ 38.6″ N, 2° 10′ 38″ E	Projecte per a un passatge en forma d'L per a unir la Rambla i J. A. Clavé, formant una placeta octogonal a l'angle; els edificis són d'Elies Rogent i es construïren en 1869-1882.	Bo.
1867	Pla urbanístic del Poblenou
1870	Teatre Espanyol	Pg. de Gràcia, entre Diputació i Gran Via 41° 23′ 24.39″ N, 2° 10′ 3.79″ E	Teatre amb platea i un pis, per a 2.000 espectadors, amb decoració arabitzant.	Cremat en 1898 i desaparegut en 1900.
1872-1882	Mercat de Sant Antoni	C. del Comte Borrell, 56 C. del Comte d'Urgell, 1 C. de Manso, 55-57 41° 22′ 43″ N, 2° 09′ 43.5″ E	Ocupa tota una illa de l'Eixample, amb quatre naus en diagonal i un cimbori octogonal en la cruïlla, per sobre de les teulades. Tota l'estructura és de ferro, amb decoració eclèctica als pilars, els frontons dels testers i el cupulí.	Bo, en restauració i reforma integral (2016).
1876	Projecte urbanístic per a la Font de les Tres Gràcies	Pl. Reial 41° 22′ 48″ N, 2° 10′ 31″ E	Projecte per a la instal·lació, al mig de la plaça, de la font d'Antoine Durenne.	Bo; restaurada en 1983.
1876	Monument a la Pau	Porta de la Pau 41° 22′ 32.89″ N, 2° 10′ 39.94″ E	Erigit per a commemorar el final de les guerres carlines. De 18 m, era composta de quatre volums, amb relleus i escultures al·legòrics. Els materials eren fusta i guix i no se'n va fer una versió definitiva amb materials duradors.	Desaparegut.	Única foto coneguda
1878-1882	Museu Martorell	Pg. de Pujades, 12 41° 23′ 14″ N, 2° 11′ 04″ E	Primer edifici de Barcelona construït expressament per a museu. Pla simètric amb un cos central per a vestíbul, oficines i biblioteca i, a les dues bandes, naus longitudinals amb pas elevat perimetral per a les col·leccions de geologia i paleontologia. La decoració és neohel·lenística, amb un pòrtic de columnes coronat per un frontó.	Bo. Avui, seu històrica del Museu de Ciències Naturals.
1883	Balustrada del Passeig de Colom	Pg. de Colom 41° 22′ 36″ N, 2° 10′ 43″ E	Balustrada de pedra al voltant del passeig, amb dracs esculpits i gerros de ferro de foneria, similars als del Saló de Sant Joan.	Desapareguda.	Fotografia antiga
1887	Balustrada del Saló de Sant Joan	Pg. de Lluís Companys 41° 23′ 24″ N, 2° 10′ 55″ E	Balustrada de pedra, a les dues bandes del passeig, amb gerros de ferro de foneria.	Bo.
1887-1888	Mercat de la Concepció	C. d'Aragó, 311 C. de València, 332 41° 23′ 42″ N, 2° 10′ 07″ E	Estructura de ferro de tres naus paral·leles (la central, més ampla i alta que les laterals), amb pilars i teulades a dues vessants, amb teules de colors. Les façanes tenen sòcols de perdra de Montjuïc amb reixes de ferro forjat.	Reforma i en 1996-1998, per Albert de Pineda i Álvarez. Estat excel·lent.
1888	Mercat d'Hostafrancs	C. de la Creu Coberta, 93 C. d'Hostafrancs de Sió, 23 C. de Vilardell, 25 41° 22′ 31″ N, 2° 08′ 37″ E	Estructura de ferro de tres naus paral·leles (la central, més ampla i alta que les laterals, que permet l'entrada de llum pels laterals alts), amb pilars i encavallades de ferro fos i teulades a dues vessants.	Bo, amb un forjat interior que amaga part de l'estructura i la desfigura.
1888-1891	Escorxador General	C. d'Aragó, / Tarragona / Vilamarí / Diputació 41° 22′ 41″ N, 2° 08′ 54″ E	Rovira projectà la primera edificació del conjunt, després ampliada amb naus de Pere Falqués i Urpí	Desaparegut, enderrocat en 1980. El lloc és ocupat pel Parc de Joan Miró.	Fotografia

Igualada

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1880-1883	Ajuntament	Pl. de l'Ajuntament, 1 41° 34′ 44″ N, 1° 37′ 02″ E	Projectat conjuntament amb Pau Riera i Galtés. Edifici de planta baixa i dos pisos, amb un gran balcó al primer pis, i pilastres corínties a la façana.	Bo.

Manresa

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1857-1881	Casa de la Caritat	Pl. de Cots 41° 43′ 37″ N, 1° 49′ 45″ E	Ampliat i reformat per Alexandre Soler i March, que en modificà la façana.	Bo, en restauració.

Montcada i Reixac

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1878-1881	Casa de les Aigües	Av. de la Ribera, s/n 41° 34′ 44″ N, 1° 37′ 02″ E	Edifici industrial, al voltant dels pous de la mina de Montcada, que alimentaven el Rec Comtal.	Bo.	Interior de la nau

Entre les obres desaparegudes hi ha les Escoles de Súria (1853).

Projecte d'eixample per a Barcelona

Article principal: Pla Cerdà

Projecte d'eixample per a Barcelona d'Antoni Rovira

Placa amb la proposta urbanística de Rovira i Trias per a l'Eixample, situada als peus de la seva figura

L'any 1859 l'Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per a triar un projecte d'eixample per a la ciutat. Es varen presentar tretze projectes, resultant guanyador per unanimitat el d'Antoni Rovira i Trias el 10 d'octubre de 1859. Però des del ministeri s'ordenà l'execució del Pla Cerdà.

El projecte guanyador, segons el consistori municipal, fou una proposta d'Antoni Rovira basada en una malla circular que envoltant la ciutat emmurallada creixia radialment, integrant de forma harmònica els pobles del voltant a través d'avingudes. Es va presentar amb el lema: «Le tracé d'une ville est oeuvre du temps, plutôt que d'architecte». La frase és original de Léonce Reynaud un referent arquitectònic de Rovira. La trama de Rovira respon a un model d'eixample contemporani i residencial com el Ring de Viena o el projecte Haussmann a París. Aquest model estava més alineat amb la futura Großstadt capitalista que reivindicaria la Renaixença i la Lliga i es basava en la connectivitat de les diferents zones a través del transport públic i grans carrers radials.

Reconeixement

Des del 29 de març de 1922 la plaça que abans (des de 1861) només es deia Rovira, va passar a denominar-se Rovira i Trias. En un dels bancs de pedra de la plaça hi ha una figura de bronze d'Antoni Rovira i Trias i, just als peus, hi té una placa que representa la proposta urbanística que l'arquitecte va presentar per a l'Eixample barceloní.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Rovira i Trias

• Babiano i Sànchez, Eloi. Antoni Rovira i Trias, Arquitecte de Barcelona. Viena Edicions : Ajuntament de Barcelona, 2007. ISBN 9788483304358. 
• Permanyer, Lluís. L'Eixample, 150 anys d'Història. Barcelona: Viena Edicions : Ajuntament de Barcelona, 2008. ISBN 978-84-9850-131-5.