Antoni Téllez i Solà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antoni Téllez en 1948

Antoni Téllez i Solà (Tarragona, 18 de gener de 1921 - Perpinyà, Rosselló, 26 de març de 2005) fou un historiador i periodista català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'un ferroviari destinat posteriorment al seu naixement a Solo del Rey (Astúries), la Revolució asturiana de 1934 el va marcar profundament. Traslladada de nou la família a Catalunya, en 1936, amb 16 anys, s'afilia a les Joventuts Llibertàries i s'involucra en la lluita contra el feixisme entrant a l'Exèrcit Republicà formant part de la generació d'alevins que va fer la guerra al costat del moviment llibertari en l'anomenada Lleva del Biberó, fins a febrer de 1939, en què es va veure obligat a creuar la frontera francesa sent internat en el camp de confinament de Sètfonts per les autoritats franceses, amb tan sol 18 anys.

Durant la Segona Guerra Mundial, encara en territori francès, es va incorporar al maqui francès amb altres coneguts membres del moviment llibertari com Cipriano Mera, i participant amb l'exèrcit francès lliure en l'alliberament de Rodès.

Téllez en 1944

A l'octubre de 1944 Téllez va participar en la incursió guerrillera realitzada a la Vall d'Aran, una de les primeres accions del Maquis republicà contra el règim de Franco.

Consolidat el règim franquista a Espanya, Téllez, com a coneixedor del moviment en el qual va participar, el moviment llibertari i el maqui espanyol en la Resistència francesa, va dedicar la seva vida a rescatar de l'oblit de la memòria històrica la vida d'aquells homes que, amb tot ja perdut, mai es van donar per vençuts.

Així, a l'una que es guanyava el sustento treballant com periodista en l'Agence France-Presse, en 1954 va començar a escriure les seves després coneguts llibres i relats sobre la guerrilla urbana, la guerrilla gallega i biografies de resistents al règim de Franco com Quico Sabaté, Josep Lluís i Facerias o Francisco Ponzán, que van ser traduïts i editats en França, Grècia, Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

  • Facerias Guerrilla urbana (1939-1957). La lucha antifranquista del Movimiento Libertario en España y en el exilio.
  • Sabaté. Guerrilla urbana en España (1945-1960), 1992, ISBN 978-84-604-1861-0
  • La lucha del movimiento libertario contra el franquismo, 1991.
  • Historia de un atentado aéreo contra el General Franco, 1993, ISBN 978-84-88455-07-9
  • El MIL y Puig Antich, 2006, ISBN 978-84-96044-77-7
  • La red de evasión del Grupo Ponzán. Anarquistas en la guerra secreta contra el franquismo y el nazismo (1936-1944), 1996, ISBN 978-84-88455-29-1
  • A guerrilla antifranquista de Mario de Langullo, O Pinche
  • Apuntes sobre Antonio García Lamolla y otros andares
  • Agustín Remiro: de la guerrilla confederal a los servicios secretos británicos
  • Recuerdo
  • Álbum de dessins en couleurs (1948)
  • 30 años de Ruta en el exilio (historia de FIJL de 1945 a 1974)
  • Atalaya, Notas para un eventual esbozo biográfico de José Garcia Tella
  • Acción Directa (Action Directe) (1979-2004)
  • Tinieblas y sangre (abril de 1949 - julio de 1952)
  • Diccionario biográfico de la clandestinidad en España: 1936-1975

Referències[modifica | modifica el codi]