Antoni Vidal Ferrando

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:59, 25 set 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaAntoni Vidal Ferrando
Biografia
Naixement9 de setembre de 1945 (1945-09-09) (78 anys)
Santanyí, Mallorca
Activitat
Ocupaciópoeta Modifica el valor a Wikidata
ArtPoesia i literatura
Influències
Obra
Obres destacables
Bandera blanca, El batec de les pedres, L'illa dels dòlmens, Amors i laberints.
Signatura

Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, Mallorca, 9 de setembre de 1945) és un poeta, historiador i narrador. Mestre de professió, la seva obra poètica arranca de la seva identitat illenca, per a construir un discurs sobre l'ésser humà contemporani.[1]

Biografia

Fill d'una família humil, la seva riquesa d'infant són els llibres que li duen des de Barcelona. Abans de complir els deu anys ja coneix els Viatges de Gulliver o les històries de Sherezade. Mentre prepara el batxiller elemental, escriu el primer poema. Aquest l'encamina cap a l'amor al seu país i a la llengua catalana. Blai Bonet li contagia la seva immensa ambició literària. Es matricula com a alumne lliure a la Universitat de Barcelona. Volia estudiar filologia, per tal de potenciar la seva vocació d'escriptor.

El 1967 torna a Mallorca després de tres anys de feina com a mestre a Menorca. Aquell retorn el desorienta. Se sent insegur i massa allunyat de les fonts de la llengua i de la qualitat dels seus autors preferits. Per raons acadèmiques, s'ha d'especialitzar en història general. Entre casar-se, acabar la carrera i tenir dos fills, es lliura amb passió a la investigació, a la divulgació i a la didàctica de la història de Mallorca. Fins que arriba el Nadal del 84. Aleshores, després d'un llarg parèntesi de més de tres lustres, i per raons circumstancials, escriu un poema que li canvia radicalment la vida. Fins al punt que, cinc anys després, ja havia publicat cinc llibres, tots premiats a importants certàmens literaris.

Obtengué el títol de mestre a l'Escola Universitària, Professorat d'Educació General bàsica. El 1978 es llicencià en filosofia i lletres, especialitat d'història, a la Facultat de Filosofia i Lletres de Palma, centre adscrit de la Universitat de Barcelona. Com a historiador, ha fet treball didàctic, divulgatiu i de recerca de la història de Mallorca.

Totes les seves obres estan escrites en català, s'han traduït, a l'alemany, l'anglès, al castellà, al francès, al gallec, a l'hindi, al neerlandès, al romanès i al rus.

Obres històriques

  • La població i la propietat de la terra en el municipi de Santanyí (1868-1992)
  • Història de Mallorca (1982)
  • Mallorca: història i cultura (1985)
  • Baleares (1986)

Obres literàries

Narrativa

  • Amors i laberints (2010)
  • Les llunes i els calàpets (1994)
  • La mà del jardiner (1999)
  • L'illa dels dòlmens (2007)
  • Els miralls negres (2013)

Poesia

  • El brell dels jorns (1986)
  • Racó de n'Aulet (1986)
  • A l'alba lila dels alocs (1988)
  • Els colors i el zodíac (1990)
  • Cartes a Lady Hamilton (1990)
  • Calvari (1992)
  • Bandera blanca (1994)
  • El batec de les pedres (1996)
  • Cap de cantó (2004)
  • Vint hiverns a Montmartre (2005)
  • El jardí de les delícies (2005)
  • A cops de ferro i àlgrebra (2005)
  • Allà on crema l'herba (2008)
  • Gebre als vidres (2012)

Premis

  • Ausiàs March de poesia de Gandia, 1985: El brell dels jorns
  • Ciutat de Palma, 1985: Racó de n'Aulet
  • Ciutat d'Elx de poesia, 1987: Els colors i el zodíac
  • Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí, 1988: A l'alba lila dels alocs
  • Ateneu de Maó, 1990: Cartes a Lady Hamilton
  • Cavall Verd-Josep M. Llompart de poesia, 1992: Calvari
  • Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona, 1994: Bandera blanca
  • Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia, 1995: El batec de les pedres
  • Sant Joan, 1999: La mà del jardiner
  • Crítica Serra d'Or de novel·la, 2008: L'illa dels dòlmens
  • Faula de crítica, 2010: Amors i laberints

Referències

  1. «Antoni Vidal Ferrando». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 18. Palma: Promomallorca, p. 129 - 130. ISBN 84-8661702-2. 

Enllaços externs