Antoni d'Orleans (duc de Montpensier)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El príncep Antoni d'Orleans, duc de Montpensier.

Antoni d'Orleans, duc de Montpensier (Neuilly 1824 - Sevilla 1890). Príncep de sang de França de la casa d'Orleans. El seu pare li concedí el títol de duc de Montpensier amb el qual fou conegut popularment i el tractament d'altesa reial.

Nascut el 31 de juliol de l'any 1824 a Neuilly, poble a poca distància de París, essent fill del duc d'Orleans i futur rei Lluís Felip I de França i de la princesa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies. Antoni de Montpensier era nét per via paterna del duc Lluís Felip d'Orleans i la princesa Adelaida de Borbó-Penthièvre i per via materna del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria.

Amb l'ascens del seu pare l'any 1830 aconsegueix el títol de príncep de França. L'any 1845 inicià un viatge a l'Orient, visitant Turquia, Alexandria, Grècia i Egipte amb el seu secretari i amic Antoni Latour.

França i el Regne Unit negocien casar el príncep Antoni amb la infanta Lluïsa Ferranda d'Espanya. El casament es portà a terme l'any 1846.[1] Lluïsa Ferranda era filla del rei Ferran VII d'Espanya i de la princesa Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i era germana de la reina Isabel II d'Espanya. La parella tingué nou fills:

  • SAR la princesa Maria Amèlia d'Orleans, nascuda a Sevilla el 1851 i morta el 1870.
  • SAR la princesa Maria Cristina d'Orleans, nascuda a Sevilla el 1852 i morta el 1879.
  • SAR la princesa Maria de la Regla d'Orleans, nascuda a Sevilla el 1856 i morta el 1861.
  • SAR el príncep Ferran d'Orleans, nascut a Madrid el 1859 i morta el 1873.
  • SAR el príncep Felip d'Orleans, nascut a Madrid el 1862 i mort el 1864.

L'any 1848 la família Orleans ha de marxar cap a l'exili. S'estableixen a Anglaterra en un primer moment i porteriorment s'estableixen a Espanya i més concretament al Palau de Sant Telmo de Sevilla. Durant la seva llarga estada a terres andaluses, els ducs de Montpensier adquirirant una finca a Sanlúcar de Barrameda que acabarà esdevenint el centre de la família Orleans a Espanya.

La intromissió en la vida política espanyola del duc de Montpensier fou una constant. La revolució de l'any 1868 del general fou finançada i patrocinada pel propi duc de Montpensier. Els diners per tal de finançar la revolta contra la seva cunyada els obtingué després d'haver hipotecat les seves finques sevillanes i de Sanlúcar de Barrameda a la Banca Coutts i a la Companyia de Londres. Malgrat el suports als revoltats, el nou govern exhortà al duc a abandonar el país en direcció a Portugal després d'haver-li aplicat un Consell de Guerra pel duel que celebrà amb l'infant Enric d'Espanya i que li causà la mort a aquest darrer.

L'any 1868 s'inicià la recercà d'un nou monarca, entre els candidats el duc de Montpensier ocupava un lloc especial i preponderant. Malgrat això, al final s'acabà elegint al príncep Amadeu de Savoia. El duc abandonà definitivament el país via Menorca com a conseqüència d'haver-se negat a reconèixer el nou rei d'Espanya. També se'l donà de baixa de l'exèrcit i se li negà el càrrec de capità general que posseïa.

L'any 1876 se li concedeix un nou permís per viure a Espanya junt amb la seva família, malgrat que se li negà la possibilitat de viure a Madrid. La família s'instal·là a Sanlúcar de Barrameda. L'any 1890 mor a la seva finca de Torrebreva com a conseqüència d'una aplopegia cerebral a l'edat de 75 anys.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vicén Antolín, Carlos. Historia del constitucionalismo Español, (1808 - 1978) (en castellà). Editorial Dilex, 2004, p. 101. ISBN 8488910568. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni d'Orleans (duc de Montpensier) Modifica l'enllaç a Wikidata