Antoni Torelló i Ros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntoni Torelló i Ros

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 juny 1884 Modifica el valor a Wikidata
Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Mort1960 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Activitat
Ocupaciópedagog musical, compositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1909 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorCurtis Institute of Music Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentContrabaix Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansAgustí Torelló i Ros Modifica el valor a Wikidata

Antoni Torelló i Ros (Sant Sadurní d'Anoia, 30 de juny del 1884Los Angeles, finals del 1960) va ser un contrabaixista i compositor català que amb el nom d'Anton Torello tocà en diverses orquestres estatunidenques entre 1909 i 1960.

Biografia[modifica]

[1]
Provenia de família de músics, i el seu avi i el seu pare[2] havien estat contrabaixistes de conjunts locals; el seu germà Rafael[3] dirigí la sadurninenca Orquestra Renaixença, un altre germà, Agustí, dirigí diverses orquestres i un cosí segon[4] era violí director de l'orquestrina local Els Escolans. Antoni Torelló va ser iniciat al contrabaix ja als deu anys pel seu pare i el seu germà Pere,[5] i amplià aquesta formació a Barcelona amb l'excel·lent instrumentista i professor Pere Valls. Debutà en orquestra el 1897, i a l'any següent ja interpretà com a solista. Als 22 anys va ser nomenat professor del conservatori i contrabaix principal a l'orquestra del Liceu, i poc després va fer gires de concerts per Espanya, Portugal (Lisboa, Funchal) i França.

L'any 1909 va decidir a marxar als Estats Units, a fer les Amèriques (com un lustre més tard ho farien Xavier Cugat i Agustí Borgunyó). Després d'una breu estada a Nova York, s'establí a Boston, on tocà cinc anys com a contrabaix principal de l'orquestra d'òpera de la ciutat. L'any 1914, el director de l'Orquestra Simfònica de Filadèlfia, Leopold Stokowski, li oferí el càrrec de principal de la secció de contrabaixos, càrrec que ocupà[6] fins a la seva jubilació trenta-quatre anys més tard. Des del 1926 i fins al 1944 compaginà aquesta feina amb la de professor de contrabaix[7] de l'acabat de fundar (1924) Curtis Institute of Music. Un cop jubilat, Antoni Torelló es retirà a Los Angeles i tocà en l'orquestra resident dels estudis cinematogràfics Paramount.

Casat amb Margaret Mary vonHappy, tingué dos fills, Carl i William, que també van ser contrabaixistes; el primer[8] tocà a l'orquestra de Filadèlfia des del 1934 fins a jubilar-s'hi el 1982, i en William[9] hi tocà nou anys, fins que es traslladà a Los Angeles, on tocà a la seva orquestra filharmònica.

Part de les seves composicions es conserva en el Curtis Institute of Music, i una altra part és en mans de la família sadurninenca Oliver Torelló, descendents de la seva germana Mercè (1878-1946). També es pot escoltar el músic en la gravació[10] que de Sea Chanty de Paul White va fer un quintet de corda l'any 1945, i que edità Columbia Records amb la referència MX-259; i també se'l pot sentir en algunes gravacions no comercialitzades de música de cambra[11] que Torelló va fer com a contrabaix convidat en concerts del Budapest String Quartet, una formació resident a la Library of Congress entre el 1938 i 1962.

Obres[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. Navalpotro, Mª Jesús; Gándara, Xosé Crisanto «El legado musical de Antoni Torelló: un contrabajista catalán en Filadelfia». Mundoclasico.com, 07-07-2006. Arxivat de l'original el 2014-01-08. ISSN: 1886-0605 [Consulta: 8 gener 2014]. Arxivat 2014-01-08 a Wayback Machine.
  2. El seu pare, Antoni Torelló i Raventós, nascut al 1837, als 14 anys entrà a l'orquestra de Sant Sadurní Els Escolans, on hi feia de contrabaixista. A banda de la música, es guanyà la vida fent i venent espardenyes i visqué (pel cap baix), noranta-dos anys (Fotografia del 1929[Enllaç no actiu]). Era nebot d'Antoni Torelló i Sàbat (1802-1872), fundador i primer director de l'orquestra Els Escolans
  3. Rafael Torelló i Ros dirigí l'Orquestra Renaixença de Sant Sadurní. Gran enamorat de la música mexicana, al 1901 marxà amb l'Octeto Español als Estats Units. Posteriorment emigrà a Mèxic i tocà amb l'orquestra de Boston.
  4. Antoni Torelló i Romeu (1873-1953) havia succeït el seu pare Antoni Torelló i Borràs en la direcció d'Els Escolans, en una dinastia que encara s'allargaria a la generació següent
  5. Pere Torelló i Ros havia estudiat amb Eduard Oliveras al conservatori de Barcelona. Al 1896 guanyà la plaça de contrabaixista de la Banda Municipal de Barcelona. Compongué -pel cap baix- una masurca, Mercedes i el pas-doble García Navarro, i també formà part del sextet del Cafè Oriente a la Rambla de Barcelona. Nascut al 1880, morí jove.
  6. Malgrat una curiosa proposta, ràpidament avortada, que rebé en 1938 per a fitxar per l'orquestra de la NBC (Article de la revista Time de 25.4.1938 Arxivat 2013-06-30 at Archive.is)
  7. amb alumnes com Roger Scott, que el succeí en l'Institut (Biografia Arxivat 2009-12-02 a Wayback Machine.), Russell V. Bodine que tocà en la St. Louis Symphony Orchestra i que descrigué Anton Torelló i la seva aportació a la tècnica instrumental en termes molt elogiosos en la seva autobiografia Fiddle and Fight: a memoir International Publishers. Co, 2001 ISBN 978-0-7178-0729-1 (Google Books), Warren Benfield (Biografia), Oscar Zimmermann (Biografia) i Henri Portnoi
  8. Carl A. Torello (Boston, 20 d'abril del 1911Upper Darby PA, Estats Units, 23 d'octubre del 1999) «Enllaç».
  9. William Torello (Brooklyn, 20 de juny del 1913Los Angeles, setembre del 1999) «Enllaç».
  10. «Dades de la gravació». Arxivat de l'original el 2014-02-22. [Consulta: 24 abril 2009].
  11. Per exemple, «Concerts from the Library of Congress: Claudio Arrau, members of the Budapest String Quartet, Anton Torelló (1943)» (en anglès). [Consulta: 1r febrer 2014].

Bibliografia[modifica]

  • Friedrich Warnecke Ad infinitum: Der Kontrabass, seine Geschichte und seine Zukunft Hamburg, 1909 (reimpressió facsímil Leipzig: intervalle Verlag Alexander Fink, 2005 ISBN 978-3-938601-00-6)

Enllaços externs[modifica]